D’un temps ençà han sortit a la premsa i a la televisió notícies recurrents que segueixen el mateix patró: “Els agents rurals localitzen immigrants que pesquen furtivament peix a Sau per alimentar-se”. “Mossos i Agents rurals cursen denúncies per pesca furtiva al pantà de Sau”. “Contra els furtius, cal més vigilància”. També n’hi ha de semblants a altres parts del país: “La pesca furtiva de bandes de l’est posa en perill activitats econòmiques de l’Ebre”. I els “dolents” són sempre pescadors immigrants indocumentats.
Una gran majoria de pescadors, furtius o no, es centren en la pesca d’espècies invasores: carpes, luciperques o sandres i silurs, espècies originàries d’Àsia (en el cas de la carpa) i el centre i est d’Europa (la majoria), però també n’hi ha de procedents de tots els continents. I a la gent de l’est, com passava aquí temps enrere, els agrada menjar-se-les.
A Catalunya hi sobreviuen unes 32 espècies autòctones de peix que, com a mínim uns mesos l’any, s’estan a l’aigua dolça, i també hi ha almenys 25 espècies foranes o al·lòctones establertes. Les autòctones es troben en regressió i en un estat de conservació delicat: tots es veuen afectats, en un grau o altre, per problemes de sobreexplotació de l’aigua, mala connectivitat i competència amb espècies invasores.
Les espècies introduïdes, al·lòctones o exòtiques són aquelles que es troben en un territori del qual no són originàries, on han accedit per l’acció humana. D’una manera o altra, produeixen canvis significatius sobre els ecosistemes on arriben, en termes de composició, estructura o processos.
La pesca esportiva, l’aquariofília i l’aqüicultura en són les vies d’introducció principals. Estudis recents, fruit de la recerca en documents antics, indiquen que les primeres espècies de peixos invasors (tenca, carpa i lluci) no són a la península Ibèrica des del temps dels romans, com es creia fins ara, sinó que van arribar al segle XVI sota els auspicis de Felip II (Clavero, 2018). De llavors ençà es van anar escampant, però no va ser fins a mitjans del segle XX que, afavorides per fortes transformacions humanes (canalitzacions, embassaments i contaminació), es van ensenyorir de molts sectors de riu.
Llavors, d’on ve aquesta insistència a evitar-ne la pesca? Potser és una inèrcia de quan els peixos eren part dels recursos alimentaris limitats. Avui dia es considera necessària la captura de peixos invasors ja instal·lats i evitar noves introduccions. Cal recordar que la introducció de peixos exòtics és il·legal a Catalunya (Ordre MAB/91/2003) i la llei de pesca de Catalunya (Llei 22/2009, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals) obliga al sacrifici de tots els peixos invasors capturats.
Ras i curt: la gestió de la pesca al nostre país és molt millorable. Aprovar el Reglament de la llei de pesca i gestionar amb intel·ligència les espècies invasores són dues assignatures pendents per al nou Govern. I que els immigrants i tothom qui vulgui pesquin tants peixos invasors com puguin! El riu i el medi en general els ho agrairà.
Una gran majoria de pescadors, furtius o no, es centren en la pesca d’espècies invasores: carpes, luciperques o sandres i silurs, espècies originàries d’Àsia (en el cas de la carpa) i el centre i est d’Europa (la majoria), però també n’hi ha de procedents de tots els continents. I a la gent de l’est, com passava aquí temps enrere, els agrada menjar-se-les.
A Catalunya hi sobreviuen unes 32 espècies autòctones de peix que, com a mínim uns mesos l’any, s’estan a l’aigua dolça, i també hi ha almenys 25 espècies foranes o al·lòctones establertes. Les autòctones es troben en regressió i en un estat de conservació delicat: tots es veuen afectats, en un grau o altre, per problemes de sobreexplotació de l’aigua, mala connectivitat i competència amb espècies invasores.
Les espècies introduïdes, al·lòctones o exòtiques són aquelles que es troben en un territori del qual no són originàries, on han accedit per l’acció humana. D’una manera o altra, produeixen canvis significatius sobre els ecosistemes on arriben, en termes de composició, estructura o processos.
La pesca esportiva, l’aquariofília i l’aqüicultura en són les vies d’introducció principals. Estudis recents, fruit de la recerca en documents antics, indiquen que les primeres espècies de peixos invasors (tenca, carpa i lluci) no són a la península Ibèrica des del temps dels romans, com es creia fins ara, sinó que van arribar al segle XVI sota els auspicis de Felip II (Clavero, 2018). De llavors ençà es van anar escampant, però no va ser fins a mitjans del segle XX que, afavorides per fortes transformacions humanes (canalitzacions, embassaments i contaminació), es van ensenyorir de molts sectors de riu.
Llavors, d’on ve aquesta insistència a evitar-ne la pesca? Potser és una inèrcia de quan els peixos eren part dels recursos alimentaris limitats. Avui dia es considera necessària la captura de peixos invasors ja instal·lats i evitar noves introduccions. Cal recordar que la introducció de peixos exòtics és il·legal a Catalunya (Ordre MAB/91/2003) i la llei de pesca de Catalunya (Llei 22/2009, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals) obliga al sacrifici de tots els peixos invasors capturats.
Ras i curt: la gestió de la pesca al nostre país és molt millorable. Aprovar el Reglament de la llei de pesca i gestionar amb intel·ligència les espècies invasores són dues assignatures pendents per al nou Govern. I que els immigrants i tothom qui vulgui pesquin tants peixos invasors com puguin! El riu i el medi en general els ho agrairà.