Els darrers anys, el Consorci Hospitalari de Vic (CHV) ha apostat per a millorar els processos d'atenció en l'àmbit de la Cardiologia i, amb la implementació de nous models de treball amb un enfocament multidisciplinari i integrat entre diferents nivells assistencials, s'han aconseguit bons resultats que es tradueixen en la reducció de la mortalitat en insuficiència cardíaca -en un 34%- respecte de la mitjana.
Si bé les malalties cardiovasculars són la causa de mort més freqüent en dones i la segona en homes a Catalunya, des de l'Hospital Universitari de Vic s'està aconseguint reduir-ne la mortalitat gràcies a la implementació d'un model assistencial coordinat entre els diferents equips de l'Atenció Primària, l'hospital de referència d'aguts (CHV) i l'hospital d'alta complexitat (Hospital Clínic de Barcelona). Sota el lideratge de la doctora Sílvia Montserrat, cap del servei de Cardiologia del CHV, el treball integral entre els diferents nivells assistencials facilita la detecció, el seguiment i el tractament de les patologies cardíaques.
Els pacients més estables i sense criteris de gravetat fan el seguiment a l'Atenció Primària; les persones amb cardiopaties complexes són ateses des de l'hospital d'aguts referència al territori i, en cas de necessitar cirurgies, dispositius i trasplantament cardíac es deriven al Clínic de Barcelona gràcies a l'Aliança de la C-17.
10.300 visites anuals a pacients amb patologia cardíaca
A l'Hospital Universitari de Vic ingressen cada any unes 600 persones al servei de Cardiologia, la majoria de les quals requereixen atenció urgent.
En l'àmbit ambulatori es fan anul·lament 10.300 visites a pacients amb patologia cardíaca i prop de 6.200 proves diagnòstiques i de seguiment: 350 són proves d'esforç; 4.350 ecocardiogrames; 1.200 holters; i 165 TAC cardíacs. Pel que fa a les ressonàncies magnètiques –es realitzen des de fa cinc mesos al CHV- se n'han fet 55 proves.
Bons resultats
L'Hospital Universitari de Vic redueix un 34% la mortalitat per a insuficiència cardíaca respecte de la mitjana esperada, als cinc anys del diagnòstic. Si la mitjana mundial se situa al voltant del 50% als cinc anys del diagnòstic, a Osona és del 16%. Segons dades de l'informe d'indicadors AE C17 del CatSalut, l'hospital vigatà és el centre que més ha reduït la mortalitat en insuficiència cardíaca de tots els que formen part de l'Aliança de la C-17 entre ens el 2018 i el 2021.
L'èxit de la tendència descendent es deu a l'abordatge multidisciplinari dels pacients atesos a la Unitat d'Insuficiència Cardíaca del CHV, on hi ha professionals especialistes en Cardiologia, Geriatria, Endocrinologia, Medicina Interna, Urgències, Nefrologia, Nutrició, Psicologia i Treball Social i d'infermeres expertes que agilitzen el procés de valoració i derivacions.
Tanmateix, amb l'Hospital Clínic de Barcelona es treballa estretament i, el rol dels equips de l'atenció primària del territori, és cabdal el bon funcionament del sistema. D'aquesta manera, la UIC d'Osona ha estat guardonada amb l'acreditació d'Excel·lència per part de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC).
Actualment, a Osona hi ha més de 1.900 persones amb aquesta malaltia, 700 de les quals han estat en seguiment per a la UIC els darrers cinc anys. Als hospitals de la comarca, aquesta patologia suposa cada any 600 ingressos.
Reducció de la mortalitat en cardiopaties isquèmiques
Segons l'informe del CatSalut que analitza la mortalitat observada i l'esperada de les altes amb diagnòstic principal d'infart, el CHV és dels centres de la xarxa sanitària de la C-17 que ha tingut una tendència descendent més marcada –en dades de l'any 2021-. Pel que fa a la mortalitat intrahospitalària dels pacients de Cardiologia, l'any 2023 va ser del 0,006%.
La cardiopatia isquèmica es produeix quan s'obstrueix una artèria del cor. Si es dona de manera lenta, es parla d'angina de pit; si es tapona de forma ràpida és quan es produeix un infart, la primera causa de mort en adults als països desenvolupats.
Al CHV, ingressen anualment uns 80 pacients amb infarts. Els tractaments més freqüents són l'angioplàstia –col·locar una malla dins de l'artèria per descongestionar-la i restaurar el flux sanguini- o la cirurgia de revascularització coronària o bypass –realització d'un pont per saltar l'obstrucció de l'artèria coronària i millorar el flux sanguini-.
Xifres rècord en la col·locació de marcapassos
El CHV ha batut xifres rècord els últims anys en relació amb la col·locació de marcapassos. Si bé abans de la pandèmia s'hi col·locaven entre 60 i 70 dispositius a l'any, l'any 2023 se'n van fer 148, doblant així aquest tipus d'intervencions.
Com a innovació en aquest àmbit, s'ha iniciat el seguiment remot dels pacients amb marcapassos: se'n pot fer el seguiment a distància i la persona no s'ha de desplaçar.
Innovació en el procés de diagnòstic
L'any 2021, l'Hospital Universitari de Vic va ser el primer centre de la Catalunya Central en què es va incorporar el TAC coronari, un sistema de diagnòstic que permet veure l'anatomia coronària de forma tridimensional. L'any 2024 també s'ha incorporat la nova ressonància magnètica.
D'aquesta manera, els pacients d'Osona, el Lluçanès i el Ripollès no s'han de desplaçar a Barcelona per sotmetre's a aquestes proves diagnòstiques indispensables en la cardiologia moderna.