Albano Dante Fachin: «Joan Coscubiela és el model de polític a superar»

18.15 hores. Parlament de Catalunya. Albano Dante Fachin (Bahía Blanca, Argentina, 1976) abraça Carme Forcadell i li desitja sort per a la seva declaració davant del Tribunal Suprem aquest dijous. Els dos amb els ulls entelats. No fa ni vuit hores que ell ha dimitit com a secretari general de Podem Catalunya per imperatiu de Pablo Iglesias, que el considerava un escull per unir-se amb els "comuns" el 21-D.

De la seu del carrer Sardenya ha sortit amb la seva inseparable motxilla tot desfent les passes fetes des de que va prendre el comandament del partit el juliol del 2016. La porta ben carregada. De retrets i d'agraïments. Comença una nova ruta havent estripat el carnet de Podem. L'explica a NacióDigital de camí cap a l'estació d'Arc de Triomf, des d'on quasi diàriament agafa el tren per tornar al seu poble: Breda. Es prendrà ara uns dies per pair el nou escenari, però en qüestió d'hores ha de decidir quina ha de ser la seva propera destinació política. De pretendents, no li'n falten. 

- La seva ha estat, durant mesos, la crònica d'una dimissió anunciada. Com se sent? 

- Per una banda, trist. Si treballes en un projecte és perquè te'l creus. Jo sóc dels que quan al principi veia Pablo Iglesias als mitjans de comunicació pensava: "Per fi hi ha algú que diu això. Això és el que necessitem!". I em vaig implicar quan vaig tenir l'oportunitat. Però el projecte ha evolucionat i la realitat en què vivim també. I ara me n'adono que el projecte té uns límits. Per altra banda, sento alliberament. Qualsevol que participi de la política sap que el partit no serà sempre exactament com ell vol, però que és una eina. El problema és quan arriba a un punt que has acceptar coses que no pots acceptar. És una pena molt gran, però amb la dimissió m'allibero de la constant tibantor.

- Està decebut amb el projecte que en el seu dia el va il·lusionar?

- Segueixo pensant que Podem ha canviat el panorama polític. L'aposta per la plurinacionalitat ha estat d'una valentia històrica. Intento posar-me a la pell de l'altre. Jo faig política a Catalunya, però sóc conscient que estava en una organització que es mou en l'estat espanyol amb unes pressions enormes, una cultura política diferent i un marc demoscòpic diferent. Ara bé, Podem ha evolucionat. Ha passat de parlar del cadenat del 78 als consensos del 78, que és justament l'evolució que ha fet l'esquerra que veníem a trencar. A mi el que em preocupa, més enllà de mi mateix i del partit, és que això que ara ha passat a Podem potser és la confirmació d'un problema molt més profund, la quasi impossible síntesi entre Catalunya i Espanya. Podem ho ha intentat més que cap altre partit en 40 anys, però és el millor exemple de la gran dificultat per resoldre el conflicte.

- I decebut personalment amb Pablo Iglesias? Ell va dir de vostè que estava decebut per no voler confluir l'abril passat amb els "comuns". 

- Intento analitzar-ho des de la perspectiva política, més enllà de la meva picabaralla amb Pablo Iglesias.
 
- Sí, però ell l'ha posat en la següent tessitura: o marxava vostè per pròpia voluntat o el feia fora ell.

- Amb Pablo he tingut sempre una relació de partit i, encara que sigui dur, és més fàcil fer aquesta abstracció i intentar entendre-ho políticament. Amb Xavier Domènech no em passa el mateix, perquè el conec de moltes altres coses i és diferent. Amb Pablo Iglesias la sensació de decepció personal que pugui tenir és secundària. En el cas de Domènech em pregunto: de veritat que per construir allò que volíem quan estàvem a Procés Constituent s'havia de fer així?.

- En el seu últim dia com a secretari general de Podem Catalunya ha parlat amb Pablo Iglesias?

- No.

- I en els últims dies?

