01
de juny
de
2018, 21:00
Actualitzat:
21:07h
El 9 de maig, Mariano Rajoy demanava a l'"aprovechategui" líder de Cs, Albert Rivera, que prengués exemple de la lleialtat del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en relació a la gestió del conflicte amb Catalunya. La divergència entorn el manteniment de la intervenció de les institucions catalans després de la investidura de Quim Torra suposava l'inici de l'esquerda en el bloc del 155 i, escassament tres setmanes més tard, Sánchez l'ha fet implosionar del tot en destronar Rajoy amb una moció de censura.
Els primers moviments en un bloc que semblava indestructible van sorgir amb la radicalització de Cs, que va desmarcar-se reclamant allargar i endurir l'aplicació del polèmic article de la Constitució, en considerar que no es donaven les circumstàncies per retornar la Generalitat als guanyadors del 21-D, motiu pel qual instava també a fer-lo extensiu a TV3. Una petició que va rebutjar el president espanyol, que va refugiar-se en el PSOE per avalar el compliment de l'acord del Senat per aixecar el 155, mantenint, això sí, el control de les finances.
Tot i això, Sánchez va protagonitzar una lleialtat a mitges a aquesta aliança del bipartidisme clàssic i va maniobrar per pugnar per una cota del suport dels sectors recentralitzadors -no només electorals, també mediàtics, unànimament pressionant per més mà dura contra el procés-. Per aquest motiu, va proposar unilateralment reformar el codi penal per adaptar el delicte de rebel·lió a l'actuació dels independentistes i obligar els alts càrrecs a prometre la Constitució -arran de la discreta presa de possessió de Quim Torra-. Unes ocurrències que van sorprendre el PP, tot i que es va obrir a negociar-les.
El viratge del líder del PSOE
Aquestes fintes cap a posicions més dures s'han vist autoesmenades per un dirigent que s'ha caracteritzat sempre per la ductilitat ideològica i, en veure l'ocasió de guanyar una moció de censura, va aparcar les manies a dialogar amb ERC i PDECat. I després d'aconseguir el seu suport, ha virat cap a un discurs favorable a una solució política i al diàleg amb la Generalitat. A diferència del que havia fet Rajoy, Sánchez s'ha compromès a reunir-se amb qui fins fa no-res considerava el "Le Pen de la política espanyola".
Els avals que han permès vèncer al líder del PSOE -independentistes catalans i bascos i partidaris del dret a decidir com Podem i PNB- s'han convertit ràpidament en pólvora per a la dreta per disparar contra el primer desertor que -almenys dialècticament- s'ha apartat de la doctrina de la mà dura. El debat de la moció ha esdevingut un camp de batalla en què els atacs creuats entre els partits del 155 han estat una constant, retraient-se mútuament els posicionaments en l'àmbit territorial.
Sánchez esmena el PP
Com si no hagués acordat mesures en aquest camp amb ell, Sánchez ha esmenat la gestió de les relacions amb la Generalitat que ha fet el PP, a qui ha acusat d'haver "usat Catalunya i el País Basc". Segons ha afirmat, des de l'executiu de Rajoy volien "governar Espanya amb Catalunya dins però sense escoltar-la" i, en canvi, el nou govern que liderarà "vol que Catalunya estigui a Espanya i escoltarà Catalunya".
El socialista també va carregar contra Cs, amb qui va usar un to molt dur i agre i a qui ha titllat d'"inutilitat feta realitat a Catalunya" que s'ha dedicat a "viure de la confrontació territorial i el retret". Desmarcant-se no només de l'entesa pel 155, sinó també de l'acord d'estabilitat que van tancar el 2016, Sánchez ha censurat la "irresponsabilitat" d'Albert Rivera i ha tret a lluir el seu perfil més autonomista i partidari de l'estat descentralitzat, desenterrant la ignorada declaració de Granada del PSOE i la reforma de la Constitució.
