Aquest dimecres s'ha commemorat al Consorci Hospitalari de Vic el Dia Internacional del Dol Perinatal, en el marc d'un acte amb la participació d'una ginecòloga, dues llevadores, una psiquiatra i la gerent del CHV-FHSC, Sara Manjon. A través d'una conferència, les professionals van oferir una xerrada sobre l'atenció que s'ofereix a les famílies que han viscut la pèrdua d'un fill durant la gestació o poc després del naixement.
Cada any, al CHV es registren una mitjana de cinc casos de mort perinatal. L'any 2023, es van registrar 946 parts i va haver-hi 4 casos de mort perinatal, el que representa una taxa de 4,2 morts per cada 1.000 nadons. En dades generals, s'estima que la mortalitat perinatal és d'1 cada 200 embarassos.
"El dol sana quan el compartim"
Viure la mort d'un fill és un moment extremadament dur, una situació per la qual ningú està preparat i, menys, en una societat on tradicionalment s'ha donat l'esquena a la mort i on costa trobar eines per acceptar-la i assumir-la. En aquest context, des del CHV s'impulsava aquest dimecres l'acte per commemorar el Dia Internacional del Dol Perinatal, amb l'objectiu de donar visibilitat a aquesta crua realitat.
L'obstetra M. Carme Merced explicava que els diagnòstics, en la majoria dels casos, es realitzen perquè la gent consulta, donat que noten que alguna cosa no vas bé. En altres circumstàncies, es tracta del diagnòstic d'una malaltia limitant de la vida.
En els casos de mort perinatal inesperada "hi ha moltes raons per la qual aquesta pot ocórrer i no sempre és possible donar una resposta clara a la pregunta de per què ha succeït", detalla la doctora.
En aquesta línia, apunta que en 1 de cada 3 casos la causa es desconeix: "Aquesta manca de respostes pot ser difícil d'assimilar". Per a descobrir-ne la causa, es fan diverses proves com la recopilació d'informació de la història clínica, un examen físic, analítiques maternes, un examen ecogràfic, genètic i l'estudi de l'autòpsia fetal i de la placenta.
Lucía de Frutos, en representació de les llevadores del CHV, explicava la delicadesa i l'especial atenció que s'ofereix a les mares que, malgrat haver perdut el seu nadó dins l'úter, l'estan parint sense vida: "Tenim molta cura amb les paraules que utilitzem, amb el control del dolor, i també respectem les preferències de les dones sobre si volen compartir un temps pell a pell amb el nadó o sobre com volen acomiadar-se'n".
En representació del servei de Salut Mental i Psiquiatria, Montse Coll va posar en valor com es fa l'acompanyament del procés de dol després de la pèrdua perinatal. La psiquiatra va apuntar que "tots aquests dols durant massa temps s'han invisibilitzat, fent encara més difícil a les mares transitar aquesta difícil situació. Els sentiments de solitud, d'incomprensió, d'impotència i també de culpa acompanyen aquestes experiències, i és important recordar que el dol sana quan el compartim".
La coordinadora de l'ASSIR Osona, Judit Tarrés, exposava el paper de les llevadores de l'Atenció Primària en el procés i recordava que "tots els professionals sanitaris tenim un paper important en l'acompanyament del dol perinatal" des de "com es transmet la notícia fins a la cura i acompanyament en el part i postpart".
Des de l'Ajuntament de Vic s'ofereixen diversos recursos a les persones i famílies que viuen una situació així i, al cementiri municipal, hi ha un petit racó de records pel dol perinatal al cementiri municipal.