- Tampoc. L'últim cop va ser abans que estiguessin convocades les eleccions del 21 de desembre. De fet, jo mateix li vaig dir que més aviat que tard hi hauria eleccions i li vaig comentar que era el moment de seure i veure quines eren les opcions que teníem partint de la base que Xavier Domènech no em responia ni les trucades ni els missatges. Ell ha dit que no n'ha rebut cap, però jo tinc aquí la llista de tots els dies que l'he trucat i dels missatges que no m'ha respost.

"Tinc una llista de tots els dies que he trucat a Xavier Domènech i no l'ha agafat i dels missatges que no m'ha respost"

- A què atribueix aquesta suposada falta de resposta?

- Em fa l'efecte que en la batalla que vaig plantar a l'abril durant el procés de confluència em vaig convertir en la bèstia negra que posava problemes. Vaig ser mot crític i dur amb el paper d'ICV. Moltes vegades en política no ajuda que siguis molt contundent, i jo, per exemple, sortia en roda de premsa a plantejar qui pagaria els 14 milions d'euros que Iniciativa deu. Però és que crec que ho havia de fer. Potser m'ha tocat fer aquest paper, però n'estic orgullós i el tornaria a fer. Ara bé, això m'ha convertit en un obstacle. La gent d'ICV a hores d'ara em deu odiar més a mi que a Mariano Rajoy. Veient que Domènech no em responia, vaig pensar que potser era perquè a nivell intern li suposava un conflicte el fet que s'apropés a mi.
 
- Va plantejar a Iglesias un altre interlocutor?

- No vaig oferir ningú altre, però li vaig dir a Pablo que si es mantenia la idea per la qual volíem lluitar però que el problema era la meva persona, jo estava disposat a que fos algú altre qui fes d'interlocutor. Després, la següent cosa que vaig saber, per Telegram, era que Iglesias convocava la consulta a la nostra militància.

- Entenc, però, que no considera que fos un error la decisió de no confluir el passat mes d'abril.

- No va ser un error. El que s'esperava a l'abril era aquesta rendició que ara s'ha imposat. Veient com ha acabat tot, veig que no anava errat. Al contrari, confirma que a l'abril s'havia de fer el que vaig fer.

"No va ser un error no confluir amb els "comuns". El que s'esperava a l'abril era aquesta rendició que ara s'ha imposat"

- Fent un exercici d'autocrítica... S'ha equivocat en una alguna cosa?

- Tots ens equivoquem. Però com a qüestió genèrica, quan hi ha un desencontre com aquest sempre pot haver faltat diàleg i comprendre que algunes coses són evitables. Potser coses com denunciar el deute de 14 milions d'ICV no calia en aquell moment i ja s'hagués buscat com solucionar-ho més endavant. Però clar, fa tanta por que al final aquests temes importants s'arrosseguin i no es resolguin... Ens trobem com el diàleg entre Catalunya i Espanya: tothom sap que cal. Jo el que no volia és que repetís un Catalunya Sí que es Pot. Potser a nivell personal hauria d'haver insistit més o tenir arts pragmàtiques, necessàries per aconseguir coses difícils. Nuet, per exemple, té una capacitat: segurament els mateixos problemes que podia causar a la confluència el mes d'abril els pot causar ara, però té la capacitat d'aconseguir que mai deixis de prendre un cafè amb ell. Jo, almenys, no n'he deixat de fer. Sempre penso: com s'ho fa?

- Algú de Catalunya en Comú li ha escrit per dir-li que li sabia greu la situació? 

- Alguns sí que m'han escrit. Pocs.
 
- I de Podem?

