La C-17 a Ripoll el dia que es va inaugurar el 2011. Foto: Adrià Costa

El Govern està estudiant diverses fòrmules per tal d'assumir el rescat de la C-17, una operació que ja es dóna per feta des de fa unes setmanes, i que podria costar
276 milions d'euros a les arques de la Generalitat (220 del crèdit i 56 més vinculats a les inversions realitzades des de la inauguració). De moment, i com a previsió, la possible despesa del rescat de la C-17 s'ha comptabilitzat en la liquidació de pressupost del 2014. Un apunt comptable que, a hores d'ara, Territori i Sostenibilitat no aclareix com es farà però assegura que en cap cas s'ha pagat res, com erròniament havia publicat aquest mitjà.

A sobre la taula no hi ha massa possibilitats. Una, que la Generalitat assumeixi el deute i la titularitat de la infraestructura. Una segona opció, que s'està treballant des del Departament de Territori i Sostenibilitat, passa per una possible subrogació del deute a la concessionària que, segons la conselleria, no suposaria cap despesa addicional. A efectes pràctics significaria que Cedinsa hauria de pagar el deute a la Generalitat en comptes del banc. Si s'activés aquesta possibilitat, també s'hauria de veure com es renegocia el peatge a l'ombra. En aquests moments, però, encara no hi ha res tancat i no s'han fet públics els detalls de les converses.

L'autovia, entre Centelles i Ripoll, es va acabar d'inaugurar el 2011 amb un règim de concessió a Cedinsa Ter, una empresa que va assumir la inversió a canvi de cobrar del Govern un “peatge a l'ombra”. Per fer-ho possible va ser necessari un crèdit sindicat de 220 milions d'euros que la concessionària –participada aleshores per FCC (27%), Caixa Catalunya (20%), Comsa, Copisa i Copcisa- va negociar amb La Caixa, Caja Madrid, ICO, BBVA, Caixa Catalunya i Banesto –actualment CaixaBank, Bankia, Banco Santander, BBVA, Catalunya Caixa i l'ICO-. El crèdit, de només cinc anys, va vèncer el 31 de desembre passat i, després de setmanes de negociacions, no es va aconseguir refinançar.

La imputació comptable del possible rescat als pressupostos ha contribuït a augmentar el dèficit de la Generalitat que oficialment ha estat del 2,13%, més del doble que l'1% fixat pel Ministeri espanyol d'Economia. De fet, si es tenen compte partides com la de l'autovia Vic-Ripoll, emmarcades en les operacions one-off –es van fer el 2014 però que no es tornaran a registrar- i regularitzacions, el dèficit arribaria fins al 2,54%.

Les causes de la fallida

Bona part dels problemes a la C-17 radiquen –més enllà que el crèdit tingués un venciment tan curt, a diferència d'altres vies catalanes amb peatge a l'ombra- en el fet que el trànsit no ha complert les expectatives. En aquest sentit mai s'han superat els 20-25.000 vehicles diaris quan les previsions se situaven en 35.000. Cal recordar que per cada turisme el Govern pagava a la concessionària 0,80 euros mentre que per cada camió n'abonava 1,10.

El rescat de la C-17, en cas de fer-se efectiu, podria seguir el mateix procediment que el del Castor, el magatzem submarí de gas a la costa del delta de l'Ebre, construït per una empresa vinculada a Florentino Pérez. Una altra infraestructura, com és el túnel transfronterer del tren d'alta velocitat del Pertús, també podria seguir el mateix camí.

La concessió de l'autovia C-17 ha fet fallida. Foto: Adrià Costa