El 18 de març del 2020, quatre dies després que el Gobierno de Espanya declarés l'Estat d'Alarma per la crisi de la Covid-19, en una reunió clandestina celebrada a Vic es va crear el col·lectiu Cosidores per la República d'Osona i el Lluçanès, una xarxa que ha arribat a englobar 256 abnegades persones voluntàries que durant setmanes han fabricat, recollit i repartit 64.000 peces: mascaretes, bates, gorres, davantals, tovalloles, solucions hidroalcohòliques desinfectants, bosses de plàstic, cadires de rodes i tota mena de peces de protecció (EPIs) per a l'ús de personal sanitari, de neteja, zeladors, malalts i usuaris d'hospitals, CAPs, Centres de Salut Mental, residències de la gent gran, escombriaires, guàrdies, mossos, associacions de veïns i altres sectors directament relacionats d'una manera o altra en la lluita contra la infecció del coronavirus.
Des del 18 de març fins al 25 de maig, el col·lectiu ha lliurat més de 64.000 peces: 25.964 bates de diferents tipus, 17.567 mascaretes de cotó i tècniques, 2.045 mascaretes FFP2, 1.424 gorres, 10.065 davantals, 3.080 peücs, 185 pantalles, unitats solució hidroalcohòlica i desinfectant, i 9 cadires de rodes.
El grup de Cosidores i Sastres per la República d'Osona i el Lluçanès, coordinat per Carles Furriols (president de la Fundació Humanitària Doctor Trueta,) està conformat per persones residents en diferents pobles del Lluçanès, Taradell, Manlleu, Santa Eulàlia de Riuprimer, Vic, Sant Miquel de Balenyà i Santa Eugènia de Berga. Aquestes últimes són conegudes com "Les Abelles".
Cal ressaltar que la majoria són dones, encara que per fer honor als homes implicats, el nom inicial de Cosidores per la República d'Osona i el Lluçanès finalment va incloure la paraula "Sastres". Segons Furriols, "el nom de 'sastres', que al principi no sortia, s'hi va posar després de l'observació d'una persona, una dona, que va dir que va dir que també hi havia homes que sabien cosir; encara que també n'hi havia que tallaven o feien transport, igual que les dones.
Pel coordinador, aquest projecte "comparteix l'esperit de l'1 d'octubre del 2017, quan una multitud va anar cap a les escoles per defensar els centres de votació del Referèndum per la Independència. En aquest cas vam ser un grup format per 258 persones que moltes d'elles no ens coneixem, però que vam treballar de valent, colze a colze, sense demanar-nos ni qui érem ni que pensàvem".
Les "armes" de les Cosidores han estat les màquines de cosir, fil, agulla, roba de cotó, bobines de teixits tècnics, bosses de plàstic, patrons, llençols, botons, precinte, goma... Més enllà de les persones que cosien, hi havia gent que tallava, magatzems i transportistes. Durant el període de confinament, els beneficiaris de tot l'allau de solidaritat es van concretar en personal sanitari, de cuina i de neteja i usuaris d'una cinquantena de destins: 6 Hospitals, 21 Residències d'Avis, 2 Residències de Malats Mentals, 6 CAPs, 3 empreses del Tercer Sector i 8 de Serveis: guàrdia urbana, recollida d'escombraries, transport sanitari de Catalunya, Mossos Vic, Seminari de Vic, Protecció Civil Taradell i 3 entitats del tercer sector (Sant Tomàs, el Tapís i Casal Claret). A banda d'Osona i el Ripollès, el material de protecció ha arribat a les comarques del Bages, el Berguedà, el Maresme, el Vallès Oriental, la Selva i el Ripollès.
Furriols recorda que la constitució del grup, el 18 de març a Vic, "es va fer en una reunió que, de fet, no es podia celebrar perquè era clandestina. Aleshores tampoc no sabíem què teníem al davant. Ho vam fer per encarar una crisi que vèiem imminent, i això va generar complicitats per tirar endavant la fabricació d'EPIs, materials de protecció contra la Covid-19, però no imaginàvem on arribaríem. No n'érem conscients perquè era la primera vegada que hi havia una pandèmia. Sabíem que, abans que el coronavirus es manifestés amb tanta força, als hospitals tenien aquesta mena de materials per utilitzar-los al dia a dia. No hi havia problemes d'estoc. Però amb l'esclat de la crisi es va fer evident que es necessitaven complements del material existent, tant entre el personal lligat als centres hospitalaris, com entre la població. Vam ser molt reactius i positius i vam començar a fabricar EPIs. Teníem clar que havíem de fer mascaretes de cotó, que havíem d'arreplegar llençols de les cases i buscar cosidores que tinguessin màquines de cosir a casa. Però a mesura que passaven els dies vam haver d'anar canviant d'estratègia. Per exemple, no havíem pensat mai que fessin falta davantals. Fins que el sistema sanitari ens en va començar a demanar. De fet, sempre hem actuat tenint en compte la informació dels centres sanitaris i residències".
