La calldetenenca Núria Viñas és enginyera de disseny industrial. Després d'haver estudiat a Elisava, a Barcelona, se'n va anar a fer el màster a Holanda i actualment viu a Múnic (Alemanya). És una dels més de 38.000 treballadors de Zeiss, una empresa fabricant de tot tipus de tecnologia vinculada a l'òptica, des d'objectius de fotografia i cine fins a microscopis, prismàtics o aparells mèdics. Osona.com i El 9 Nou entrevisten Viñas en el marc del Talent Convidat, un programa de Creacció en què també col·labora la UVic-UCC i que vol donar a conèixer l'expertesa i trajectòria d'osonencs fent carrera a l'estranger.
És experta a avaluar l'experiència del client, el que vol i el que confia trobar en els productes que llança Zeiss. Ens en pot posar algun exemple pràctic?
Un projecte que vam treballar i del qual ha sortit ara el primer pilot era recopilar dades d'aparells que ja tenim en actiu. És a dir: crear un servei al voltant de la informació que ens van enviant aquests dispositius, controlar-ne el manteniment i avançar-nos a un possible error o al moment de canviar bateries. L'objectiu és que el client no es trobi la màquina parada dos o tres dies i ens hagi d'avisar, sinó que siguem nosaltres els que intervinguem fins i tot abans que les persones s'adonin que s'acosta una incidència.
Descarregar de responsabilitat el client, en certa manera?
No tant això, sinó avançar-nos. Tenir a punt el recanvi i que un tècnic se'n pugui cuidar abans de tenir la màquina parada.
Forma part del departament d'innovació de Zeiss. Això s'inscriu en una determinada línia de negoci o tant poden treballar per aparells oftalmològics com prismàtics o altres divisions?
Som una unitat transversal. Ens centrem a identificar nous productes i serveis en l'àmbit digital. No intervenim en hardware ni en la peça en si, sinó en els sistemes i portals on van a parar les dades dels nostres dispositius. Això ens permet tenir informació actualitzada i estar en contacte amb els clients.
De quins indicadors, dades, impressions... parteixen per endevinar què espera algú dels seus productes?
Sobretot fem entrevistes. Quan comencem un projecte, mirem de parlar amb grups de persones que en són el públic objectiu. La idea és submergir-nos en el seu dia a dia, entendre els problemes que es troben, què els agrada, què no... I, a partir d'aquí, desenvolupar solucions innovadores.
"Hi ha moltes plataformes on s’aboquen dades. El repte és que es relacionin"
Podria materialitzar-ho en la realitat d'un oftalmòleg, per exemple?
Les màquines que més els oferim són per obtenir imatges de la retina i de l'interior de l'ull. El nostre departament s'hi suma amb solucions digitals que tradueixen les dades del que es veu directament al portal informàtic, sense que ells les hagin d'apuntar primer en un paper i després traspassar, ja que aquest procés pot comportar errors.
Com és el client del segle XXI? Sense saber-ne, nosaltres diríem que segur que busca immediatesa i no haver de trencar-se gaire les banyes...
Espera rapidesa i, particularment en el sector mèdic, que les plataformes parlin entre si. Actualment, n'hi ha moltes on s'aboquen dades digitals, però llavors no es relacionen, sigui per format, privacitat... Nosaltres intentem posar a punt plataformes que ho centralitzin tot i evitin haver d'anar saltant de programa.
A banda d'immediatesa, per a aquest client també és rellevant el preu?
En els temps actuals tothom mira la butxaca, però en els camps que treballem a Zeiss prima la qualitat. La compra d'un dels nostres aparells no és impulsiva, sinó pensant que funcionarà i durarà molts anys.
Un cop treuen conclusions, segueixen el desenvolupament del producte? Pot passar que no arribi a sortir o que l'equip que el fabrica no hi inclogui la seva proposta d'innovació?
Dels projectes en què treballem, n'hi ha que duren tres mesos, un any, dos... Quan passen a altres unitats, normalment no és fàcil seguir com evolucionen. N'hi ha que no tiren endavant per decisió purament de negoci i estratègia, o d'altres en què només es materialitza part del que proposàvem. Es passa per un procés d'ideació: hi ha canvis del que suggeríem al que s'acaba fent, però ho entenem. És normal.
Dels més de 38.000 treballadors de Zeiss, quants en coneix?
Pocs. Al meu equip som 40. Entre l'oficina i reunions, posa-hi que arribo a 100.
També treballen, s'associen, compren... idees de start-ups?
És evident que no tenim el know-how de tot, per això estem al cas de start-ups. Quin vincle s'hi estableix depèn del cas concret, el moment i les circumstàncies.
"Posa-hi que dels 38.000 treballadors de Zeiss, en conec com a molt 100"
Aquest exercici que estem fent d'explicar en què consisteix la seva feina, li costa?
Una mica. Amb els meus pares sempre he tingut problemes perquè entenguin què faig. Quan vaig començar amb disseny industrial era més senzill, perquè podia ensenyar producte, un resultat. En innovació i disseny estratègic i digital, si no arribes fins a un prototip, no hi ha aquest què per ensenyar. El disseny d'un servei és ambigu, i d'aquí haver-ho d'exemplificar o explicar de manera molt simple.
Treballa en innovació. Això, en ple segle XXI i tal com va el món, és sinònim de feina per temps?
