Diumenge se celebren eleccions comunals al Principat d’Andorra. Es renoven els equips de govern de les set parròquies, com s’anomenen allí els municipis. Les urnes es tornaran a obrir mesos després de les darreres eleccions, les generals de març, que van confirmar l’hegemonia del partit centrista Demòcrates per Andorra (DA), de l’actual cap del govern, Antoni Martí.

DA s’ha proposat fer-se amb el control de cinc parròquies, tret de la Massana i Sant Julià de Lòria. Per Cinta Audi, periodista que treballa al Diari d’Andorra i és una coneixedora dels interiors de la política del Principat, “les eleccions definiran l’horitzó immediat i si l’executiu de Martí consolida el seu lideratge o s’afebleix. També es veurà l’empenta dels liberals, que després de governar molts anys, van passar per uns anys de crisi i que, en canvi, a les eleccions del març, van recuperar posicions. Finalment, l’esquerra arrossega una divisió que li dificulta aparèixer com alternativa”.  

El precedent de març i la crisi de BPA

L’actual govern és qui ha hagut d’afrontar la crisi de la banca andorrana i la intervenció de BPA. Es va fer una llei de reestructuració bancària i el cap de l’Executiu, Antoni Martí, va donar senyals de voler posar fi a l’”excepcionalitat” andorrana en el funcionament del seu sistema bancari. Aquest enfocament ha donat a DA una imatge de força reformista i modernitzadora de la qual el cap del govern no se’n vol desprendre. El seu partit disposa de quinze dels 28 membres del Consell General, el parlament andorrà, és a dir, la majoria absoluta.

Antoni Martí prové del Partit Liberal d’Andorra (PLA), del qual es va separar per crear la formació que ara lidera. Els liberals van governar durant molts anys, entre 1994 i 2009. Malgrat el nom, el partit es considera bastant representatiu dels sectors conservadors tradicionals al país. Quan ja se’ls donava per esllanguits, en les generals del març, van recuperar-se i van obtenit vuit consellers generals. La família Pintat, de l’excap de govern Albert Pintat, amb base a Sant Julià de Lòria, hi té un pes important en el PLA. Diumenge es veurà el pes dels liberals a les parròquies. Sant Julià és el seu feu.   

Andorra la Vella, clau

Els resultats a la capitals eren determinants per dibuixar el mapa polític definitiu del Principat. Històricament, Andorra la Vella ha estat un feu del Partit Socialdemòcrata, però l’excònsola (alcaldessa) Rosa Ferrer va enfrontar-se al seu partit, va crear el seu grup, Coalició d’Independents,  i va arribar a un acord amb Demòcrates per Andorra, gràcies a la qual ara és membre del govern.  Però Rosa Ferrer ha topat ara amb Antoni Martí, ha tancat una aliança amb els liberals a Andorra la Vella i això ha obert una crisi al si de l’executiu andorrà. El fet que un dels quinze membres del Consell General sigui del grup de Ferrer fa que alguns observadors vegin amenaçada l’estabilitat del Govern.  

Una esquerra dividida

Mentre el xoc entre DA i els liberals és ara el plat fort d’aquestes comunals, cal veure com quedarà l’esquerra de les valls. El Partit Socialdemòcrata va haver de suar per arribar al poder, i quan ho va fer, amb Jaume Bartumeu, va estar-hi només dos anys (2009-11). Després, Bartumeu va xocar amb el seu partit i va fundar la seva pròpia organització, Social Democràcia i Progrés (SDP). Totes dues sigles socialdemòcrates disposen de cinc consellers al legislatiu (3 del PS i 2 de SDP). A aquesta divisió es referia la periodista Cinta Audi com a gran hipoteca per una revifalla de l’esquerra del Principat.

Andorra és una monarquia constitucional amb dos coprínceps: el president de la República Francesa i el bisbe de la Seu. Les set parròquies que formen el país disposen de competències que van més enllà de les d’un municipi. El poder comunal sobre els plans d’urbanisme, per exemple, és determinant.