El col·lectiu de Cosidores i Sastres per la República treballa de manera independent, sense tenir al darrere cap organització política ni social: "Ho hem fet sols; vam néixer i créixer en xarxa. D'altra banda, en paral·lel, hem comptat amb complicitats externes, entitats i grups de suport col·lateral. Jo mateix formo part de la Fundació Trueta, una entitat que va aportar capacitat d'emmagatzematge i transport. Al cap de pocs dies de començar la nostra tasca, el Departament de Salut de la Catalunya Central em va convocar, a títol individual, a una reunió a l'Ambulatori, on també hi havia gent de Metges Sense Fronteres. M'hi vaig presentar amb unes EPIs a la ma dels que fabricàvem, i un membre de MSF va dir: 'això és el que convé al personal sanitari'. Coincidint amb aquests fets, es va començar a revisar el preocupant estat de les residències d'avis, perquè algú es va ensumar que hi hauria problemes, tal com es va veure després amb la conseqüent actuació de la fiscalia".
Al cap de poc, MSF van contactar de nou amb Furriols, aquesta vegada a l'Hospital Universitari de Vic, on li van fer saber que "es volia crear una estructura hospitalària nova al Pavelló del Basquet Vic, i fer-hi un hospital. Això va prosperar i al cap d'uns dies MSF va contactar amb mi com a coordinador de les Cosidores i sastres, i em van demanar que, a més de fer la tasca que fèiem aquí, actuéssim fora del nostre territori habitual, en residències d'avis del Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental, el Maresme i la Selva i el Ripollès".
Durant la seva actuació en temps de confinament, el grup va començar a repartir mascaretes FFP2 i van fer accions conjuntes amb la Fundació Trueta, la Cambra Comerç d'Osona, Òmnium Cultura d'Osona i la Fundació Comas: "vam anar sumant complicitats externes, vam buscar sinergies i vam crear projectes unitaris. El Consell de la República també va contactar amb nosaltres a través meu -casualment també vaig ser el fundador del CR a Vic-, i ens va fer arribar teixits per fer mascaretes".
Pel que fa al transport del material i dels subministres, tots els grups locals de les Cosidores i Sastres han tingut autonomia i un comanament propi: "a cada municipi s'ha disposat dels propis vehicles; han tallat i cosit amb els elements que tenien (fil, tisores, agulles, precintes i llençols...); han repartit el material a la mateixa població, i el sobrant ha anat a parar a Vic. En ple confinament, teníem un permís especial atorgat per la policia, un salconduit que ens ha permès de moure'ns per tota la comarca d'Osona".
El coordinador deixar clar que no han actuat per salvar el sistema ni per fer de paracaigudes de l'administració: "Ho hem fet en defensa dels sanitaris i de tothom que està relacionat directament amb la batalla contra la pandèmia. Però a la meitat d'abril va fer aparició un cert cansament i algunes contradiccions que anirien creixent. Aleshores la gent es va començar a preguntar 'què estem fent?'. Intuïen que el que ens esperava seria bestial. Una situació que probablement s'allargarà, amb gran dramatisme i conseqüències col·laterals, com la salut mental dels sanitaris i també de la població. Sense oblidar els problemes de molts ciutadans per cobrar dels ERTOS, un merder en constant progressió de mentides i mala praxi. O la crisi alimentària, que a la comarca i arreu ha arribat a ser important. En aquest context, som conscients que 'Sols el poble salva el Poble'".
Més enllà de l'abnegada tasca de les Cosidores i Sastres per la República a les nostres comarques, Furriols explica que "a través de Casa Tarradellas es va crear el grup de les 'Bates Blaves', que van centralitzar la seva activitat al Pavelló Municipal de Gurb, a la carretera de Sant Bartomeu. Aquesta gent, aprofitant l'estructura de Casa Tarradellas va actuar coordinada amb l'Ajuntament de Gurb, el Consell Comarcal d'Osona i les alcaldies. A molts municipis de la comarca hi arribaven bovines de plàstic blau per ser tallades; després, els trossos anaven a parar al Pavelló de Gurb on la gent soldava els plàstics, primer en torns de matí i tarda, i més tard només als matins. La producció de bates va arribar a les 1600 cada dia, i la majoria van anar a parar a l'Hospital Universitari de Vic i a l'Hospital de la Santa Creu. Des de Casa Tarradellas em va trucar perquè visités les instal·lacions, una visita que vaig fer en companyia d'Alba Camps, delegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central. Aleshores, se'ns va proposar que les Cosidores i Sastres per la República continuéssim abastint Sant Tomàs, els centres de malalts mentals, les residències d'avis i els CAPs, mentre que ells cobrirem l'HUVic i l'Hospital de la Santa Creu. Ens vam posar d'acord i vam sumar sinergies".