Potser sí, o potser no. Sí que crec que la meva professió m'ajuda a estar pensant constantment què vindrà d'aquí a cinc o deu anys, i com canviaran les feines. També a no tenir por de pivotar cap a nous llocs. Ara estic en una empresa molt de l'àmbit tecnològic, però potser d'aquí a un temps treballaré la innovació en un altre sector. Ens fem resilients al canvi i a adaptar-nos a noves circumstàncies.
Li interessen especialment els projectes d'àmbit sanitari. Parli'ns del seu treball de final de màster.
El vaig fer a Holanda, a la unitat de cures intensives neonatals de l'hospital de Rotterdam. Vam mapejar tots els sons i alarmes que hi havia, per estudiar l'impacte sobre els professionals sanitaris que hi estan exposats constantment. Llavors vam crear un software que advertia de pics de molt so i proposava mesures per rebaixar-lo.
D'on li ve l'interès per la salut?
Sempre m'ha cridat l'atenció. Si treballes en innovació, evidentment intentes millorar alguna cosa, però aquí està molt clar l'impacte i benefici en les persones.
Ara viu a Alemanya, però el màster ja l'havia fet a Holanda, del 2019 al 2021. Sempre havia tingut cuquet de països estrangers?
Després del grau vaig treballar un temps a Catalunya. M'agradava, però no em veia 10 anys al mateix lloc. De sempre havia tingut curiositat per estudiar a fora. La idea d'entrada eren els països escandinaus, però a Delft hi tenia una amiga fent el màster i al final jo també hi vaig anar.
"El disseny d’un servei digital és ambigu, per això la meva feina costa d’explicar"
Com va ser el pas cap a Alemanya?
Quan vaig acabar el màster, tenia ganes de provar un altre lloc, però no tornar a Barcelona. Vaig arribar a Múnic al maig i a mi, que m'agraden la muntanya i les activitats de cap de setmana, aquesta ciutat em va atrapar de seguida. És perfecta per a això.
Una feina com la seva la podria fer a Barcelona?
No és impossible, però d'oportunitats n'hi ha menys.
Pensa a tornar algun dia?
És difícil de dir. Ara mateix no em traslladaria a un altre país. Si canviés, seria per tornar a Catalunya. Però també penso que potser em plantejaria una temporada llarga a Barcelona i després marxar novament on sorgissin oportunitats. No em veig per sempre a Alemanya, però ara mateix no sabria contestar quin termini de temps implica això.
No sé si és pel pes que ha tingut sempre en el projecte europeu, la tradició històrica, el nivell de vida... però és un país que des del sud d'Europa s'admira molt. Està justificat o ho tenim idealitzat?
Ara que visc aquí, entenc menys aquesta admiració per tot el que és de fora. Alemanya té coses bones, evidentment, però de la mateixa manera que Catalunya. En termes laborals, bàsicament hi ha més indústria i més avançada i, per tant, més oportunitats. En sectors com la intel·ligència artificial, no és el mateix que faci 10 anys que hi treballen 50 empreses que en siguin 20. Per això dic que a Barcelona s'hi mouen moltes coses, però, en el meu àmbit, potser un terç o la meitat de les d'aquí. Tot això va alimentant un cercle: si els primers passos els fas en un país amb més sortides professionals, entres a empreses més grans o més especialitzades en allò que et motiva.
"A Barcelona s’hi mouen coses, però en el meu àmbit, menys que a aquí"
Els alemanys són més treballadors que els espanyols?
Depèn. Més estructurats segur que sí. Si saben que tenen tres hores per davant, seran tres hores de treball, però després pararan quan toqui. O si algú es troba malament, directament ja no anirà a l'oficina. També hi ha més cultura de la puntualitat, però no percebo grans diferències respecte a les persones que hem arribat d'altres països.
Quan ens parlava sobre la seva feina, ha repetit diverses vegades la paraula dada. En un país com Alemanya, és fàcil o difícil operar-hi?
Hi ha molta protecció. Són estrictes, i per això s'està ralentitzant el procés de transformació digital del país. Avui en dia, aquí encara hi ha tràmits administratius que només es poden fer enviant un fax o per correu postal. Correu postal! Em sembla increïble... D'una banda, entenc que qualsevol plataforma digital implica dipositar dades en un servidor, i que això té riscos, però també ho és enviar una carta i que no arribi a destí o s'acabi perdent.
I vostè, quina política té respecte a les seves dades? S'ha tornat més recelosa?
Tot el que siguin serveis digitals que em puguin facilitar la vida, endavant, al final és avançar. Ara bé, m'ho penso dos cops a l'hora de dir que sí a una newsletter o a acceptar totes les cookies d'una pàgina web. Valoro si allò ho faré servir tant com per donar-los el correu i altra informació personal. M'he tornat més conscient.
"Ara m’ho penso més a acceptar ‘cookies’ o dir que sí a una 'newsletter'"
Què li reporta viure a l'estranger? Per què diria que és important?
Hi ha persones que creixen i es transformen sense sortir de casa, però a mi m'ha ensenyat a adaptar-me a altres maneres de ser, m'ha incrementat l'empatia i obrir-me a la gent.
Carta als Reis, va. Si li caigués del cel, quin producte li faria molt feliç haver treballat i arribar a veure al mercat?
Algun tipus de robot que assisteixi els metges en processos concrets a l'hora d'operar.