14
de desembre
del
2023
Actualitzat
el
15
de desembre
a les
10:10h
De plantar-se davant del Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca per exigir el seu tancament, en plena campanya del 14-F, a defensar l'expulsió de les persones migrades que delinqueixen de manera reincident a Catalunya. Junts ha apujat el to en matèria migratòria en els últims temps, i ho ha fet també vinculant el col·lectiu migrant amb els episodis d'inseguretat que es viuen en alguns municipis, com s'ha vist al Maresme. L'estratègia d'aquest gir discursiu quan falta un any i escaig per a les eleccions catalanes beu de diversos factors. Pesa el desgast al Govern d'ERC i la seva conselleria d'Interior, així com evitar la pèrdua de vots d'un possible electorat fronterer que se pugui sentir atret per l'extrema dreta catalana, representada per Aliança Catalana i el Front Nacional de Catalunya.
El canvi de rumb dels juntaires, abraçant postulats que podrien encaixar amb els de l'antiga CiU, s'ha fet evident aquesta setmana amb el cas dels alcaldes del Maresme, que davant els casos de multireincidència han proposat solucions diferents entre migrants i persones nascudes a Catalunya, demanant pels primers una expulsió i, per als segons, la presó. "Les persones que només han vingut a delinquir, han de ser expulsades", deia aquest dijous a RAC1 l'alcalde de Calella, Marc Buch. El secretari general dels juntaires, Jordi Turull, avalava les seves declaracions en nom de la direcció nacional: "Jo soc partidari que la gent que fa seva l'opció que Catalunya sigui el seu país, s'aculli a tots els drets que qualsevol ciutadà té. Però també a tots els deures".
Però el canvi de postura no ha sorgit de la nit al dia, sinó que s'ha anat cuinant a foc lent en els últims mesos. De fet, la seguretat va tenir un paper protagonista durant els actes de campanya de Junts en les municipals del 28-M. També ha impactat en la carpeta de Madrid: el líder moral del partit, Carles Puigdemont, vol negociar amb Pedro Sánchez el traspàs de competències en matèria migratòria. Les dades que maneja Junts, internes i externes, també conviden el partit a avançar en aquestes polítiques. En l'informe del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del mes de novembre, es recull com el 64% dels simpatitzants dels juntaires considera que a Catalunya hi ha "massa immigració", i el 66% creu que el Govern "ha perdut el control de qui entra".
Dues setmanes després que els juntaires sortissin del govern d'ERC, l'Ajuntament de Premià de Dalt, liderat per Junts, contractava l'empresa Desokupa, vinculada amb l'extrema dreta. La pressió social els va acabat fent recular. Un mes després, el partit presentava una ofensiva contra les ocupacions "conflictives" sense definir-les amb claredat. El mes de gener, els juntaires fins i tot s'aliaven amb Ciutadans per accelerar una llei contra les ocupacions. Poc abans, Junts aprovava a Valldoreix una iniciativa presentada per Vox relacionada amb la manca de seguretat i les ocupacions.
Durant la campanya de les eleccions municipals del 28-M aquesta postura també es va intensificar i el discurs sobre la seguretat va esdevenir un dels eixos centrals. "Aquesta ciutat té un problema gravíssim: la seguretat", deiaXavier Trias, candidat a Barcelona, en un dels actes de campanya. Però no només a les grans ciutats. Dos exconsellers com Lourdes Ciuró i Miquel Buch van desembarcar el mes de març a Roda de Ter -un municipi de poc més de 6.000 habitants que no és especialment conflictiu- per parlar de seguretat i ocupacions. Un exemple de com es desplegava discurs a molts municipis petits.
A l'hora de forjar un cordó sanitari per impedir que Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana, arribés a l'alcaldia de Ripoll, Junts era imprescindible i se'n va desdir. Posteriorment, especialment polèmica va ser la implicació de Junts en la manifestació de Manresa contra la inseguretat. Ramon Bacardit, cap de Junts al municipi, va ser l'encarregat de citar la primera reunió que després acabaria esdevenint la plataforma 'Manresa diu prou' i que convocaria manifestacions a les quals van assistir els partits xenòfobs Vox i FNC.
En paral·lel, en els darrers mesos Puigdemont i la cúpula de Junts han transmès que volen negociar amb Sánchez la transferència de competències en matèria migratòria. "Tenim la taxa d'immigració més alta de tota la Península, el 16,2%, més de dos punts per damunt de la de Madrid, i no tenim competències ni recursos per a gestionar-la", pronunciava en la conferència feta a Brussel·les el setembre passat per anunciar les condicions de Junts davant la investidura de Sánchez. Dimecres mateix, la diputada a Madrid Marta Madrenas carregava contra la falta d'equitativitat a l'hora de distribuir els migrants a l'estat espanyol i demanava les competències necessàries per "ordenar els fluxos migratoris".