Des de Casa Tarradellas també es van fabricar dos prototipus de màscares protectores per ajudar al personal sanitari, utilitzant les làmines PET transparent amb les que s'envasen les pizzes. Aquestes màscares es van lliurar a diversos centres sociosanitaris d'Osona, i a tots els grans hospitals de Catalunya.
Tanmateix, cal dir que aleshores també hi havia altres grups organitzats, "com les vuitanta Cosidores de la Vall del Ges, un grup autònom que al primer moment d'esclatar la pandèmia va fabricar moltes EPIs per a l'hospital General de Vic, amb qui vaig tenir contactes puntuals. O el grup Jovent Solidari de Manlleu, que des de l'inici de la pandèmia van estar molt actius, i a banda de fabricar EPIs, es van dedicar a fer arribar aliments als grups més vulnerables de Manlleu i van subministrar 1.500 mascaretes als Sense Sostre de Barcelona. També hi havia altres grups autònoms que no coneixia ningú, que anaven fent coses. O moltes dones lligades a l'ANC que cosien mascaretes".
Des del primer dia de la constitució del grup, Carles Furriols (ja recuperat de les seqüeles de la quimioteràpia posterior a un càncer de pàncrees curat), ha anotat en un dietari totes les incidències relacionades amb la demanda i fabricació de peces de protecció, l'acapte de productes higiènics i el seu repartiment entre les persones necessitades d'aquests productes disseminades arreu del territori. Cada vespre Furriols ha fet arribar via whatsapp les seves anotacions a les Cosidores i a totes les persones lligades col·lateralment amb el projecte solidari, a qui no ha parat d'encoratjar i felicitar per la seva abnegada tasca. D'altra banda, en el seu dietari també ha fet una crònica de l'evolució dels afectats per la Covid-19 i de les mesures implementades pel govern estatal i el govern català, no sempre coincidents. Ara, coincidint amb la desescalada i amb la tornada a la feina de molta gent implicada amb el projecte solidari, s'haurà de veure quina serà l'evolució o la continuïtat de les Cosidores i Sastres per a la República d'Osona i el Lluçanès.
Des del 18 de març fins al 25 de maig, el col·lectiu ha lliurat més de 64.000 peces: 25.964 bates de diferents tipus, 17.567 mascaretes de cotó i tècniques, 2.045 mascaretes FFP2, 1.424 gorres, 10.065 davantals, 3.080 peücs, 185 pantalles, unitats solució hidroalcohòlica i desinfectant, i 9 cadires de rodes.
El grup de Cosidores i Sastres per la República d'Osona i el Lluçanès, coordinat per Carles Furriols (president de la Fundació Humanitària Doctor Trueta,) està conformat per persones residents en diferents pobles del Lluçanès, Taradell, Manlleu, Santa Eulàlia de Riuprimer, Vic, Sant Miquel de Balenyà i Santa Eugènia de Berga. Aquestes últimes són conegudes com "Les Abelles".
Sanitaris de la Residència Vilademany de Taradell i una cosidora de Taradell
Cal ressaltar que la majoria són dones, encara que per fer honor als homes implicats, el nom inicial de Cosidores per la República d'Osona i el Lluçanès finalment va incloure la paraula "Sastres". Segons Furriols, "el nom de 'sastres', que al principi no sortia, s'hi va posar després de l'observació d'una persona, una dona, que va dir que va dir que també hi havia homes que sabien cosir; encara que també n'hi havia que tallaven o feien transport, igual que les dones.
Pel coordinador, aquest projecte "comparteix l'esperit de l'1 d'octubre del 2017, quan una multitud va anar cap a les escoles per defensar els centres de votació del Referèndum per la Independència. En aquest cas vam ser un grup format per 258 persones que moltes d'elles no ens coneixem, però que vam treballar de valent, colze a colze, sense demanar-nos ni qui érem ni que pensàvem".
