Els municipis de l'esclafit uneixen esforços per demanar indemnitzacions

El rastre de l'esclafit encara era ben present aquest dilluns a Manlleu, al parc del cementiri. Foto: Adrià Costa
 
Després d'un cap de setmana intens, els municipis afectats per l’esclafit de divendres han tornat a la normalitat: la pràctica totalitat dels serveis funciona i només queden alguns carrers puntuals per netejar. Els ajuntaments estan valorant els danys i intenten consensuar una estratègia conjunta per tal de fer front a les indemnitzacions. No es descarta demanar la zona catastròfica, tot i que aquesta possibilitat es veu força remota.

L'esclafit va començar a l’altiplà del Lluçanès i va afectar uns carrers del municipi d’Olost, va baixar cap al Voltreganès i va continuar cap a la Vall del Ges, afectant amb virulència les poblacions de Manlleu i Torelló, i de retruc, Sant Vicenç de Torelló, Tavèrnoles i Roda de Ter. La tempesta va caure amb força i va deixar camps arrasats, teules escampades arreu, milers de persones sense electricitat, arbres tallats de soca-rel i ratxes de vent superior als 100 km/h... Destaca el llamp que va caure en una nau de Torelló, sense ferits, o els cotxes esclafats per uns arbres a Manlleu.

Els serveis tècnics d’aquests ajuntaments es reuniran al llarg d’aquest matí per tal d’acabar de coordinar les tasques de suport als veïns afectats, sobretot en el tema d’assegurances i de subvencions. Alguns ajuntaments, com Olost o Manlleu posaran a disposició dels ciutadans un servei administratiu específic per a l’ocasió.

En un primer moment, semblava que es podria arribar a reclamar la zona catastròfica, que hauria facilitat la rebuda d’ajuts i les gestions corresponents. Tot i que no es descarta, aquesta opció es veu molt complexa, tal com explica l’alcalde de les Masies de Voltregà, Sergi Vilamala: “Ha estat un efecte molt potent, però molt concret en alguns punts”. En la mateixa línia s’expressa  el regidor de Manlleu, Àlex Garrido: “La declaració de zona catastròfica és complicada, és una mesura extraordinària que ve via real decret”. Garrido és més partidari de “fer pinya” amb les altres poblacions afectades i demanar ajuts directament a la Diputació de Barcelona, la Generalitat i fins i tot el govern espanyol.

La pagesia, preocupada

Un dels sectors més afectats per l’esclafit ha estat el de la pagesia. Molts camps de blat de moro i de sorgo han quedat arrasats, i només ha quedat el pal.  La tamborinada d’aigua va caure de cop, en molts llocs acompanyada de calamarsa.
L’afectació és, però, irregular. L’esclafit quan arriba a terra actua com un ventall, tot en una mateixa direcció, però també com una serp, a batzegades. Així, es dóna la circumstància que en alguns camps una part es presenta deteriorada i, al costat, una altra part està intacta.

“La tempesta va ser molt violenta i va picar pedra. Els conreus han quedat molt aplanats i s’ha de veure si tornen a aixecar el cap, perquè si no amb la maquinària no es podran collir”, explica Lluís Muntal, d’Unió de Pagesos. “A més, els camps han quedat plens d’aigua i encara no s’hi pot entrar”, afegeix.

Els pagesos i ramaders també han patit afectacions als equipaments, amb voladisses de teules o barbacanes.

On és el Govern?

Els ajuntaments afectats estan un xic molestos amb la inacció i la poca "sensibilitat" del Govern de la Generalitat en tot aquest afer, segons ha pogut saber Osona.com. Aquest matí, cap representant de la Generalitat, ja sigui directament o des de la Delegació del Govern a la Catalunya Central, s'havia posat en contacte amb ningú del territori, ni alcaldes ni regidors.

"Potser és que no som prou metropolitants", es lamentava un alcalde.