El manlleuenc Francesc Molist és veterinari especialista en nutrició porcina. Compta amb una trajectòria acadèmica i professional àmplia i, actualment, viu i treballa als Països Baixos com a responsable d'R+D de l’empresa Schothorst Feed Research.
Osonca.com i El 9 Nou l'entrevisten en el marc del Talent Convidat, una iniciativa de Creacció en què també col·labora la Universitat de Vic i que dona a conèixer l'expertesa d'osonencs i osonenques fent carrera a l'estranger.
Expliqui'ns d'on sorgeix la passió pels animals.
Vaig néixer a Manlleu, on els meus avis tenien una petita granja amb vaques, truges i gallines...
I decideix estudiar Veterinària.
Quan va arribar el moment, gràcies a la passió pels animals i que a Manlleu hi ha una producció porcina molt important, vaig decidir estudiar Veterinària.
Vostè és especialista en nutrició porcina. En què consisteix la seva feina?
En concret treballo en tres temes diferenciats. D'una banda, amb empreses que produeixen o desenvolupen productes per a la nutrició porcina per ajudar-les a desenvolupar nous productes. Aquesta part la fem a les instal·lacions dels Països Baixos, unes granges experimentals on podem fer proves de nutrició amb animals. Una altra part important és visitar empreses de pinsos d'Europa i part d'Àsia per ajudar-los a resoldre els desafiaments al voltant de la nutrició porcina. I, finalment, formar nous professionals, alguns dels quals venen d'altres sectors.
Des de fa uns anys està establert als Països Baixos.
El 2011 vaig rebre una oferta de feina als Països Baixos, país punter en nutrició animal, un dels motius que em va fer decidir a aventurar-m'hi. Schothorst Feed Research és una empresa força singular. A través de la informació que es recull a les universitats i al nostre centre, ajudem a les empreses de pinso o productores d'additius a definir els reptes de futur i anticipar-nos i garantir que puguin continuar competint al mercat. Amb tot, sovint moltes de les decisions que es prenen al sector són polítiques i poc hi podem fer més que acceptar la nova situació i seguir treballant.
Quins són els perfils dels seus clients?
Empreses que fabriquen pinso. Aquí, per exemple, acompanyem empreses que venen el seu producte a productors independents, és a dir, una família que té una petita explotació. A Espanya, és diferent: els nostres clients són companyies que controlen tota la cadena de producció.
"El sector porcí està acostumat a entomar reptes i sempre tira endavant i s'adapta"
Faci una breu radiografia del sector porcí a Holanda.
Fa 11 anys, quan vaig arribar al Països Baixos, el sector porcí era molt important. Hi havia gairebé un milió de truges, s'exportaven molts animals fora del país, era un gran productor. Tot això ha canviat força, sobretot arran de les discussions mediambientals. S'ha fet pressió en el sentit que els Països Baixos és un país petit, molt poblat i amb molta indústria i el govern ha marcat límits als diferents sectors.
En el cas del sector porcí, es posava sobre la taula la contaminació de la producció animal i, al mateix temps, si valia la pena assumir aquest impacte ecològic en tant que la gran majoria de porcs s'exportaven. Així, el govern holandès ha decidit intentar reduir la cabanya animal, en primer lloc, de porc, després de vaques i finalment els pollastres i les gallines. Enguany, hi ha la previsió que hi hagi unes 600.000 truges.
"El sector primari és cada vegada més defensiu que proactiu"
La pressió del govern ha estat intensa, moltes granges han tancat i cada vegada hi ha menys persones vinculades al sector primari.
La distància entre la ciutadania i el sector primari cada vegada és més gran. Moltes persones no tenen vincles amb el camp no saben com es produeix la carn o quins són els estàndards de producció i, per altra banda, el sector primari és cada vegada més defensiu que proactiu. Ser granger als Països Baixos, si no vens d'una família amb tradició, no és la feina més popular entre els joves.
Per una empresa del sector, establir-se ara als Països Baixos no és una bona idea...
No ho és. Ara passa al revés: hi ha més empreses neerlandeses que venen, per exemple, a Espanya. I si les espanyoles es mouen, probablement ho faran cap a Amèrica del sud o en països en via de desenvolupament on la producció encara ha de créixer.
Les polítiques que ha aplicat el govern neerlandès costen d'imaginar a casa nostra, entenent que parlem d'un sector, el porcí, amb molta influència econòmica i que genera molts llocs de treball...
El dilema està, per una banda, en mantenir un sector important pel territori, i per l'altra, produir de manera més eficient tenint en compte els nous paràmetres de benestar animal o utilitzant recursos disponibles al territori pel que fa a l'alimentació dels animals... El sector ha de millorar i adaptar-se, trobar equilibris entre l'impacte econòmic, el social i el mediambiental.
Més enllà de l'impacte econòmic del porcí a Osona i el Lluçanès, l'altra cara de la moneda és la problemàtica mediambiental o la creixent preocupació pel benestar animal. Quina lectura en fa i quin és el futur del sector a casa nostra?
S'hauran de buscar solucions, per exemple, amb què fer amb el nitrogen derivat de la producció del sector. Evidentment, no podem fer com abans, que es tiraven els purins als camps habitualment. Probablement, les plantes de biogàs són part de la solució.
Pel que fa al tema del benestar animal, crec que encara no tenim el concepte massa clar... S'ha avançat, però: per exemple, abans les truges en gestació estaven tancades en gàbies i, ara, ja estan en patis... El problema és que no es defineixen amb claredat els nous estàndards i, quan això passi, haurem de donar temps a les granges perquè s'adaptin. Una cosa està clara: s'ha de fer passos perquè la societat vegi la producció porcina amb més bons ulls.
"S'ha de fer passos perquè la societat vegi la producció porcina amb més bons ulls"
Europa té la vista posada en àrees com el medi ambient, la producció sostenible i el benestar animal.
El principal dilema és que la producció actual és molt intensiva, en granges amb molts animals, però al mateix temps és molt eficient i tot està pensat per tenir el mínim cost econòmic però també pel medi ambient. Ara Europa planteja granges més petites amb animals a l'aire lliure, que tinguin dietes amb productes locals, etcètera. Pel que fa a benestar animal són canvis interessants, però perds l'eficiència i mediambientalment no és millor. El 2030, Europa voldria assolir un 15% de producció ecològica.
Un canvi de mirada, i de model, és possible? Vostè és optimista?
Sí. Al final, el sector està acostumat a entomar reptes i sempre sembla que hagi de ser la fi de tot, i tira endavant i s'adapta. Cada nou desafiament és una oportunitat.
Vostè és especialista en nutrició animal. Quines són les tendències actuals?
Produir amb aliments que vinguin d'Europa o intentar reutilitzar excedents de la indústria alimentària, el què s'anomena circularitat. Buscar solucions naturals respectuoses amb el benestar animal i el medi ambient, on l'animal està al centre i s'aprofiten els recursos del voltant.
Quins vincles té amb la comarca d'Osona?
Gran part de la família viu a Manlleu, on també tinc els amics. Intentem venir sovint i, a nivell professional, tinc molta vinculació amb empreses de producció catalanes.