El cas és complex i presenta alguns factors externs que van ajudar a precipitar els fets. LPM ja patia una malaltia auditiva i va entrar a quiròfan el 12 de juny de 2003. Els metges van donar-li l'alta el 4 de juliol i van considerar que l'operació havia estat satisfactòria. La noia es va reincorporar a la seva feina, a una botiga del Passeig, just uns dies després que haguessin començat les obres del pàrquing.
Tres setmanes més tard, LPM va haver de tornar a ser ingressada a urgències i els metges li van diagnosticar la pèrdua total i irreversible de l'audició a l'oïda esquerra i la del 32 % al dret. La jove, després de ser visitada per alguns dels millors especialistes, com el doctor Garcia Ibàñez, va considerar que la culpa de tot plegat havia estat el soroll de les excavadores de les obres, que en algunes ocasions sobrepassaven els 100 decibels. Segons l'Organització Mundial de la Salut, quan es superen els 70 decibels ja es poden produir lesions auditives.
La noia i el seu advocat, Carles Baronet, van posar-se en contacte amb les dues empreses constructores per intentar arribar a un acord d'indemnització. Com que va ser impossible, van presentar una demanda. "Va ser un trauma per a la noia i li van esgarrar la seva vida laboral", ha explicat l'advocat a osona.com.
El Jutjat de Primera Instància els acaba de donar la raó: considera que les dues empreses són responsables en un 90 % de les lesions de LPM. Ara, si les constructores ho creuen oportú, podrien recórrer a l'Audiència Provincial de Barcelona.