- M'han escrit sobretot alguns secretaris generals autonòmics preocupats perquè veuen que els pot passar el mateix que a Podem Catalunya si en algun moment tenen tensions internes per un tema en concret. A mi em van caure pals per comparar el que ha fet Iglesias amb Podem Catalunya amb el 155 que ha aplicat Rajoy. Però és que hi ha secretaris generals que m'estan dient que temen que si m'han fet això a mi els hi poden fer a ells en qualsevol moment. De la mateixa manera que diem que el 155 li poden aplicar a altres comunitats autònomes. Hi ha secretaris generals obrint els ulls. Gent que fins i tot està en desacord amb el que hem fet aquí políticament, però que a nivell organitzatiu entenen que amb aquest precedent els poden tallar el cap d'un dia per l'altre.

"El que jo no he fet mai és saltar-m'ho tot i comportar-me com el Cèsar"

- Abans de l'assemblea fundacional de Catalunya en Comú dirigents del seu partit el van acusar d'haver fet una purga a la direcció. Em refereixo al cas de Marc Bertomeu, Jéssica Albiach o Joan Giner.

- Els canvis a la direcció que van afectar aquests dirigents sempre s'han posat a consideració d'un òrgan democràtic amb les atribucions corresponents. En el cas d'Albiach i Bertomeu i Albiach, per exemple, Giner va votar a favor. El mateix va passar amb ell, que la majoria van votar a favor dels canvis. Segur que es podria haver fet d'alguna altra manera i que alguna cosa puc haver fet que no hagi agradat a ningú, però el que jo no he fet mai és saltar-m'ho tot i comportar-me com el Cèsar. 

- Pablo Iglesias s'ha comportat "com el Cèsar"?

- Home, aquesta gent que m'escriu veu que li poden tallar el cap d'un moment a l'altre. No sé si és inevitable o no, però hi ha una realitat, que és la verticalització incontestable de Podem. El partit té un gran problema i en aquests moments em pregunto si és inherent o no a qualsevol formació.
 
- Com definiria l'experiència d'aquests dos anys com a diputat de Catalunya Sí que es Pot?

- De tot se n'aprèn. Que a l'abril no volgués confluir amb els “comuns” hi tenia molt a veure CSQEP. Ens ha ensenyat com amb eines aixi mai podràs estar a l'alçada dels anhels de la societat. Sobretot per una qüestió organitzativa.

- I l'experiència de treballar amb Joan Coscubiela?

- És el model de polític a superar.

- Vostè ha insistit que no és independentista i és evident que les diferències amb Iglesias parteixen de la seva decisió de no confluir amb els "comuns". Iglesias ha aprofitat el context polític per justificar el seu cessament?

- És que jo al·lucino. Pablo Iglesias es queixa que vulguem dialogar amb els independentistes quan ell es va reunir fa pocs mesos amb Oriol Junqueras en un domicili d'un tercer. I jo no ho vaig veure malament si eren converses discretes per intercanviar posicionaments. El nostre discurs d'arrel segueix sent que no com independentistes i hem compartit amb Podem estatal que cal donar veu a la ciutadania i diàleg. Però a mesura que la tensió a Catalunya anava creixent i generava incomoditat a l'organització, hem vist coses que han canviat.

"Pablo Iglesias es queixa que vulguem dialogar amb els independentistes quan ell es va reunir fa pocs mesos amb Oriol Junqueras en un domicili d'un tercer"

- Com quines?

- Per exemple, Iglesias va dir allò de que ell, si fos català, no votaria al referèndum de l'1-O. Doncs nosaltres hi vam anar i hi vam posar el coll. Podem ha dit també que ni DUI ni 155, però a nosaltres això ens grinyolava. No estàvem d'acord ni amb una cosa ni amb l'altra, però el problema és molt més profund. Aquí hi ha una estructura de poder que no és igual i, per tant, no s'està analitzant el marc complet. Jo, que no m'he passat cinc anys anant a manifestacions independentistes i que m'ha molestat l'ús que s'ha fet del procés, vaig per l'Eixample i sento una cassolada i em cauen les llàgrimes. Perquè sé que hi ha una gent amb una impotència molt gran darrere.
 
- Va ser un error la declaració d'independència del 27 d'octubre?

