El periodista italià, conversant amb uns parroquians en un bar de Vic. Foto: Quico Sallés/Nació Digital Són dos quarts d'onze del matí. A Vic fa un dia d'aquells que malgrat llueix el sol la temperatura castiga les ànimes valentes que gosen anar poc abrigades. L'Emmanuelle treballava pel canal en italià de la ràdio pública suïssa i arriba en tren a la capital d'Osona. És de Milà, i és un dels centenars de periodistes que aquests dies és a Catalunya explicant a diversos racons del món què passa al país de Gaudí que ja no volen ser espanyols.
L'Emmanuelle parla castellà i més o menys té una idea del que és Catalunya i, com a mínim, té clar que és una terra de matisos. Per això vol visitar Vic després de tafanejar per Barcelona, passar un dia a Badalona i haver passejat per Mataró. Vol saber que és la identitat catalana.
A Vic parla amb un treballador d'un banc, amb un arquitecte, amb una professora de català, amb un mecànica, amb un periodista nostrat, amb dos pagesos, amb un advocat, amb una botiguera, amb el propietari d'un bar i amb un home que ha convertit la seva vida en la filosofia del vi. L'Emmanuelle els pregunta perquè se senten catalans, perquè creuen que existeix una identitat catalana. Les respostes són variades però amb un mínim comú denominador: “mira, som com som”. “La meva mare és gallega i parla en castellà, i no per sentir-se catalana deixa de sentir-se espanyola, de fet, són els espanyols els que no ens deixen sentir-nos catalans”, apunta l'Emmanuelle.
El periodista parla estona amb tots i m'explica moltes conclusions: la identitat catalana no és etnicista, l'independentisme català és integrador i no fomenta l'odi a Espanya i la independència és un projecte polític que il·lusiona. “Veig que sou gent que ara esteu encantats de parlar de política, n'esteu orgullosos del que voleu fer”, destaca el reporter, que escriu una altra frase al bloc: “Els catalans saben que la independència no serà una festa però també saben que continuar com fins ara és el desastre”. “Cal explicar això que esteu fent, que el món no ho té clar”, avisa l'Emmanuelle que sense adonar-se ens ha posat deures.
