Els partidaris del "sí" a la consulta interna d'Unió Democràtica sobre el procés sobiranista han aconseguit una victòria ajustadíssima, amb un 50'90 % dels vots, enfront del 46,19% del "no" , segons dades oficials. En vots absoluts, l'escrutini ha donat un avantatge de només 125 vots, amb 1.351 vots afirmatius i 1.226 de negatius.

Els miliants d'Osona també han optat pel "sí", amb una victòria força àmplia: 54 vots afirmatius (62%), per només 26 de negatius (30%). Hi ha hagut sis vots en blanc, cap nul i una participació del 78%, segons dades facilitades per UDC Osona.

Recordem que la pregunta enrevessada de la consulta interna, avalada per la direcció del partit, amb Josep Antoni Duran i Lleida i Ramon Espadaler al capdavant, aposta per no posar límits al procés sobiranista (mai es parla d’independència) però amb matisos importants, com el rebuig a la declaració unilateral d’independència i la necessitat de continuar el diàleg amb l’Estat. Els partidaris del sector més independentista d’Unió, per altra banda, han donat suport al “no” a la consulta, que segons ells significa un “sí” a la independència.

I és que ara, la qüestió plantejada en termes tan ambigus donarà peu a interpretacions diverses dels resultats, i segur que no pas desinteressades, com ja s’ha demostrat a la nit electoral. Entre altres coses, per exemple, no queda massa clar què han votat els militants d’Unió que no opten per la independència (o si s'han quedat a casa).

Qui ha guanyat?

A la roda de premsa d'anunci dels resultats, el secretari general del partit, Ramon Espadaler s'ha mostrat satisfet pels resultats i la victòria de la seva opció, que ha definit com una "victòria de Catalunya". Ha refermat que UDC segueix en el procés perquè la pregunta permet continuar "compromesos amb el procés" i amb la plena sobirania de Catalunya i tenir definits "quins són els paràmetres sobre els que fem la nostra aportació al procés". A més, ha remarcat que les resultats refermen el diàleg com a única eina de l'acció política. Aquest dilluns al matí, es reunirà el Comitè de Govern per valorar els resultats, i tot seguit s'obrirà una comunicació amb el soci de federació, CDC, segons ha anunciat Espadaler.

Per la seva banda, el portaveu dels defensors del "no", Antoni Castellà, ha considerat que la diferència entre els vots de les dues opcions és tan escassa que el comitè de govern d'UDC ha d'assumir que hi ha més d'un 46% de militants que donen suport a la independència. Després d'assenyalar que ara ja s'ha arribat al cap del carrer en el debat, Castellà ha proclamat -enmig de crits d'independència d'una part dels militants que eren a la seu del carrer Nàpols, de Barcelona- que la direcció d'Unió ha de decidir d'una vegada si està al costat del full de ruta del president Mas o no hi està.

La victòria del "sí" s'hauria fonamentat, entre altres llocs, a Barcelona ciutat, a les comarques de Lleida i algunes de Tarragona com el Baix Camp, mentre que a la Catalunya Central, el Vallès i les Terres de l'Ebre, el "no" s'ha imposat. Els percentatges varien força d'unes zones a unes altres, cosa que dibuixa, a més d'una fragmentació global (50% a 47%), una divisió territorial dins del partit.

Per punts de votació, el "sí" ha guanyat a Reus,Tarragona, Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Figueres, Palafrugell, Vic, Vilafranca del Penedès, Mataró i en tres dels quatre punts de votació de la ciutat de Barcelona, mentre que el "no" ha triomfat en una mesa de Barcelona, a Tortosa, Olot, Girona, Manresa, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Granollers i Berga.

El declivi de Duran i Lleida

Amb aquests resultats, Josep Antoni Duran i Lleida pot continuar liderant Unió Democràtica, però el que és segur és que ja no en podrà ser el cabdill indiscutible. El dirigent democristià ha guanyat, però aquest procés intern no ha reforçat la seva autoritat i ara s'obre una fase d'incertesa a Unió.

Que un dirigent que porta quasi trenta anys liderant el seu partit sense cap rival massa rellevant hagi suat de valent per fer guanyadora la seva línia entre la militància, assenyala l’inici d’un declivi. Al mateix temps, les baixes xifres de votants reflecteixen com de petit és el partit de Duran i Lleida, malgrat la gran influència que ha estat tenint dins de la federació de Convergència i Unió.