- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
A les passades eleccions municipals ERC va signar un compromís antifeixista assegurant que mai no pactaria amb Vox. A les del 12-M ha refermat l'aposta i l'ha ampliat, incorporant la nova formació ultradretana que amenaça fer el salt al Parlament: el partit independentista Aliança Catalana. Els republicans no en tenen cap dubte: amb l'extrema dreta, porti 'rojigualda' o estelada, no s'hi pacta. I així ho han reivindicat en el primer acte de campanya fora de Barcelona, aquest divendres a Granollers. El president i candidat, Pere Aragonès, ha advertit que Junts no ha estat clar amb possibles pactes amb l'extrema dreta catalana, i ha fet una crida a "barrar-li el pas" el 12-M.
"No hi ha extrema dreta bona i extrema dreta dolenta [ha dit en referència a Aliança i Vox]. Totes són dolentes perquè volen dividir la nostra societat. I les que s'emboliquen amb la senyera també són dolentes perquè impedeixen la cohesió necessària", ha proclamat el president. Ha explicat que amb la CUP i els comuns, ERC ha signat un compromís de no pactar amb cap de les dues formacions ultres, però que "Junts ha decidit no signar". "Vull fer un crit d'alerta. Necessitem que el 12-M hi hagi un clar missatge de Catalunya a favor d'una societat on l'extrema dreta no tingui lloc", ha reblat.
Per la seva banda, la número quatre dels republicans, Najat Driouech, ha reivindicat l'aposta d'ERC a favor de la "classe treballadora" amb uns bons serveis públics. "Jo soc el producte de l'escola catalana. Ho dic ben orgullosa. De l'escola catalana pública", ha clamat. També ha defensat que els republicans posen els drets de les persones discriminades al centre, i ha recordat que ERC va habilitar l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació, que ha multat la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, per negar el dret a l'empadronament a ciutadans.
L'aposta pels drets socials és la que defensa Driouech per frenar l'augment de les desigualtats, unes desigualtats que porten a la discriminació i són "combustible" per a l'extrema dreta. "No ho hem de permetre. És igual el nom que porti. El 12-M, diem no a l'extrema dreta", ha afegit. Per últim, també ha advertit que Junts i PSC no han estat clars sobre si pactaran o no amb qui "deshumanitza" part de la societat. "Amb l'extrema dreta mai, ni aigua, sempre de cara", ha reblat.
El programa d'ERC ja incorpora un compromís per lluitar contra l'auge de l'extrema dreta. Els seus dirigents han reivindicat en múltiples ocasions aturar els discursos esbiaixats que vinculen migració amb delinqüència. També han estat crítics amb Junts, especialment quan el partit es va embolicar amb el discurs migratori, flirtejant amb alguns conceptes de l'extrema dreta. Com per exemple reclamar el traspàs de competències en migracions i l'endemà dir que hauria de servir per expulsar migrants multireincidents.
De fet, quan Junts va pactar amb Sánchez el traspàs de competències -no s'ha executat- es va obrir tot un debat en què Aliança Catalana reivindicava que per fi els juntaires s'havien sumat al seu discurs. En aquell moment, a les enquestes internes d'ERC Aliança va agafar força. Els republicans volen aturar-ho, però també incidir sobre Junts perquè sigui taxatiu a l'hora d'aïllar un independentisme plenament islamòfob. Ara fa unes setmanes, Carles Puigdemont va dir que encara no havien tingut un debat intern al partit sobre si pactarien o acceptarien vots d'Aliança en una hipotètica investidura. El dubte va encendre crítiques entre els republicans, però també del PSC.
A banda, el programa dels republicans també parla del traspàs de competències en migracions, però per a una qüestió molt diferent a la que planteja Junts. Concretament, la defensen per fer "millors polítiques públiques per garantir la cohesió social, els drets humans i la construcció nacional del país". Els republicans també reclamen una vegada més els tancaments del CIE, i incorporen promoure el padró sense domicili fix a tots els municipis, per tal de comptabilitzar en els registres les persones en situacions de vulnerabilitat sense residència habitual, perquè requereixen de suport.
Des de Granollers