Ha estat, però, aquesta setmana quan tot ha esclatat a xarxes per les declaracions dels alcaldes del Maresme. S'han reproduït múltiples crítiques, però també molts d'aplaudiments de simpatitzants de Junts que anhelaven aquesta contundència i que exigien al partit de Borràs i Turull menys discurs "bonistes". Orriols, d'Aliança Catalana, ha celebrat el canvi de postura de Junts. També Vox considera que aquest posicionament dona la raó als ultres, que han demanat en múltiples ocasions l'expulsió immediata dels migrants delinqüents.
Qui ho ha confrontat, en canvi, han estat els partits d'esquerres. La diputada d'ERC Mònica Palacín ha considerat que el posicionament dels juntaires és "el mateix" que demana Vox al Parlament. Basha Changue, de la CUP, ha carregat contra les "incongruències" dels juntaires i ha criticat que l'aposta de Junts sigui "protegir" als que viuen bé dels que són "exclosos". La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha acusat Junts d'assumir "el discurs de l'extrema dreta". Plataformes com Unitat Contra el Feixisme i el Racisme han titllat de "gravíssims" els fets i han acusat els alcaldes de fomentar el "racisme ultra".
Des del Govern han respost amb dades. Davant de l'alarma generada a Calella pels fets delictius, la conselleria d'Interior va publicar dimecres al matí una nota de premsa en la qual anunciava nous agents dels Mossos per al Maresme. En el mateix escrit, apuntaven que la mitjana de fets delictius en aquesta zona és "lleugerament inferior" a la mitjana del conjunt del país. Des del ple del Parlament, durant una resposta a Vox, el conseller Joan Ignasi Elena demanava no agafar una part pel tot i no atribuir "per odi" els fets delictius a un col·lectiu determinat.
Amb el debat encès, Junts ja prepara una bateria de propostes legislatives per combatre la multireincidència i per reforçar el compliment de l'article 89 del codi penal, que contempla l'expulsió d'estrangers irregulars si delinqueixen. "Només demanem que es compleixi la llei", remarquen fonts de Junts. La situació d'irregularització en la qual es troben molts d'aquests migrants és fruit de la llei d'estrangeria, aprovada l'any 2.000 pel PP i CiU. Aquesta norma, que una organització ciutadana demana derogar, obliga els migrants a passar per un període d'irregularitat que porta associada pobresa i, de vegades, delinqüència.
El canvi de rumb dels juntaires, abraçant postulats que podrien encaixar amb els de l'antiga CiU, s'ha fet evident aquesta setmana amb el cas dels alcaldes del Maresme, que davant els casos de multireincidència han proposat solucions diferents entre migrants i persones nascudes a Catalunya, demanant pels primers una expulsió i, per als segons, la presó. "Les persones que només han vingut a delinquir, han de ser expulsades", deia aquest dijous a RAC1 l'alcalde de Calella, Marc Buch. El secretari general dels juntaires, Jordi Turull, avalava les seves declaracions en nom de la direcció nacional: "Jo soc partidari que la gent que fa seva l'opció que Catalunya sigui el seu país, s'aculli a tots els drets que qualsevol ciutadà té. Però també a tots els deures".
Però el canvi de postura no ha sorgit de la nit al dia, sinó que s'ha anat cuinant a foc lent en els últims mesos. De fet, la seguretat va tenir un paper protagonista durant els actes de campanya de Junts en les municipals del 28-M. També ha impactat en la carpeta de Madrid: el líder moral del partit, Carles Puigdemont, vol negociar amb Pedro Sánchez el traspàs de competències en matèria migratòria. Les dades que maneja Junts, internes i externes, també conviden el partit a avançar en aquestes polítiques. En l'informe del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del mes de novembre, es recull com el 64% dels simpatitzants dels juntaires considera que a Catalunya hi ha "massa immigració", i el 66% creu que el Govern "ha perdut el control de qui entra".
Precedent de Desokupa
Però quins són els episodis que han marcat aquest gir tant en matèria migratòria com de seguretat? El juliol del 2022, durant una manifestació de suport a l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs, alguns dels concentrats van cridar "mora de merda" a la diputada d'ERC Najat Driouech. Els insults xenòfobs van rebre una forta condemna per part dels dirigents dels juntaires, però també van preocupar una direcció del partit que va entendre que entre els seus simpatitzants podia haver-hi persones amb aquesta mena de discursos.Dues setmanes després que els juntaires sortissin del govern d'ERC, l'Ajuntament de Premià de Dalt, liderat per Junts, contractava l'empresa Desokupa, vinculada amb l'extrema dreta. La pressió social els va acabat fent recular. Un mes després, el partit presentava una ofensiva contra les ocupacions "conflictives" sense definir-les amb claredat. El mes de gener, els juntaires fins i tot s'aliaven amb Ciutadans per accelerar una llei contra les ocupacions. Poc abans, Junts aprovava a Valldoreix una iniciativa presentada per Vox relacionada amb la manca de seguretat i les ocupacions.
