Aquest setembre ha començat un nou curs polític també a nivell municipal. Un curs que també comença amb molts projectes pendents, feines a fer i nous reptes. I un d'aquests reptes, que hauria de ser compartit per tots els partits polítics, ha de ser aconseguir engrescar a més gent a la política municipal.
Dilluns vam fer el primer ple municipal d'aquest curs i una vegada més, les persones que hi havia de públic no arribaven a la quinzena. Una vegada descomptada la premsa i la gent dels partits polítics amb representació que hi assisteix, ens trobem amb la dura realitat, plens on la gent no involucrada en cap partit que assisteix a veure què es decideix i es cou al municipi, no arriba ni a les cinc persones.
Per canviar-ho, el que caldria és canviar la dinàmica dels propis plens fent-los més participatius. Un primer pas seria establir un sistema de regulació que permetés a la gent fer preguntes als regidors. També permetre que les entitats i col·lectius afectats amb els temes que es debaten i s'aproven aquell dia tinguessin un torn de paraula per poder intervenir i defensar la seva posició com a part implicada amb els temes que es discuteixen dia a dia. Mesures d'aquest tipus, a més de fer-los més interessants i enriquidors, segur que també els faria més atractius i facilitaria l'assistència de la gent, ja que trobarien que anar-hi podria arribar a ser útil. Al contrari del que passa ara mateix, en què si hi vas sense viure des de dins els temes que s'hi tracten, moltes vegades no t'assabentes ni del que passa ni del que es discuteix.
Aquestes regulacions per fer-los més participatius, acompanyades d'altres accions com el canvi d'emplaçament que està previst per finals d'any a l'edifici de Can Parrella, que possibilitarà que hi assisteixi gent amb la mobilitat reduïda, o que s'emetessin en directe a través de la web de l'ajuntament, tant en imatge com amb so, de ben segur que farien que més gent els seguis i hi assistís.
Però aquest problema que tenen els plens, també els tenim els partits polítics. I és que la realitat és que més enllà de les èpoques de campanya electoral, costa veure reunions gaire massives. Des de la CUP-Torelló Som Poble no ens podem queixar i, més enllà d'assemblees que han tingut més assistència pels intensos moments viscuts a nivell nacional, hem aconseguit estabilitzar un grup d'una dotzena de persones que treballa els temes locals, xifra que ara mateix em sembla que no pot dir cap altre partit del municipi, on el més habitual és no veure cap reunió on s'arribi a les deu persones.
Per tal de mobilitzar a més gent hem de ser els propis partits els que hem de fer autocrítica. Segurament com a conseqüència de fer el seguiment de les accions del dia a dia de l'equip de govern i el fet de seguir les dinàmiques dels plens municipals (ordenances fiscals, pressupostos...), fa que presentem menys propostes pròpies de les que tocarien, propostes que trenquin amb les dinàmiques del dia a dia de l'equip de govern. Cal aconseguir tocar temàtiques que engresquin a la gent i aconseguir-ho passa inevitablement per trepitjar més carrer i poder sentir per veu d'ells mateixos quins són els temes que preocupen actualment.
Un cop feta la crítica al funcionament dels plens i l'autocrítica com a partits municipals, també toca fer crítica i autocrítica com a persones que formem part d'aquesta societat. Quants cops sentim que guanyen els de sempre? Que veiem a gent queixar-se de com funciona tot però que no fa res per canviar-ho? O al contrari, que continua fent el mateix de sempre. Doncs aquestes coses també serien més fàcils d'evitar amb un major seguiment de la política municipal. I és que no ens enganyem, quanta gent va a votar a les eleccions municipals havent seguit ben poca cosa de la política municipal durant els 4 anys anteriors? Segurament la majoria. I això facilita que s'acabi votant unes sigles, unes simpaties cap a certes persones, o segons què s'explica durant els 15 dies que dura la campanya sense tenir en compte si durant els últims 4 anys no s'ha fet res del que es predica o fins hi tot si han fet el contrari.
Si volem tenir una societat millor i, per tant, un poble millor, necessitem que molta més gent decideixi fer el pas de com a mínim seguir la política municipal i implicar-s'hi d'alguna manera o altra, ja sigui entrant o col·laborant amb algun dels partits, o participant o col·laborant amb tanta altra gent que fa feina pel municipi fora de les institucions com el col·lectiu Perquè no ens Fotin el Tren o la plataforma Volem l'Aigua Neta, Clara i Nostra. Perquè si una cosa no podem oblidar és que és tant o més important la feina que es fa des de fora de les institucions (i sinó mireu el que estan aconseguint aquests col·lectius abans citats), que des de dins. I que si volem canviar les coses no només n'hi ha prou anant a votar un cop cada quatre anys. Per tant, cal que tots plegats fem un pas endavant durant el dia a dia: uns implicant-vos i nosaltres engrescant-vos, engrescant-nos. Ja que és imprescindible que deixem de parlar de política municipal en tercera persona per començar-ne a parlar en primera persona, ser-ne una part més.
