Un estudi revela la gran diversitat botànica dels boscos del Parc del Castell de Montesquiu

S'han llistat fins a 28 espècies en una parcel·la de roureda de 1.600 metres quadrats, algunes de les quals de gran singularitat

Boscos de la parcel·la de Sant Moí, al Parc del Castell de Montesquiu.
Boscos de la parcel·la de Sant Moí, al Parc del Castell de Montesquiu. | A.Salvat/Diba
Redacció
19 de juliol del 2024

Un estudi promogut per la Generalitat de Catalunya sota la direcció científica del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha revelat la gran diversitat botànica present en els boscos del Parc del Castell de Montesquiu. En total s'han llistat 28 espècies llenyoses diferents en una parcel·la de roureda de 1.600 metres quadrats propera a Sant Moí.

Es tracta del projecte Sistema de Parcel·les de Seguiment de la Biodiversitat terrestre (SISEBIO), una iniciativa que es desenvolupa en parcel·les permanents en hàbitats naturals i seminaturals més representatius a Catalunya. L'objectiu és determinar les tendències de l'estructura i composició de comunitats d'organisme terrestres, de plantes i biodiversitat del sòl per generar indicadors de l'estat de conservació del medi natural i determinar quines són les pressions i amenaces del canvi climàtic.

Espina Cervina, una de les espècies llenyoses observades al Parc del Castell de Montesquiu.
Espina Cervina, una de les espècies llenyoses observades al Parc del Castell de Montesquiu.A.salvat/Diba

L'estudi determina que la diversitat trobada al Parc del Castell de Montesquiu es pot explicar per l'heterogeneïtat del medi, amb zones de bosc dens i ombrívol combinades amb clarianes i, també, per la presència conjunta d'espècies d'òptim centreeuropeu com el til·ler de fulla petita i el roure pènol amb altres espècies mediterrànies, com el fals aladern i a farigola. Tanmateix, també s'ha observat la greu afectació sobre els boixos ocasionada per la papallona exòtica invasora Cydalima perspectalis.

Quines espècies s'hi ha trobat?

En total s'han llistat 28 espècies llenyoses entre les quals hi ha el roure martinenc (Quercus humilis), alzina (Quercus ilex), roure pènol (Quercus robur), auró blanc (Acer campestre), blada (Acer opalus subsp. opalus), auró negre (Acer monspessulanus), espina cervina (Rhamnus cathartica), aladern menut (Rhamnus saxatilis), moixera (Sorbus aria), moixera de pastor (Sorbus torminalis), freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), tell de fulla petita (Tilia cordata), pomera silvestre (Malus sylvestris), sanguinyol (Cornus sanguinea), pi roig (Pinus sylvestris), ginebre (Juniperus communis), Boix (Buxus sempervirens), arç blanc (Crataegus monogyna), tortellatge (Viburnum lantana), olivereta (Ilgustrum vulgare), xuclamel (lonicera xylosteum), aladern de fulla ampla (Phillyrea media), roser silvestre (Rosa canina), galzeran (Ruscus aculeatus), lloreret (Daphne laureola), esbarzer comú (Rubus ulmifolius), esbarzer (Rubus sp.) i farigola (Thymus vulgaris).

Entre totes elles hi ha algunes singularitats com exemplars de pomera silvestre (Pyrus malus o Malus sylvestris), l'antecessor de les pomeres cultivades, o l'espina cervina (Rhamnus cathartica), un arbust poc abundant i de distribució restringida a Catalunya.