Una explotació de Pruit ha patit un nou atac del llop. Des que es va detectar al Collsacabra per primera vegada el mes de maig, el ramader ja en porta sis. Joan Pròsper Fatjó-Vilas admet que se sent "impotent" davant la situació. Diu que ha seguit "al peu de la lletra" les mesures proposades pel Departament d'Acció Climàtica, però "no han funcionat". Després de l'últim atac li han recomanat que tanqui les ovelles tota la nit durant quinze dies per intentar que el llop canviï d'hàbits. Ell, però, reclama una solució que s'adapti a la realitat de la seva explotació. "Han de protegir el ramader abans que el llop i estan fent al revés", assenyala. Per la seva banda, Acció Climàtica assegura que està fent un seguiment del cas.
Les malles electrificades de metre setanta no han estat cap impediment perquè el llop del Collsacabra continuï amb els atacs. Malgrat la protecció, proporcionada pel Departament d'Acció Climàtica als ramaders afectats, aquest agost Les Viles de Pruit ja ha patit dos atacs, un a principis de mes i l'últim, la setmana passada. I en total ja suma una vintena d'ovelles mortes. El ramader explica que sembla com si el llop ja hagués trobat la manera d'actuar per aconseguir el seu objectiu: primer les espanta, fins que una de les ovelles tira a terra la malla electrificada, i llavors és quan les assalta.
La solució que li ha plantejat el departament arran de l'últim atac és tancar el ramat a la nau. També li han encerclat l'edifici amb un mallat. Fatjó-Vilas practica la ramaderia extensiva amb el seu ramat de més de 560 ovelles i no veu clara la mesura de tancar-les, ja que això implica que els animals no es puguin alimentar com ho fan normalment. Amb la calor de l'estiu les ovelles mengen a primera hora del dia i cap al tard, i durant el dia descansen i busquen recer sota els arbres de la finca.
Des que van començar els atacs del llop, les ovelles de Fatjó ja han perdut uns dos quilos i mig. En part per l'estrès que els han provocat els atacs, que fa que mengin menys, però també pensa que el fet de tancar-les i limitar els moments en què poden pasturar faci que el problema s'agreugi. "Això no és benestar animal", lamenta. I si les ovelles no aconsegueixen el seu pes per vendre'n la carn, sorgeix una altra derivada que pot fer perillar el negoci. "Ara m'hi estic jugant les vendes del mes de febrer", lamenta. A més de tots els sobrecostos, com per exemple el de fer venir el veterinari, cada vegada que hi ha hagut un atac.
Per tot plegat també les està alimentant amb menjar que ja tenia emmagatzemat per a més endavant. I si les ovelles no pasturen els camps de la finca, també s'haurà d'acabar fent de manera mecànica per tenir els terrenys a punt per la sembra. Un cost que estima en uns 5.000 euros extra.
"Quinze dies per canviar d'hàbits"
Segons les indicacions d'Acció Climàtica, els quinze dies de tenir el ramat tancat a la nau han de servir perquè el llop canviï d'hàbits. Fatjó-Vilas, però, no ho veu gens clar. "Jo penso que aquest llop s'ha instal·lat còmodament a casa meva. Ho té tot. Té menjar, té llocs per fugir i llocs on amargar-se", lamenta.
Ara Fatjó ja espera amb delit que comenci la temporada de caça i que amb una mica de sort els trets per caçar el senglar també espantin el llop i el facin fora de la seva finca.
"Una solució adaptada al tipus d'activitat"
Les solucions que li ha anat proposant Acció Climàtica no han funcionat, segons Fatjó, i per això continua reivindicant una solució adaptada a la seva realitat i dimensió. De fet, des dels primers atacs, el ramader ja va demanar al Departament, que compta amb fons per ajudes a aquest tipus d'atacs, la construcció d'una estructura d'obra, amb mallat fix, on poder tancar les ovelles.
Des del Departament d'Acció Climàtica, però, de moment no contemplen l'opció que demana Fatjó i expliquen que s'ha fet un conveni de protecció amb el ramader que durarà dos mesos pel qual el pagès rebrà un import per protegir cadascun dels caps de bestiar. També tenen preveuen fer prevenció a l'exterior amb un escamot petit. A més, recomanen mantenir les malles, els sons acústics dissuasius i el filat que envolta l'edificació on actualment tanca les ovelles. També recomanen que seria bo que es comptés amb un gos de protecció.
Sobre aquestes mesures, Fantjó-Viles assegura que ja ho ha provat "tot" però insisteix que no funcionen. Sobre els sons acústics dissuasius, per exemple, Fatjó assegura que no només no ha espantat el llop, sinó que les perjudicades han estat les mateixes ovelles, estressant-les encara més. O el fet de tenir un gos, en una zona com el Collsacabra, tan turística, no ho veu factible. Acció Climàtica defensa que està fent seguiment del cas i donant suport al ramader afectat.
Plegar
En els tres mesos des que les ovelles de Fatjó-Viles van patir el primer atac, el ramader s'ha plantejat llençar la tovallola moltes vegades. "Però treballar amb el ramat és la meva vida. He crescut amb això, aquesta finca me l'estimo i no sé què faria sense les ovelles. Jo per elles ho dono tot", assenyala emocionat.