L'eruga del boix és una de les plagues que més preocupen a la meitat nord de Catalunya. No només per l'afectació severa a les boixedes -quasi el 40% han quedat arrasades- sinó per l'abundància d'aquests insectes provinents de l'Àsia a les nits d'estiu. La papallona, malgrat reduir el ritme de propagació, continua avançant en direcció oest i amenaça comarques com l'Alt Urgell i el Pallars Jussà, que acullen algunes de les zones amb més presència d'aquest arbust tan característic.

De la Garrotxa a una vintena de comarques

L'eruga del boix (Cydalima perspectalis) és una espècie exòtica invasora defoliadora dels boixos. Originària de l'Àsia va arribar a Europa el 2007 a través d'Alemanya. Al nostre país es va detectar per primera vegada el 2014 a la Garrotxa i, des d'aleshores, s'ha anat expandint en direcció oest i sud-oest.

L'impacte més elevat, a banda de la Garrotxa, es concentra al seu entorn: Osona, el Berguedà i el Ripollès, però actualment ja està present en 192 municipis de 22 comarques, segons les dades del Departament d'Acció Climàtica.

Ja en forma de papallona, s'alimenta de les fulles de boix tant de jardins i boscos. I els seus efectes són molt impactants, ja que deixen els arbustos absolutament defoliats i un sotabosc format per "esquelets" amb les restes dels troncs.

Les erugues provoquen molèsties -queden enganxades a qualsevol part del cos o de la roba a qui camina, corre o va en bicicleta-, però no són i urticants ni perilloses per a les persones. Les papallones, per la seva banda, es concentren de nit en fanals i làmpades i poden arribar a ser emprenyadores en èpoques de molta activitat a la fresca.

Un 37% dels boixos de Catalunya, afectats

El 2014 es va detectar per primera vegada la papallona del boix a la Garrotxa. Però el seguiment de l'espècie, amb dades per al conjunt de Catalunya, no va començar fins quatre anys més tard fruit de la unió d'esforços del Departament d'Acció Climàtica, els Agents Rurals, el CREAF i l'Ajuntament d'Olot.

Evolució de l'afectació de les boixedes a Catalunya (2018-2023)

A Catalunya hi ha més d'1,1 milió d'hectàrees amb presència de boix. Ara bé, per fer-ne el seguiment es tenen en compte les 538.000 on aquest arbust és abundant o dominant. L'any 2018, el primer amb dades, l'afectació era ja d'un 12% de les boixedes, especialment al nord-est del país.

El 2023, malgrat frenar el ritme de propagació, la papallona del boix ja n'ha arrasat 198.000 hectàrees, un 36,9% del total, més de tres punts que l'any anterior.

En general, avança en direcció oest i sud-oest, això fa que actualment el major increment d'afectació se situï al Berguedà i al Solsonès. Ara bé, també hi ha altres zones del país afectades com la Val d'Aran, el Baix Camp o el Montsià. "Són focus que es poden produir per la contaminació per plantes ornamentals", apunta Pedro Carballal, tècnic de sanitat forestal del Departament d'Acció Climàtica.

De moment, encara no ha arribat en comarques com l'Alt Urgell o el Pallars Jussà, algunes de les zones del país amb una major extensió de boixedes. Si acaba arribant, el percentatge d'afectació farà un salt molt notable.

L'afectació de la papallona del boix, per comarques:

• Comarques amb major extensió i grau d'afectació: Osona, Garrotxa, Ripollès, Berguedà, Solsonès i Moianès.
• Al sector oriental del Berguedà es consolida i augmenta l'afectació greu i serera.
• La plaga avança pel Solsonès en direcció oest i sud-oest, però els danys més importants es concentren en el terç oriental.
• Es manté el grau d'afectació a l'Anoia, l'Alt Penedès i el Garraf.
• Al Baix Penedès i el Baix Camp augmenta el grau d'afectació en referència al 2022 i es manté al Priorat.
• La Terra Alta, on l'any passat van aparèixer les primeres afectacions de l'espècie invasora, deixa d'estar afectada.
• Al Montsià punts afectats al 2022 empitjoren l'afectació.
• A la Val d'Aran, les afectacions es mantenen als mateixos nivells que el 2022.

Afectació de l'eruga del boix per comarques (2023)

Podran reviure les boixedes afectades?

A comarques com la Garrotxa i el Ripollès on la plaga va viure el seu punt àlgid fa uns anys, continua el dubte sobre si les boixedes es podran recuperar, ja que és relativament freqüent veure-les rebrotar.

"Els dos o tres primers anys la planta encara té energia i és habitual veure-les de nou amb fulles, però si la pressió de la plaga es manté, no hi haurà res a fer", assegura el tècnic d'Acció Climàtica. En aquest sentit, les dades recollides per la xarxa de vigilància apunten que al cap de dos anys el 32% dels boixos estan morts i un 13% no han aconseguit rebrotar.

"És encara una incògnita què passarà amb els que ho han aconseguit, ja que sembla que les poblacions de papallona en aquestes comarques van repuntar l'estiu passat. De fet, Pedro Carballal apunta a la meteorologia com un factor clau. "La calor extrema del 2021 i 2022 van afectar les erugues, però l'any passat ja es va notar un increment", assenyala.

Hi està d'acord Aleix Carretero, enginyer tècnic agrícola i especialista en plagues. "Encara que hagi rebrotat, la papallona tornarà", apunta. En aquest sentit, destaca que el "boix està tan tocat que ja no té forces. Si no mor per la plaga, ho farà pel seu propi debilitament", assenyala una de les persones que més n'ha seguit els efectes al Ripollès. En aquesta comarca, l'altitud -entre 1.000 i 1.100 metres- s'ha convertit en una barrera per salvar part dels boixos, però tampoc està clar que es mantingui per sempre.