- El que va ser un error greu, i la CUP d'això es va queixar, és haver fet creure que fer una declaració d'independència era flors i violes. Nosaltres ho hem denunciat. Això sí, per una altra banda, potser sí que ha servit per veure els límits de tot aquest discurs mentre el referèndum sí ha generat una tremolor estructural. No sé si ha esquerdat el búnquer del 78, però a més del 15-M pocs moviments com aquest hi ha hagut a Europa.

- Vol seguir fent política?

- És un espai on,  a més de dir coses que creus que calen et dona l'oportunitat d'organitzar-te.

- O sigui que sí. Està parlant amb altres partits?

- Ens queden poques hores. En aquests moments, estic fent un curs accelerat de llei electoral i és molt complicat. Si aconseguim gent diversa poder arribar a acords per donar resposta a aquesta situació de repressió, a mi m'agradaria. Ho hem de fer. Hem parlat amb ERC, la CUP i Procés Constituent, però ens està matant molt el tema legal i jurídic.

"Hem parlat amb ERC, la CUP i Procés Constituent, però ens està matant molt el tema legal i jurídic"

- Què pretén exactament?

- Tenir una eina jurídica que ens permeti fer l'acció polític que Pablo Iglesias ens ha impedit fer establint relació amb altres organitzacions. Podem és de Pablo Iglesias i ens ha imposat la divisió entre independentistes i no independentistes. I això que després de la ronda de converses potser haguéssim acabat pactant amb els "comuns"!

- Això vol dir que hi haurà una escissió a Podem Catalunya perquè part de la direcció marxarà a aquesta nova eina jurídica?

- Hi ha gent que m'ha dit que sí. Veurem què passa en les properes hores.
 
- Pactarà amb ERC o amb la CUP?

- Estem parlant amb tothom.

- Li genera contradiccions? En els últims anys vostè ha criticat, per exemple, algunes polítiques econòmiques d'ERC.

- Contradiccions? Totes. També quan jo vaig acceptar anar a CSQEP estava ICV i jo havia denunciat el cas de l'Hospital Moisès Broggi, on ICV estava fins al coll. Era una contradicció? Bé, era el moment. Amb ERC també he estat crític. Tant quan estava al tripartit com a Junts pel Sí. Però ara sembla ser que ERC no té gaire intenció de continuar formant equip amb el PDECat. Doncs potser això és un canvi. Insisteixo: contradiccions totes, però jo quan veig policia pegant  gent i presos polítics... Perquè, poca broma, aquesta gent arriba l'hora de dormir i està en una cel·la. I no oblidem que durant el franquisme Pujol estava amb el PSUC.

- Junqueras, en un article a NacióDigital, s'ha recordat de vostè des de la presó.

- Suposo que els fa gràcia algú que no és independentista però que no pot suportar una lectura que es fa des de certa esquerra. Amb Junqueras tampoc hem tractat excessivament durant aquests dos anys. Més aviat, cap al final. El vaig veure dos dies abans que entrés a la presó. Pot haver-hi gent que per càlculs electorals em vulguin fitxar, però no participaré d'una llista de forma personal perquè crec en el projecte col·lectiu d'una part de la societat i de la nostra organització que vol sumar.

"Surti el que surti, no podem reconèixer aquesta consulta. És inacceptable"

- En quin moment decideix que ja no podia seguir sent secretari general de Podem Catalunya?

- El diumenge 29 d'octubre, quan vaig veure la consulta que imposava Pablo Iglesias, el meu primer impuls va ser plegar. Però no podia deixar penjada gent del partit. Fins fa quatre dies he estat dient tant a Xavier Domènech com a Iglesias que traiéssim la consulta trampa i parléssim. És una trampa perquè acaba poques hores abans que es puguin registrar coalicions. Surti el que surti, es farà el que digui Iglesias. Hem demanat fins i tot que volíem veure i auditar com s'estava fent aquest procés de consulta i ens han dit que no. Per tant, surti el que surti, no podem reconèixer aquesta consulta. És inacceptable.