28
de febrer
de
2024, 19:06
Actualitzat:
19:07h
Fa pràcticament 12 anys, el Parlament va aprovar una proposta de pacte fiscal que havia de ser negociada entre Artur Mas i Mariano Rajoy. En plena ressaca de la sentència contra l'Estatut i amb el caldo de cultiu del procés en ebullició, el nou model de finançament -i la negativa que ja s'intuïa per part d'un PP amb majoria absoluta a la Moncloa- era interpretat també com una manera de carregar-se de raons a l'hora de reclamar més sobirania. Des d'aquell moment, les finances autonòmiques no s'han tocat -el model vigent, aprovat el 2009 i caducat des del 2014-, els moments àlgids del procés són història i el Govern posa la proa en "millorar les condicions de vida de la ciutadania" -frase que ERC repeteix sovint-, i ara Pere Aragonès accelerarà per situar el finançament singular com a prioritat abans de l'estiu.
De fet, segons fonts de Palau consultades per Nació, aquesta carpeta agafarà volada després de l'aprovació dels pressupostos. El plantejament inicial era que la proposta catalana ja estigués formulada -li va encarregar Aragonès a la consellera d'Economia, Natàlia Mas, el 23 de novembre de l'any passat- abans que s'acabés el mes de febrer, però la manera com s'han allargat els pressupostos ha impedit complir amb les previsions. El president ja disposa d'un acord signat amb el PSC per tirar endavant dels comptes per al 2024, però ara està pendent que els comuns s'hi sumin. De moment, demanen que no s'aprovi el pla director urbanístic del Hard Rock. El Govern els respon que, en el pressupost, cap euro hi va destinat.
Quins són els eixos de la proposta que ha treballat Economia i que ha d'acabar de validar Aragonès? Bàsicament, que Catalunya gestioni tots els impostos que s'hi generen, de la manera més similar possible al concert basc i navarrès. Aquest model, però, està blindat per la Constitució i cap govern espanyol -ja sigui del PSOE o del PP- s'hi acostarà. La intenció, en tot cas, és que el tracte sigui bilateral amb l'Estat, sense deixar de contribuir a les finances de l'administració central, però reduint significativament el dèficit fiscal, que supera àmpliament els 20.000 milions d'euros anuals segons els últims càlculs publicats per la Generalitat.
La Moncloa, tal com va pactar amb Junts en el marc dels decrets anticrisi aprovats al gener, hauria de facilitar les dades per calibrar les balances fiscals, però encara no ho ha fet. I, en una decisió que ha enervat la Generalitat, deixarà de publicar les xifres sobre l'execució de les inversions. Això vol dir, per exemple, que no se sabrà el grau de compliment dels projectes previstos a Catalunya. Una xifra que acostuma a quedar molt lluny de la pressupostada, en comparació amb Madrid, almenys segons les últimes dades disponibles. El discurs dels greuges entronca amb la demanda de finançament singular i també amb l'acceleració del traspàs de Rodalies, les dues qüestions acordades amb el PSOE en el marc de la investidura. La majoria dels incompliments en l'execució pressupostària es produeix en la carpeta d'infraestructures.
Si en el cas dels trens ja s'ha posat en marxa la comissió política que ha de pilotar el canvi de titularitat del servei, en el cas del finançament encara no s'ha posat oficialment en marxa. Com a molt tard, hauria d'arrencar durant el mes de març, perquè el compromís era posar-la en marxa durant el primer trimestre del 2024. També s'ha de reactivar la taula de diàleg, inactiva des de l'estiu del 2022, quan es va encarrilar la derogació de la sedició i la reforma del codi penal. Aquests passos, en menor o major mesura, també depenen de si s'aprova l'amnistia al Congrés dels Diputats. La data límit és dijous vinent, 7 de març, i el dubte és si Junts i el PSOE es posaran d'acord per desbloquejar definitivament la llei més important de la legislatura.
