L'Ajuntament de Vic, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Departament de Política Lingüística de Catalunya, ha impulsat un estudi per a radiografiar la salut i l'ús del català a la ciutat en l'àmbit comercial.
La iniciativa s'engloba dins del Pla d'Acció de la regidoria de Llengua amb la finalitat de garantir els drets lingüístics i fomentar que s'utilitzi la llengua catalana a la capital d'Osona. La regidora Bet Piella explica que, al llarg del 2024, s'han desplegat diverses accions en aquesta línia en l'àmbit de la contractació pública, l'esport o a les escoles per "mantenir el paisatge lingüístic" de la ciutat.
Carles Rosselló, cap del servei de Foment de l'ús del Consorci per a la Normalització Lingüística, destaca la "bona salut" del català a Vic, una ciutat que, afirma, està a les posicions capdavanteres en l'ús de la llengua tot i haver-hi "camí a recórrer": En aquesta línia, segons les dades recollides per l'estudi a través de l'observació en més de 400 establiments de la capital d'Osona, tres de cada quatre persones que atenen el públic comença la conversa amb la clientela en català, mentre que el 12% ho fa únicament en castellà.
Juntament amb la llengua oral de salutació o d'atenció al client, la disponibilitat lingüística -el fet d'iniciar una conversa en català i que la persona que ens atén es mostri disponible de continuar-la en aquesta llengua-, se situa en el 86,8% dels comerciants. Per activitats econòmiques destaca el sector de l'oci i la formació, on la disponibilitat és del 100%, mentre que, per exemple, en la restauració, l'hoteleria i l'alimentació és menys habitual.
D'altra banda, en els comerços observats, el 61% tenen la retolació identificativa en català -aquella que indica el nom de l'establiment i l'activitat principal-; l'1,2% en bilingüe; l'11,4% en rètols ambivalents -que es poden llegir en català i en castellà, per exemple, la paraula 'Bar'-; mentre que el 4,4% retolen únicament en castellà. El sector de l'alimentació encapçala la llista amb un 83% dels locals retolats en català, mentre que en els sectors de les finances i el tèxtil el català només és present en el 36,4% i 37% dels rètols respectivament.
Accions per promoure l'ús del català
D'acord amb els resultats obtinguts amb l'estudi Ofercat, des de l'Ajuntament de Vic i el Consorci per a la Normalització Lingüística d'Osona plantegen un pla d'actuacions per promoure l'ús actiu de la llengua, i al mateix temps, per facilitar el coneixement de la legislació lingüística. Entre altres accions, aquest 2025 s'actuarà en l'observació dels establiments comercials del centre històric -uns 200 registres comercials-, així com en una trentena de locals de restauració d'aquesta la zona de la ciutat amb l'objectiu d'assolir "resultats amb impacte", apunta Assumpta Grabolosa, directora del CPNL d'Osona.
Entre altres, se cercaran noves adhesions i complicitats pels projectes de Voluntariat per la Llengua o els Comerços aprenents, aquesta última, una iniciativa formativa in situ adreçada a botiguers i botigueres que desconeixen el català amb la finalitat de dotar-los d'eines i recursos per a utilitzar la llengua catalana, per exemple, aprenent el lèxic dels productes que venen.
El ple de Vic, en defensa de la llengua
El ple de l'Ajuntament de Vic d'aquest mes de març ha aprovat per unanimitat una moció presentada per la CUP per la defensa de la llengua catalana. Entre altres aspectes, el text posa el focus en l'ús del català als establiments comercials de la capital d'Osona i, en especial, en la retolació dels locals.
De fet, a finals de gener, els cupaires van posar en marxa una campanya participativa que consistia en la recollida de fotografies –via xarxes socials- de comerços de la ciutat que no estan retolats en català. La finalitat de l'acció, explicaven, és "corregir la situació".