Durant la campanya de les eleccions municipals del 28-M aquesta postura també es va intensificar i el discurs sobre la seguretat va esdevenir un dels eixos centrals. "Aquesta ciutat té un problema gravíssim: la seguretat", deiaXavier Trias, candidat a Barcelona, en un dels actes de campanya. Però no només a les grans ciutats. Dos exconsellers com Lourdes Ciuró i Miquel Buch van desembarcar el mes de març a Roda de Ter -un municipi de poc més de 6.000 habitants que no és especialment conflictiu- per parlar de seguretat i ocupacions. Un exemple de com es desplegava discurs a molts municipis petits.
A l'hora de forjar un cordó sanitari per impedir que Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana, arribés a l'alcaldia de Ripoll, Junts era imprescindible i se'n va desdir. Posteriorment, especialment polèmica va ser la implicació de Junts en la manifestació de Manresa contra la inseguretat. Ramon Bacardit, cap de Junts al municipi, va ser l'encarregat de citar la primera reunió que després acabaria esdevenint la plataforma 'Manresa diu prou' i que convocaria manifestacions a les quals van assistir els partits xenòfobs Vox i FNC.
En paral·lel, en els darrers mesos Puigdemont i la cúpula de Junts han transmès que volen negociar amb Sánchez la transferència de competències en matèria migratòria. "Tenim la taxa d'immigració més alta de tota la Península, el 16,2%, més de dos punts per damunt de la de Madrid, i no tenim competències ni recursos per a gestionar-la", pronunciava en la conferència feta a Brussel·les el setembre passat per anunciar les condicions de Junts davant la investidura de Sánchez. Dimecres mateix, la diputada a Madrid Marta Madrenas carregava contra la falta d'equitativitat a l'hora de distribuir els migrants a l'estat espanyol i demanava les competències necessàries per "ordenar els fluxos migratoris".
Aliança Catalana i Vox ho celebren; les esquerres ho critiquen
Ha estat, però, aquesta setmana quan tot ha esclatat a xarxes per les declaracions dels alcaldes del Maresme. S'han reproduït múltiples crítiques, però també molts d'aplaudiments de simpatitzants de Junts que anhelaven aquesta contundència i que exigien al partit de Borràs i Turull menys discurs "bonistes". Orriols, d'Aliança Catalana, ha celebrat el canvi de postura de Junts. També Vox considera que aquest posicionament dona la raó als ultres, que han demanat en múltiples ocasions l'expulsió immediata dels migrants delinqüents.
.@JuntsXCat m'ha assenyalat, difamat i fet cordons sanitaris.
— Sílvia Orriols (@orriolsderipoll) December 13, 2023
Ara em dóna la raó...
Ja anireu venint... https://t.co/bnqj4oZ6LS
Qui ho ha confrontat, en canvi, han estat els partits d'esquerres. La diputada d'ERC Mònica Palacín ha considerat que el posicionament dels juntaires és "el mateix" que demana Vox al Parlament. Basha Changue, de la CUP, ha carregat contra les "incongruències" dels juntaires i ha criticat que l'aposta de Junts sigui "protegir" als que viuen bé dels que són "exclosos". La líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha acusat Junts d'assumir "el discurs de l'extrema dreta". Plataformes com Unitat Contra el Feixisme i el Racisme han titllat de "gravíssims" els fets i han acusat els alcaldes de fomentar el "racisme ultra".
Des del Govern han respost amb dades. Davant de l'alarma generada a Calella pels fets delictius, la conselleria d'Interior va publicar dimecres al matí una nota de premsa en la qual anunciava nous agents dels Mossos per al Maresme. En el mateix escrit, apuntaven que la mitjana de fets delictius en aquesta zona és "lleugerament inferior" a la mitjana del conjunt del país. Des del ple del Parlament, durant una resposta a Vox, el conseller Joan Ignasi Elena demanava no agafar una part pel tot i no atribuir "per odi" els fets delictius a un col·lectiu determinat.
Amb el debat encès, Junts ja prepara una bateria de propostes legislatives per combatre la multireincidència i per reforçar el compliment de l'article 89 del codi penal, que contempla l'expulsió d'estrangers irregulars si delinqueixen. "Només demanem que es compleixi la llei", remarquen fonts de Junts. La situació d'irregularització en la qual es troben molts d'aquests migrants és fruit de la llei d'estrangeria, aprovada l'any 2.000 pel PP i CiU. Aquesta norma, que una organització ciutadana demana derogar, obliga els migrants a passar per un període d'irregularitat que porta associada pobresa i, de vegades, delinqüència.