Durant gairebé 170 anys, la justícia de proximitat ha format part de la vida de molts municipis catalans, tot i que per a una part de la ciutadania continua sent una gran desconeguda. Aquests espais, vinculats històricament a la realitat dels pobles i anomenats jutjats de pau, s'han transformat en les actuals Oficines de Justícia en el Municipi: un servei pensat per acostar l’Administració de justícia a les persones que viuen en poblacions que no són seu del partit judicial.

La idea és senzilla: que accedir a la justícia no impliqui sempre desplaçar-se a una ciutat amb tribunal. L'objectiu és que els ciutadans puguin fer determinats tràmits, rebre orientació i trobar vies per resoldre conflictes quotidians des del seu mateix municipi.

A Catalunya, aquesta xarxa de proximitat té un abast molt ampli. Dels 947 municipis catalans, 898 compten actualment amb Oficines de Justícia en el Municipi. Això significa que aquest servei és present en el 92,3% del territori i dona cobertura a 3,2 milions de persones, al voltant del 40,4% de la població catalana.

Una porta d’entrada propera al sistema judicial

La justícia de proximitat va néixer al segle XIX amb una funció clara: acostar el sistema al territori i facilitar que les persones poguessin resoldre determinades qüestions sense haver d’acudir a òrgans judicials allunyats de la seva localitat.

Ara, amb la transformació impulsada per la Llei orgànica 1/2025, aquests òrgans han evolucionat cap a les Oficines de Justícia en el Municipi, un model que amplia les seves funcions i que aprofita també les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Més enllà del canvi de denominació formal aprovat per llei, la tasca actual de l'Administració se centra a desplegar els mitjans materials i personals necessaris en virtut de la seva competència estatutària. D'aquesta manera, es reforça el paper d’aquests espais com a punt proper de relació entre la ciutadania i l’Administració de justícia.

Aquestes oficines ofereixen i incorporaran progressivament serveis que poden ser d’utilitat en el dia a dia de moltes persones. Per exemple, mantenen el seu paper com a oficines col·laboradores del Registre Civil, facilitant gestions relacionades amb certificats de naixement, matrimoni o defunció, entre altres tràmits.

També permetran acostar determinades actuacions judicials que abans podien requerir desplaçaments. Mitjançant sistemes de videoconferència o altres eines de comunicació, els ciutadans podran participar en actuacions processals quan així correspongui des del seu municipi.

Prevenir conflictes i facilitar-ne la resolució

Una de les grans apostes del nou model és reforçar la prevenció i la resolució de conflictes mitjançant vies alternatives al procediment judicial quan la naturalesa del cas ho permeti.

En moltes ocasions, els problemes entre persones, veïns o petits negocis poden trobar una solució mitjançant el diàleg i la conciliació. No tots els desacords necessiten arribar a un procediment judicial llarg o complex.

La proximitat és precisament un dels principals valors d'aquesta estructura. El personal al capdavant de les oficines coneix l’entorn en què desenvolupa la seva funció i forma part de la realitat del municipi. Aquest coneixement proper pot ajudar a entendre millor determinades situacions i orientar la ciutadania cap a la via més adequada per abordar-les.

En aquest sentit, les noves Oficines de Justícia en el Municipi tindran també un paper en l’àmbit dels mitjans adequats de solució de controvèrsies, afavorint una justícia més propera, àgil i orientada a resoldre els problemes de les persones.

Menys desplaçaments i més serveis gràcies a la tecnologia

La transformació d’aquest servei passa també per la incorporació d’eines digitals que facilitin la relació entre la ciutadania i l’Administració de justícia.

Les noves oficines judicials en el municipi estaran connectades amb el sistema judicial i comptaran progressivament amb recursos tecnològics que permetran fer determinades actuacions per videoconferència, gestionar sol·licituds i facilitar la comunicació entre ciutadans i òrgans judicials.

L’objectiu és pràctic: evitar desplaçaments innecessaris i aconseguir que viure en un municipi petit no suposi una dificultat afegida per accedir a la justícia.

A més, les oficines podran prestar suport en altres tràmits, com la recepció de sol·licituds d’assistència jurídica gratuïta o la gestió de peticions adreçades als organismes competents en matèria de justícia.

Un servei de proximitat que mira al futur

El Govern impulsa el Pla de justícia de pau i de proximitat de Catalunya 2025-2028 per consolidar aquesta evolució mitjançant el desplegament de recursos. El pla s’estructura al voltant de quatre grans àmbits: organització, formació i difusió, espais i tecnologia.

Un dels elements clau serà la creació i ampliació d’agrupacions d’Oficines de Justícia en el Municipi, que permetran disposar de més suport especialitzat i millorar la capacitat d’atenció a la ciutadania. La transformació també implica adaptar els espais, reforçar els recursos tecnològics i oferir formació a les persones vinculades a aquest servei.

Aquesta xarxa de proximitat forma part del teixit municipal català des de fa més d’un segle i mig. Ara afronta una nova etapa per respondre a una societat diferent, més digital i amb noves necessitats.

L’objectiu és que la justícia sigui alguna cosa més que acudir a un tribunal quan hi ha un problema. Es tracta de disposar d’un servei proper que informi, orienti i ajudi a trobar solucions des del mateix territori. Perquè una justícia accessible comença, moltes vegades, a la porta del costat.