Un anunci publicitari, sense cap base documental ni científica, va fer córrer la brama que els peixos tenien una memòria de 3 segons, i ens ho vam creure tots. Aquest nyap posa al punt de mira una societat, la nostra, que no acostuma a dubtar ni de la informació publicitària. Quina por...
Se sap de fa molts anys: qualsevol que tingui un aquari o una bassa al jardí pot haver observat comportaments que el facin dubtar d’aquesta banalitat tan estesa. Entre d’altres, un exemple: investigadors israelians de l'Institut Technion de Haifa van dedicar un mes a associar un so determinat amb el temps d'alimentació d’un esbart de peixos. Els van alliberar en un estany i, al cap de cinc mesos, els van repetir el so. Per a les seves delícies, els peixos se’ls van acostar, associant el so amb el menjar.
Un altre estudi a tenir en compte: científics canadencs, liderats per l’investigador Trevor Hamilton, van fer un experiment amb peixos cíclids africans, típics de molts aquaris. Cada peix va ser entrenat per entrar en una part concreta de l'aquari per rebre una mica de menjar de premi. Al cap de 12 dies de descans, els peixos van mostrar una preferència clara per l'àrea associada al lliurament de menjar, cosa que suggereix que van recordar l'entrenament. Hem de tenir en compte que per als peixos salvatges, la capacitat d'associar llocs amb menjar pot ser vital per a la seva supervivència.
Més: un equip australià, liderat per Kevin Warburton, de l’Institut de la Terra, l’Aigua i la Societat de la Universitat Charles Sturt, va comprovar que els peixos tenen una capacitat d’aprenentatge excel·lent i que poden recordar els seus depredadors com a mínim durant un any. Determinen les seves rutes favorites per trobar aliment i identifiquen vies d'escapament per si hi ha algun perill. Aquesta habilitat s'estén a qualsevol objecte que representi una amenaça: si un peix mossega un ham i aconsegueix escapar, guarda aquesta experiència a la seva memòria i és molt difícil que torni a mossegar-ne un altre per segona vegada.
Un darrer exemple: hi ha un gobi o burret, que, com a mecanisme d’escapament d’un possible perill, salta d'un bassal a un altre, i amb precisió, sense estavellar-se contra les roques. Sembla que memoritza la topografia de la riba de la mar quan hi ha la marea alta, l'aigua cobreix les roques i hi pot nedar pel damunt. I és capaç de recordar-la fins al cap de 40 dies!
Podríem seguir amb molts més... Per als lletraferits, el llibre What a Fish Knows: The Inner Lives of Our Underwater Cousins, de Jonathan Balcombe, permet una immersió profunda en què pensen i senten els peixos.
Com nosaltres, doncs, els peixos tenen coneixements innats (genètics) i apresos (ambientals), de manera que els cal tenir memòria, i molta. Ben segur, encara hem de conèixer millor què pensa un peix. Sens dubte, l’agència publicitària que els va batejar de desmemoriats, no es va documentar ni una mica.
Se sap de fa molts anys: qualsevol que tingui un aquari o una bassa al jardí pot haver observat comportaments que el facin dubtar d’aquesta banalitat tan estesa. Entre d’altres, un exemple: investigadors israelians de l'Institut Technion de Haifa van dedicar un mes a associar un so determinat amb el temps d'alimentació d’un esbart de peixos. Els van alliberar en un estany i, al cap de cinc mesos, els van repetir el so. Per a les seves delícies, els peixos se’ls van acostar, associant el so amb el menjar.
Un altre estudi a tenir en compte: científics canadencs, liderats per l’investigador Trevor Hamilton, van fer un experiment amb peixos cíclids africans, típics de molts aquaris. Cada peix va ser entrenat per entrar en una part concreta de l'aquari per rebre una mica de menjar de premi. Al cap de 12 dies de descans, els peixos van mostrar una preferència clara per l'àrea associada al lliurament de menjar, cosa que suggereix que van recordar l'entrenament. Hem de tenir en compte que per als peixos salvatges, la capacitat d'associar llocs amb menjar pot ser vital per a la seva supervivència.
Més: un equip australià, liderat per Kevin Warburton, de l’Institut de la Terra, l’Aigua i la Societat de la Universitat Charles Sturt, va comprovar que els peixos tenen una capacitat d’aprenentatge excel·lent i que poden recordar els seus depredadors com a mínim durant un any. Determinen les seves rutes favorites per trobar aliment i identifiquen vies d'escapament per si hi ha algun perill. Aquesta habilitat s'estén a qualsevol objecte que representi una amenaça: si un peix mossega un ham i aconsegueix escapar, guarda aquesta experiència a la seva memòria i és molt difícil que torni a mossegar-ne un altre per segona vegada.
Un darrer exemple: hi ha un gobi o burret, que, com a mecanisme d’escapament d’un possible perill, salta d'un bassal a un altre, i amb precisió, sense estavellar-se contra les roques. Sembla que memoritza la topografia de la riba de la mar quan hi ha la marea alta, l'aigua cobreix les roques i hi pot nedar pel damunt. I és capaç de recordar-la fins al cap de 40 dies!
Podríem seguir amb molts més... Per als lletraferits, el llibre What a Fish Knows: The Inner Lives of Our Underwater Cousins, de Jonathan Balcombe, permet una immersió profunda en què pensen i senten els peixos.
Com nosaltres, doncs, els peixos tenen coneixements innats (genètics) i apresos (ambientals), de manera que els cal tenir memòria, i molta. Ben segur, encara hem de conèixer millor què pensa un peix. Sens dubte, l’agència publicitària que els va batejar de desmemoriats, no es va documentar ni una mica.