Dilluns vam fer el primer ple municipal d'aquest curs i una vegada més, les persones que hi havia de públic no arribaven a la quinzena. Una vegada descomptada la premsa i la gent dels partits polítics amb representació que hi assisteix, ens trobem amb la dura realitat, plens on la gent no involucrada en cap partit que assisteix a veure què es decideix i es cou al municipi, no arriba ni a les cinc persones.
Per canviar-ho, el que caldria és canviar la dinàmica dels propis plens fent-los més participatius. Un primer pas seria establir un sistema de regulació que permetés a la gent fer preguntes als regidors. També permetre que les entitats i col·lectius afectats amb els temes que es debaten i s'aproven aquell dia tinguessin un torn de paraula per poder intervenir i defensar la seva posició com a part implicada amb els temes que es discuteixen dia a dia. Mesures d'aquest tipus, a més de fer-los més interessants i enriquidors, segur que també els faria més atractius i facilitaria l'assistència de la gent, ja que trobarien que anar-hi podria arribar a ser útil. Al contrari del que passa ara mateix, en què si hi vas sense viure des de dins els temes que s'hi tracten, moltes vegades no t'assabentes ni del que passa ni del que es discuteix.
Aquestes regulacions per fer-los més participatius, acompanyades d'altres accions com el canvi d'emplaçament que està previst per finals d'any a l'edifici de Can Parrella, que possibilitarà que hi assisteixi gent amb la mobilitat reduïda, o que s'emetessin en directe a través de la web de l'ajuntament, tant en imatge com amb so, de ben segur que farien que més gent els seguis i hi assistís.
Però aquest problema que tenen els plens, també els tenim els partits polítics. I és que la realitat és que més enllà de les èpoques de campanya electoral, costa veure reunions gaire massives. Des de la CUP-Torelló Som Poble no ens podem queixar i, més enllà d'assemblees que han tingut més assistència pels intensos moments viscuts a nivell nacional, hem aconseguit estabilitzar un grup d'una dotzena de persones que treballa els temes locals, xifra que ara mateix em sembla que no pot dir cap altre partit del municipi, on el més habitual és no veure cap reunió on s'arribi a les deu persones.
Per tal de mobilitzar a més gent hem de ser els propis partits els que hem de fer autocrítica. Segurament com a conseqüència de fer el seguiment de les accions del dia a dia de l'equip de govern i el fet de seguir les dinàmiques dels plens municipals (ordenances fiscals, pressupostos...), fa que presentem menys propostes pròpies de les que tocarien, propostes que trenquin amb les dinàmiques del dia a dia de l'equip de govern. Cal aconseguir tocar temàtiques que engresquin a la gent i aconseguir-ho passa inevitablement per trepitjar més carrer i poder sentir per veu d'ells mateixos quins són els temes que preocupen actualment.
Un cop feta la crítica al funcionament dels plens i l'autocrítica com a partits municipals, també toca fer crítica i autocrítica com a persones que formem part d'aquesta societat. Quants cops sentim que guanyen els de sempre? Que veiem a gent queixar-se de com funciona tot però que no fa res per canviar-ho? O al contrari, que continua fent el mateix de sempre. Doncs aquestes coses també serien més fàcils d'evitar amb un major seguiment de la política municipal. I és que no ens enganyem, quanta gent va a votar a les eleccions municipals havent seguit ben poca cosa de la política municipal durant els 4 anys anteriors? Segurament la majoria. I això facilita que s'acabi votant unes sigles, unes simpaties cap a certes persones, o segons què s'explica durant els 15 dies que dura la campanya sense tenir en compte si durant els últims 4 anys no s'ha fet res del que es predica o fins hi tot si han fet el contrari.
Si volem tenir una societat millor i, per tant, un poble millor, necessitem que molta més gent decideixi fer el pas de com a mínim seguir la política municipal i implicar-s'hi d'alguna manera o altra, ja sigui entrant o col·laborant amb algun dels partits, o participant o col·laborant amb tanta altra gent que fa feina pel municipi fora de les institucions com el col·lectiu Perquè no ens Fotin el Tren o la plataforma Volem l'Aigua Neta, Clara i Nostra. Perquè si una cosa no podem oblidar és que és tant o més important la feina que es fa des de fora de les institucions (i sinó mireu el que estan aconseguint aquests col·lectius abans citats), que des de dins. I que si volem canviar les coses no només n'hi ha prou anant a votar un cop cada quatre anys. Per tant, cal que tots plegats fem un pas endavant durant el dia a dia: uns implicant-vos i nosaltres engrescant-vos, engrescant-nos. Ja que és imprescindible que deixem de parlar de política municipal en tercera persona per començar-ne a parlar en primera persona, ser-ne una part més.