10
de desembre
de
2017, 08:00
Actualitzat:
11
de desembre,
7:32h
Marta Rovira, en un míting d'ERC. Foto: ERC
Tot apunta que, finalment guanyi o no, aquestes seran les millors eleccions d'ERC fins ara. Un de les claus d'aquest èxit és que ha aconseguit abraçar un electorat ampli i central, lleugerament jove, format i d'esquerres, però sense ser irrisori entre altres franges d'edat o en el centre ideològic. Malgrat tot, sí que està decantat pel que fa a arrelament al país, ja que més del 90% és nascut a Catalunya i més d'un terç té els quatre avis també catalans -cosa gens habitual en altres electorats-, segons les dades de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
Això provoca, en certa manera, que bona part dels votants republicans ja hagin desconnectat, i és que més del 60% se senten només catalans, així com van ser els que més es van mobilitzar l'1-O. Això no treu, però, que més d'una quarta part tingui el castellà com a llengua pròpia o que sigui bilingüe, un percentatge força elevat, sobretot quan es contrasta amb els partits unionistes, ja que cap no té un 25% dels seus votants amb el català com a llengua pròpia o bilingües. Així mateix, els republicans estan molt polititzats: un 80% està molt o bastant interessat en la política.
El cap de llista d'ERC, Oriol Junqueras, té capacitat per ampliar els suports naturals del seu partit, tant pel que fa a l'independentisme com a l'esquerra. I és que el votant del PDECat li posa un 7,6 de nota i el de la CUP un 6,5. L'únic problema és que Puigdemont treu una nota superior entre l'electorat republicà i anticapitalista, i serà un dur competidor. Tot i això, el vicepresident català pot mirar de pescar també en l'esquerra: un 62,9% dels votants dels "comuns" i quasi el 26% dels el PSC l'aproven.
L'electorat d'ERC és una barreja entre el de CSQEP i el de la CUP, en moltes coses. Així, és proper als "comuns" en l'eix d'esquerres, pel que fa a la politització, a la voluntat de participació ciutadana, en la confiança amb la gent o amb el grau de formació, mentre que s'acosta als anticapitalistes sobretot en qüestions nacionals com el percentatge de nascuts a Catalunya, el sentiment català, l'ús de la llengua, la preferència per TV3 o el paper en l'1-O. En canvi, s'assembla al votant del PDECat quant a la determinació per assumir riscos o la satisfacció amb la vida. És similar al de Cs per la distribució generacional, la classe social i la vinculació amb el treball, mentre que coincideix amb el PSC pel que fa al pes d'homes i dones.