Els trets que ha disparat el PP caps als seus exsocis també anaven amb bala. Rafael Hernando ha censurat que el socialista trenqui la "unitat constitucionalista" i s'imposi amb els vots dels "colpistes" del PDECat i ERC i els "vells amics d'ETA", en referència a Bildu, insinuant que ha pactat indults o impunitat per als presos polítics i exiliats. I fent ús de la màxima castellana conforme cal aprofitar que el Pisuerga passa per Valladolid, el dirigent popular s'ha desfogat igualment amb Rivera, un "col·laborador necessari de la moció de censura", ja que "ha contribuït a desestabilitzar" l'executiu central, en qüestionar les actuacions amb Catalunya o cridant a avançar les eleccions.
Sánchez ja havia centrat la pilota en airejar que, en les converses amb Cs sobre la moció, aquest li havia avançat que torpedinaria l'acció de govern vetant-li el sostre de despesa i ajudant a desbloquejar proposicions de llei de l'oposició. Rivera, molt desdibuixat durant tot el debat -Iglesias fins i tot l'ha titllat de feixista sense que ell gosés replicar-, ha exclòs també el PSOE del consens unionista i, com el PP, l'ha acusat de tenir un pacte ocult amb els independentistes que podria incloure l'indult als presos, promoure la "nació de nacions" o recuperar parts de l'Estatut anul·lades pel Tribunal Constitucional.
Cs veu carta blanca per als independentistes
"Aprofiti'n aquests mesos per violar drets i llibertats, perquè no s'apliqui la Constitució a Catalunya, perquè no es pugui defensar la llibertat i la unió, assetgin i assenyalin a la gent aquests mesos", ha etzibat Rivera als independentistes, evidenciant que creu que Sánchez els donarà carta blanca.
Sigui com sigui, la majoria infranquejable del bloc del 155 al Congrés ja és història, fins al punt que, en un intercanvi dialèctic marcat per una amabilitat in crescendo, el líder del PSOE i Iglesias s'han compromès a treballar plegats per guanyar les properes eleccions estatals. Com en temps previs, la cambra baixa sembla que torna a les aliances ideològiques, amb PP i Cs per una banda, i PSOE i Podem per l'altra, amb les forces sobiranistes pròximes. No només la moció de censura ho ha provocat, sinó que també ho ha facilitat la reformulació del full de ruta sobiranista, amb la unilateralitat allunyada del carril central.
Els primers moviments en un bloc que semblava indestructible van sorgir amb la radicalització de Cs, que va desmarcar-se reclamant allargar i endurir l'aplicació del polèmic article de la Constitució, en considerar que no es donaven les circumstàncies per retornar la Generalitat als guanyadors del 21-D, motiu pel qual instava també a fer-lo extensiu a TV3. Una petició que va rebutjar el president espanyol, que va refugiar-se en el PSOE per avalar el compliment de l'acord del Senat per aixecar el 155, mantenint, això sí, el control de les finances.
Tot i això, Sánchez va protagonitzar una lleialtat a mitges a aquesta aliança del bipartidisme clàssic i va maniobrar per pugnar per una cota del suport dels sectors recentralitzadors -no només electorals, també mediàtics, unànimament pressionant per més mà dura contra el procés-. Per aquest motiu, va proposar unilateralment reformar el codi penal per adaptar el delicte de rebel·lió a l'actuació dels independentistes i obligar els alts càrrecs a prometre la Constitució -arran de la discreta presa de possessió de Quim Torra-. Unes ocurrències que van sorprendre el PP, tot i que es va obrir a negociar-les.
El viratge del líder del PSOE
Aquestes fintes cap a posicions més dures s'han vist autoesmenades per un dirigent que s'ha caracteritzat sempre per la ductilitat ideològica i, en veure l'ocasió de guanyar una moció de censura, va aparcar les manies a dialogar amb ERC i PDECat. I després d'aconseguir el seu suport, ha virat cap a un discurs favorable a una solució política i al diàleg amb la Generalitat. A diferència del que havia fet Rajoy, Sánchez s'ha compromès a reunir-se amb qui fins fa no-res considerava el "Le Pen de la política espanyola".
Malgrat que el to del debat ho faci dubtar, Sánchez i Rivera van firmar un acord d'estabilitat fa dos anys. Foto: EFE
Els avals que han permès vèncer al líder del PSOE -independentistes catalans i bascos i partidaris del dret a decidir com Podem i PNB- s'han convertit ràpidament en pólvora per a la dreta per disparar contra el primer desertor que -almenys dialècticament- s'ha apartat de la doctrina de la mà dura. El debat de la moció ha esdevingut un camp de batalla en què els atacs creuats entre els partits del 155 han estat una constant, retraient-se mútuament els posicionaments en l'àmbit territorial.
