En aquesta ocasió la jornada ha comptat amb l'assistència de representants de diverses associacions de veïns dels barris de la ciutat, fet que ha revertit en un debat ric en propostes i demandes sobre punts que caldria millorar i que afecten directament la ciutadania de Vic.

 

La interacció amb els ponents de la jornada, Joan López i Carles Campuzano, ha estat la tònica constant d'un debat que ha sorgit dels punts coincidents plantejats pels ponents sobre la necessitat d'una renovació de les estructures de l'administració i el compromís de la ciutadania en el projecte de ciutat.

 

L'objectiu de la jornada s'hauria complert amb escreix, ja que, segons Xavier Solà, "volem parlar de ciutadania activa per tal que els barris i les associacions de veïns de la ciutat puguin expressar la seva opinió i els problemes que es troben alhora d'actuar als barris pel bé comú". La participació ha estat molt alta i han sorgit moltes matèries de discussió directament relacionades amb la ciutadania. Solà ha destacat la importància del moment per a Catalunya, amb el nou Estatut que s'ha de posar en funcionament i que significarà un canvi crucial en ciutats com Vic, ja que hi haurà noves competències per als municipis. Tot això, coincidint amb les previsions de creixement per la ciutat, que han d'anar precedides de decisions sobre com es vol aquest creixement.

 

Solà ha explicat que des de la recuperació de la Generalitat, un dels objectius prioritaris d'aquesta "ha estat la cohesió social i la capacitat d'integrar els fluxos migratoris com el dels anys 60 i com l'actual, tot i que aquest darrer té implícites moltes més dificultats, com l'heterogeneïtat dels nouvinguts". També ha destacat que aquests canvis en la societat provoquen problemes i conflictes als espais de la vida diària, que és on les associacions de veïns hi fan la seva tasca. Aquestes associacions fan una tasca cohesionadora, com ho pot fer la llengua (que formaria part de la plaça pública, fent referència a la presentació de Vicenç Villatoro sobre la cultura), i alhora catalitzadora dels problemes que es troben en la vida quotidiana.

 

Joan López, promotor dels Sagals d'Osona, sotspresident d'Òmnium Cultural d'Osona, ha estat el primer ponent. Ha afirmat que "la ciutat es va fent dia a dia a partir dels contactes i les solituds de les persones dins del cos social" i que "Vic és pionera en temes de ciutadania però cal revisar el model i definir què és i com s'articula el nou vigatanisme". Efectivament, cal plantejar-se si la ciutadania vigatana és sòlida i cohesionada i quins són els punts de connexió.

 

Per Joan López, existeixen sis grans temes sobre els quals s'ha de reflexionar: la catalanitat referencial de Vic, en el sentit que la ciutat ha de liderar la nova Catalunya i projectar-se al món; el model de relació administració- ciutadà, que ha estat un tema molt recurrent en el debat posterior, ha estat definit per López com "l'existència d'una atròfia de les administracions, molt retrògrades i que no han assolit el punt desitjat de cooperació i responsabilitat"; l'equitat social, que és cabdal si es vol una ciutadania activa; la visió de ciutat global, que dóna un sentit de pertinença i evita divorcis centre- suburbi; cultura del pacte, entenent com a tal la dialèctica entre l'individu i la comunitat, potenciant els processos de participació i identitaris; i finalment, la cultura com a cohesionadora, fent referència a la idea plantejada per Jaume Ayats en la seva ponència sobre la cultura. Com a colofó, ha afirmat que "Vic és una societat que va canviat i que hem de construir entre tots, amb cooperació i corresponsabilitat entre les administracions i la ciutadania".

 

Carles Campuzano, membre del Comitè Executiu Nacional de CDC i responsable de les polítiques relacionades amb la ciutadania d'aquest partit, va ser regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Diputat al Parlament de Catalunya, Secretari General i President de la Joventut Nacionalista de Catalunya. En la seva presentació, ha destacat la necessitat d'implicació que com a ciutadans tenim vers la nostra societat. També ha esmentat que "el debat actual a Europa sobre aquest tema es basa en el sentiment de desconnexió del ciutadà respecte les administracions", coincidint així amb l'opinió de Joan López. Les tendències actuals per provocar un canvi en aquest sentit són, segons Campuzano,  "les reformes de les institucions per tal de mirar més pels interessos dels ciutadans, un capital social integrat per gent compromesa - la xarxa associativa - que generi una dinàmica de confiança entre el ciutadà i les administracions, i recuperar la idea bàsica del contracte, entenent com a tal que tot ciutadà té una part que ha de complir dins el mecanisme social que li exigeix una responsabilitat".

 

Posteriorment, el debat ha estat molt participatiu i s'ha centrat, entre d'altres temes, en la relació entre el ciutadà i l'administració, arribant a la conclusió que calen reformes i innovació en aquest sentit. També s'han plantejat temes com la implantació de les noves tecnologies per tal que les administracions puguin oferir un servei més directe i ràpid al ciutadà; la renovació de la idea de funcionariat, en el sentit que calen reformes que beneficiïn una millora del servei al ciutadà front a millores de la situació dels funcionaris; el problema de la immigració i l'aparició de polítiques que fomenten les actituds viscerals i no racionals; i la idea d'estrès social existent a Vic que ha de resoldre's a partir de l'ordenació, la seguretat i la canalització de l'impacte de la diversitat.