Albert Batlle, un tecnòcrata exsocialista incòmode amb el referèndum

El dimissionari director dels Mossos va tenir càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona i amb el tripartit abans de ser número dos d'Antifrau i de que el 2014 se l'incorporés a la cúpula d'Interior de la mà d'Unió

L'exdirector dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle
L'exdirector dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle | ACN
17 de juliol de 2017, 14:00
Actualitzat: 18 de juliol, 0:08h
Albert Batlle ha presentat la dimissió quatre dies després de la reforma de Govern de Carles Puigdemont. Entre els consellers que van fer "un pas al costat" hi havia el titular d'Interior, Jordi Jané, que va deixar pas a Joaquim Forn. En les seves primeres declaracions, dissabte, Forn va deixar a l'aire el futur de Batlle, i dos dies després, el director dels Mossos ha dimitit argumentant "motius polítics". 

Durant la seva etapa al capdavant de la direcció dels Mossos, Batlle (Barcelona, 1953) sempre ha defensat una policia catalana políticament neutral i que complís i fes complir la llei. En les seves últimes declaracions, preguntat per unes hipotètiques detencions de Puigdemont o de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, responia: "La policia té una dependència i actua com a policia judicial de la fiscalia i dels jutges. Ha complert aquesta funció, i per descomptat la seguirà complint".

Aquest posicionament el va portar a ser qüestionat pels sectors més independentistes del cos, així com de les formacions independentistes del Parlament. A principi d'any, de fet, el nom d'Albert Batlle ja va ser posat en dubte i es va abordar en reunions de la cúpula parlamentària. "Batlle va ser suggerit per Josep A. Duran i Lleida", recordava aleshores un alt dirigent, en referència a que va ser Ramon Espadaler qui el va incorporar a la cúpula del departament. Jané no va dubtar en mantenir-lo.

A principis d'anys sectors sobiranistes ja van qüestionar la idoneïtat de Batlle per comandar els Mossos en un moment crític del procés

Amb un perfil de professional en la gestió dels cossos policials, Batlle va assumir el càrrec de Director General de la Policia el juny del 2014 durant el govern de Convergència i Unió, i en substitució de Manel Prat, que va deixar el càrrec molt qüestionat pel cas Esther Quintana. Es va trobar com a comissari en cap Josep Lluís Trapero, amb qui s'ha entès i que darrerament ha estat ascendit a major del cos. Juntament amb Amadeu Recasens, comissionat de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, i Joan Delort, director de Protecció Civil i que havia tingut càrrecs de responsabilitat amb el tripartit, és considerat un polític de caire tècnic i expert en seguretat. 
 

Albert Batlle, Jordi Jané i Josep Lluís Trapero, en una roda de premsa. Foto: Isaac Meler


De regidor socialista a director adjunt de l'OAC amb De Alfonso

Batlle va arribar a Interior des de la direcció adjunta de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) que dirigia Daniel de Alfonso, implicat en l'"operació Catalunya" i protagonista de les converses filtrades amb l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. Ell ocupava el càrrec de número dos de l'ens des de 2011.

La seva trajectòria política es remunta a l'any 1983, quan és escollit a regidor del PSC a l'Ajuntament de Barcelona durant els governs de Pasqual Maragall primer i de Joan Clos després. L'any 2003, amb l'arribada de l'esquerra a la Generalitat, és nomenat director general de Serveis Penitenciaris i Justícia Juvenil del departament de Justícia. Després de passar per l'OAC, Batlle va ser nomenat director general dels Mossos. L'aleshores portaveu del govern d'Artur Mas, Francesc Homs, va voler posar èmfasi en la seva independència i el va desvincular del PSC. De fet, el va definir com "una persona seriosa i molt lleial a la institució" i en va destacar la seva experiència i trajectòria en un món relacionat directament o indirecta amb la seguretat. 

Tres anys després, Batlle fa bons alguns prejudicis i deixa el càrrec a menys de 80 dies d'un referèndum en què els Mossos hi tindran un paper especialment rellevant si han de triar entre obeir les lleis estatals o les del Parlament.
Arxivat a