En la partida pel finançament, això sí, el Govern no hi té el monopoli. Junts va acordar parlar de finançament en el mecanisme de diàleg amb el PSOE -verificador internacional inclòs-, i en la primera trobada celebrada a Suïssa es va posar aquesta carpeta sobre la taula. De fet, alts dirigents del partit de Carles Puigdemont assenyalen que si Aragonès accelera aquesta carpeta és perquè sap que s'estan registrant "avenços" entre Junts i els socialistes. El president aspira a tenir el suport de la majoria del Parlament per portar el finançament singular davant Sánchez, però els precedents indiquen que la negociació interna pot ser tan complexa com la que s'haurà de posar en marxa a Madrid. Encara més en la recta final cap a les eleccions catalanes.
De fet, segons fonts de Palau consultades per Nació, aquesta carpeta agafarà volada després de l'aprovació dels pressupostos. El plantejament inicial era que la proposta catalana ja estigués formulada -li va encarregar Aragonès a la consellera d'Economia, Natàlia Mas, el 23 de novembre de l'any passat- abans que s'acabés el mes de febrer, però la manera com s'han allargat els pressupostos ha impedit complir amb les previsions. El president ja disposa d'un acord signat amb el PSC per tirar endavant dels comptes per al 2024, però ara està pendent que els comuns s'hi sumin. De moment, demanen que no s'aprovi el pla director urbanístic del Hard Rock. El Govern els respon que, en el pressupost, cap euro hi va destinat.
Quins són els eixos de la proposta que ha treballat Economia i que ha d'acabar de validar Aragonès? Bàsicament, que Catalunya gestioni tots els impostos que s'hi generen, de la manera més similar possible al concert basc i navarrès. Aquest model, però, està blindat per la Constitució i cap govern espanyol -ja sigui del PSOE o del PP- s'hi acostarà. La intenció, en tot cas, és que el tracte sigui bilateral amb l'Estat, sense deixar de contribuir a les finances de l'administració central, però reduint significativament el dèficit fiscal, que supera àmpliament els 20.000 milions d'euros anuals segons els últims càlculs publicats per la Generalitat.
La Moncloa, tal com va pactar amb Junts en el marc dels decrets anticrisi aprovats al gener, hauria de facilitar les dades per calibrar les balances fiscals, però encara no ho ha fet. I, en una decisió que ha enervat la Generalitat, deixarà de publicar les xifres sobre l'execució de les inversions. Això vol dir, per exemple, que no se sabrà el grau de compliment dels projectes previstos a Catalunya. Una xifra que acostuma a quedar molt lluny de la pressupostada, en comparació amb Madrid, almenys segons les últimes dades disponibles. El discurs dels greuges entronca amb la demanda de finançament singular i també amb l'acceleració del traspàs de Rodalies, les dues qüestions acordades amb el PSOE en el marc de la investidura. La majoria dels incompliments en l'execució pressupostària es produeix en la carpeta d'infraestructures.
Si en el cas dels trens ja s'ha posat en marxa la comissió política que ha de pilotar el canvi de titularitat del servei, en el cas del finançament encara no s'ha posat oficialment en marxa. Com a molt tard, hauria d'arrencar durant el mes de març, perquè el compromís era posar-la en marxa durant el primer trimestre del 2024. També s'ha de reactivar la taula de diàleg, inactiva des de l'estiu del 2022, quan es va encarrilar la derogació de la sedició i la reforma del codi penal. Aquests passos, en menor o major mesura, també depenen de si s'aprova l'amnistia al Congrés dels Diputats. La data límit és dijous vinent, 7 de març, i el dubte és si Junts i el PSOE es posaran d'acord per desbloquejar definitivament la llei més important de la legislatura.
En la partida pel finançament, això sí, el Govern no hi té el monopoli. Junts va acordar parlar de finançament en el mecanisme de diàleg amb el PSOE -verificador internacional inclòs-, i en la primera trobada celebrada a Suïssa es va posar aquesta carpeta sobre la taula. De fet, alts dirigents del partit de Carles Puigdemont assenyalen que si Aragonès accelera aquesta carpeta és perquè sap que s'estan registrant "avenços" entre Junts i els socialistes. El president aspira a tenir el suport de la majoria del Parlament per portar el finançament singular davant Sánchez, però els precedents indiquen que la negociació interna pot ser tan complexa com la que s'haurà de posar en marxa a Madrid. Encara més en la recta final cap a les eleccions catalanes.