Les "armes" de les Cosidores han estat les màquines de cosir, fil, agulla, roba de cotó, bobines de teixits tècnics, bosses de plàstic, patrons, llençols, botons, precinte, goma... Més enllà de les persones que cosien, hi havia gent que tallava, magatzems i transportistes. Durant el període de confinament, els beneficiaris de tot l'allau de solidaritat es van concretar en personal sanitari, de cuina i de neteja i usuaris d'una cinquantena de destins: 6 Hospitals, 21 Residències d'Avis, 2 Residències de Malats Mentals, 6 CAPs, 3 empreses del Tercer Sector i 8 de Serveis: guàrdia urbana, recollida d'escombraries, transport sanitari de Catalunya, Mossos Vic, Seminari de Vic, Protecció Civil Taradell i 3 entitats del tercer sector (Sant Tomàs, el Tapís i Casal Claret). A banda d'Osona i el Ripollès, el material de protecció ha arribat a les comarques del Bages, el Berguedà, el Maresme, el Vallès Oriental, la Selva i el Ripollès.
Furriols recorda que la constitució del grup, el 18 de març a Vic, "es va fer en una reunió que, de fet, no es podia celebrar perquè era clandestina. Aleshores tampoc no sabíem què teníem al davant. Ho vam fer per encarar una crisi que vèiem imminent, i això va generar complicitats per tirar endavant la fabricació d'EPIs, materials de protecció contra la Covid-19, però no imaginàvem on arribaríem. No n'érem conscients perquè era la primera vegada que hi havia una pandèmia. Sabíem que, abans que el coronavirus es manifestés amb tanta força, als hospitals tenien aquesta mena de materials per utilitzar-los al dia a dia. No hi havia problemes d'estoc. Però amb l'esclat de la crisi es va fer evident que es necessitaven complements del material existent, tant entre el personal lligat als centres hospitalaris, com entre la població. Vam ser molt reactius i positius i vam començar a fabricar EPIs. Teníem clar que havíem de fer mascaretes de cotó, que havíem d'arreplegar llençols de les cases i buscar cosidores que tinguessin màquines de cosir a casa. Però a mesura que passaven els dies vam haver d'anar canviant d'estratègia. Per exemple, no havíem pensat mai que fessin falta davantals. Fins que el sistema sanitari ens en va començar a demanar. De fet, sempre hem actuat tenint en compte la informació dels centres sanitaris i residències".
El col·lectiu de Cosidores i Sastres per la República treballa de manera independent, sense tenir al darrere cap organització política ni social: "Ho hem fet sols; vam néixer i créixer en xarxa. D'altra banda, en paral·lel, hem comptat amb complicitats externes, entitats i grups de suport col·lateral. Jo mateix formo part de la Fundació Trueta, una entitat que va aportar capacitat d'emmagatzematge i transport. Al cap de pocs dies de començar la nostra tasca, el Departament de Salut de la Catalunya Central em va convocar, a títol individual, a una reunió a l'Ambulatori, on també hi havia gent de Metges Sense Fronteres. M'hi vaig presentar amb unes EPIs a la ma dels que fabricàvem, i un membre de MSF va dir: 'això és el que convé al personal sanitari'. Coincidint amb aquests fets, es va començar a revisar el preocupant estat de les residències d'avis, perquè algú es va ensumar que hi hauria problemes, tal com es va veure després amb la conseqüent actuació de la fiscalia".
Al cap de poc, MSF van contactar de nou amb Furriols, aquesta vegada a l'Hospital Universitari de Vic, on li van fer saber que "es volia crear una estructura hospitalària nova al Pavelló del Basquet Vic, i fer-hi un hospital. Això va prosperar i al cap d'uns dies MSF va contactar amb mi com a coordinador de les Cosidores i sastres, i em van demanar que, a més de fer la tasca que fèiem aquí, actuéssim fora del nostre territori habitual, en residències d'avis del Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental, el Maresme i la Selva i el Ripollès".
Durant la seva actuació en temps de confinament, el grup va començar a repartir mascaretes FFP2 i van fer accions conjuntes amb la Fundació Trueta, la Cambra Comerç d'Osona, Òmnium Cultura d'Osona i la Fundació Comas: "vam anar sumant complicitats externes, vam buscar sinergies i vam crear projectes unitaris. El Consell de la República també va contactar amb nosaltres a través meu -casualment també vaig ser el fundador del CR a Vic-, i ens va fer arribar teixits per fer mascaretes".
Pel que fa al transport del material i dels subministres, tots els grups locals de les Cosidores i Sastres han tingut autonomia i un comanament propi: "a cada municipi s'ha disposat dels propis vehicles; han tallat i cosit amb els elements que tenien (fil, tisores, agulles, precintes i llençols...); han repartit el material a la mateixa població, i el sobrant ha anat a parar a Vic. En ple confinament, teníem un permís especial atorgat per la policia, un salconduit que ens ha permès de moure'ns per tota la comarca d'Osona".