Sánchez esmena el PP
Com si no hagués acordat mesures en aquest camp amb ell, Sánchez ha esmenat la gestió de les relacions amb la Generalitat que ha fet el PP, a qui ha acusat d'haver "usat Catalunya i el País Basc". Segons ha afirmat, des de l'executiu de Rajoy volien "governar Espanya amb Catalunya dins però sense escoltar-la" i, en canvi, el nou govern que liderarà "vol que Catalunya estigui a Espanya i escoltarà Catalunya".
El to de Sánchez contra Rivera ha estat especialment agre, desmarcant-se de l'acord del 155 i del pacte d'investidura de fa dos anys
El socialista també va carregar contra Cs, amb qui va usar un to molt dur i agre i a qui ha titllat d'"inutilitat feta realitat a Catalunya" que s'ha dedicat a "viure de la confrontació territorial i el retret". Desmarcant-se no només de l'entesa pel 155, sinó també de l'acord d'estabilitat que van tancar el 2016, Sánchez ha censurat la "irresponsabilitat" d'Albert Rivera i ha tret a lluir el seu perfil més autonomista i partidari de l'estat descentralitzat, desenterrant la ignorada declaració de Granada del PSOE i la reforma de la Constitució.
Rivera passa per davant de Montoro i altres ministres, durant la moció de censura. Foto: ACN
Els trets que ha disparat el PP caps als seus exsocis també anaven amb bala. Rafael Hernando ha censurat que el socialista trenqui la "unitat constitucionalista" i s'imposi amb els vots dels "colpistes" del PDECat i ERC i els "vells amics d'ETA", en referència a Bildu, insinuant que ha pactat indults o impunitat per als presos polítics i exiliats. I fent ús de la màxima castellana conforme cal aprofitar que el Pisuerga passa per Valladolid, el dirigent popular s'ha desfogat igualment amb Rivera, un "col·laborador necessari de la moció de censura", ja que "ha contribuït a desestabilitzar" l'executiu central, en qüestionar les actuacions amb Catalunya o cridant a avançar les eleccions.
Tot i quedar alineats PP i Cs, els populars han carregat igualment contra Rivera per haver "contribuït a desestabilitzar" el govern, qüestionant les decisions i reclamant eleccions
Sánchez ja havia centrat la pilota en airejar que, en les converses amb Cs sobre la moció, aquest li havia avançat que torpedinaria l'acció de govern vetant-li el sostre de despesa i ajudant a desbloquejar proposicions de llei de l'oposició. Rivera, molt desdibuixat durant tot el debat -Iglesias fins i tot l'ha titllat de feixista sense que ell gosés replicar-, ha exclòs també el PSOE del consens unionista i, com el PP, l'ha acusat de tenir un pacte ocult amb els independentistes que podria incloure l'indult als presos, promoure la "nació de nacions" o recuperar parts de l'Estatut anul·lades pel Tribunal Constitucional.
Cs veu carta blanca per als independentistes
"Aprofiti'n aquests mesos per violar drets i llibertats, perquè no s'apliqui la Constitució a Catalunya, perquè no es pugui defensar la llibertat i la unió, assetgin i assenyalin a la gent aquests mesos", ha etzibat Rivera als independentistes, evidenciant que creu que Sánchez els donarà carta blanca.
Sigui com sigui, la majoria infranquejable del bloc del 155 al Congrés ja és història, fins al punt que, en un intercanvi dialèctic marcat per una amabilitat in crescendo, el líder del PSOE i Iglesias s'han compromès a treballar plegats per guanyar les properes eleccions estatals. Com en temps previs, la cambra baixa sembla que torna a les aliances ideològiques, amb PP i Cs per una banda, i PSOE i Podem per l'altra, amb les forces sobiranistes pròximes. No només la moció de censura ho ha provocat, sinó que també ho ha facilitat la reformulació del full de ruta sobiranista, amb la unilateralitat allunyada del carril central.