Arxiu Cosidores i sastres per la República d'Osona i el Lluçanès
El coordinador deixar clar que no han actuat per salvar el sistema ni per fer de paracaigudes de l'administració: "Ho hem fet en defensa dels sanitaris i de tothom que està relacionat directament amb la batalla contra la pandèmia. Però a la meitat d'abril va fer aparició un cert cansament i algunes contradiccions que anirien creixent. Aleshores la gent es va començar a preguntar 'què estem fent?'. Intuïen que el que ens esperava seria bestial. Una situació que probablement s'allargarà, amb gran dramatisme i conseqüències col·laterals, com la salut mental dels sanitaris i també de la població. Sense oblidar els problemes de molts ciutadans per cobrar dels ERTOS, un merder en constant progressió de mentides i mala praxi. O la crisi alimentària, que a la comarca i arreu ha arribat a ser important. En aquest context, som conscients que 'Sols el poble salva el Poble'".
Més enllà de l'abnegada tasca de les Cosidores i Sastres per la República a les nostres comarques, Furriols explica que "a través de Casa Tarradellas es va crear el grup de les 'Bates Blaves', que van centralitzar la seva activitat al Pavelló Municipal de Gurb, a la carretera de Sant Bartomeu. Aquesta gent, aprofitant l'estructura de Casa Tarradellas va actuar coordinada amb l'Ajuntament de Gurb, el Consell Comarcal d'Osona i les alcaldies. A molts municipis de la comarca hi arribaven bovines de plàstic blau per ser tallades; després, els trossos anaven a parar al Pavelló de Gurb on la gent soldava els plàstics, primer en torns de matí i tarda, i més tard només als matins. La producció de bates va arribar a les 1600 cada dia, i la majoria van anar a parar a l'Hospital Universitari de Vic i a l'Hospital de la Santa Creu. Des de Casa Tarradellas em va trucar perquè visités les instal·lacions, una visita que vaig fer en companyia d'Alba Camps, delegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central. Aleshores, se'ns va proposar que les Cosidores i Sastres per la República continuéssim abastint Sant Tomàs, els centres de malalts mentals, les residències d'avis i els CAPs, mentre que ells cobrirem l'HUVic i l'Hospital de la Santa Creu. Ens vam posar d'acord i vam sumar sinergies".
Des de Casa Tarradellas també es van fabricar dos prototipus de màscares protectores per ajudar al personal sanitari, utilitzant les làmines PET transparent amb les que s'envasen les pizzes. Aquestes màscares es van lliurar a diversos centres sociosanitaris d'Osona, i a tots els grans hospitals de Catalunya.
Tanmateix, cal dir que aleshores també hi havia altres grups organitzats, "com les vuitanta Cosidores de la Vall del Ges, un grup autònom que al primer moment d'esclatar la pandèmia va fabricar moltes EPIs per a l'hospital General de Vic, amb qui vaig tenir contactes puntuals. O el grup Jovent Solidari de Manlleu, que des de l'inici de la pandèmia van estar molt actius, i a banda de fabricar EPIs, es van dedicar a fer arribar aliments als grups més vulnerables de Manlleu i van subministrar 1.500 mascaretes als Sense Sostre de Barcelona. També hi havia altres grups autònoms que no coneixia ningú, que anaven fent coses. O moltes dones lligades a l'ANC que cosien mascaretes".
Des del primer dia de la constitució del grup, Carles Furriols (ja recuperat de les seqüeles de la quimioteràpia posterior a un càncer de pàncrees curat), ha anotat en un dietari totes les incidències relacionades amb la demanda i fabricació de peces de protecció, l'acapte de productes higiènics i el seu repartiment entre les persones necessitades d'aquests productes disseminades arreu del territori. Cada vespre Furriols ha fet arribar via whatsapp les seves anotacions a les Cosidores i a totes les persones lligades col·lateralment amb el projecte solidari, a qui no ha parat d'encoratjar i felicitar per la seva abnegada tasca. D'altra banda, en el seu dietari també ha fet una crònica de l'evolució dels afectats per la Covid-19 i de les mesures implementades pel govern estatal i el govern català, no sempre coincidents. Ara, coincidint amb la desescalada i amb la tornada a la feina de molta gent implicada amb el projecte solidari, s'haurà de veure quina serà l'evolució o la continuïtat de les Cosidores i Sastres per a la República d'Osona i el Lluçanès.