28
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
15:29h
Just abans de la reunió extraordinària del Govern per aprovar el projecte de pressupostos per al 2024, el president Pere Aragonès ha comparegut des de la Galeria Gòtica. Amb el suport del PSC al sac, ha fet una crida als comuns per aprovar els comptes perquè "són millors" que els anteriors, i perquè no incorporen "cap euro" ni tampoc "cap mesura" vinculada al Hard Rock, que és la línia vermella que ha posat la formació liderada per Jéssica Albiach -que es reunirà aquesta tarda amb el Govern- per validar els nous comptes. "No hi ha cap raó per tombar-los. No podem sacrificar el projecte per les discrepàncies sobre això", ha remarcat Aragonès, que ha indicat que el Hard Rock no depèn de l'executiu, sinó dels "impulsors privats".
Els comptes encara no tenen garantida la seva tramitació, ni tampoc l'aprovació. Els comuns, que han fet costat -amb vots a favor o abstencions- tots els pressupostos validats per la cambra catalana a partir del 2017, no volen que els seus vots es donin per descomptats. És per això que aquesta vegada, més que mai, han marcat una línia vermella infranquejable: que Aragonès descarti el pla director urbanístic (PDU) que faria possible el Hard Rock. Sense això, diuen, no hi haurà comptes. La bandera climàtica contra models relacionats amb l'oci i el turisme en un context d'emergència per sequera és l'argument que fan servir.
"El pressupost és una oportunitat per fer realitat demandes àmpliament compartides. Es posen tots els recursos per millorar la vida de la ciutadania", ha apuntat el president, que ha remarcat la necessitat de "fer un pas endavant". "Cada any hem destinat molts esforços perquè els comptes fossin realitat. Són la millor eina per aprofitar al màxim els recursos que tenim", ha apuntat el dirigent d'ERC, que ha reivindicat haver "deixat enrere" les retallades. "S'han mobilitzat més recursos que mai per fer escoles, construir hospitals i fer infraestructures", ha indicat Aragonès, que ha definit els comptes com els "millors possibles" tot i el dèficit fiscal.
El pressupost, de 43.700 milions, és el més alt de la història. Són 2.400 milions més que l'any passat, amb prioritat social però també "emprenedora". Ha situat com a prioritats contractar professionals de la salut, reduir les llistes d'espera, comptar amb més docents -especialment en l'àmbit de l'escola inclusiva- i impulsar millores educatives a través del comitè d'experts. El projecte també ha de servir per a la reindustrialització i per la recerca. Quim Nadal, conseller de Recerca i Universitats, ha estat present a la Galeria Gòtica, assegut al costat de Natàlia Mas, la titular d'Economia que ha treballat els pressupostos i que els tenia llestos des de feia setmanes.
Abans d'atendre a la premsa, la titular d'Economia ha fet una presentació del projecte a representants del món econòmic i social, reivindicant que són uns comptes "expansius però responsables". Mas ha emfatitzat els 3.064 milions d'euros d'inversió, que representen un augment del 52% en comparació amb l'inici de la legislatura i el doble respecte fa deu anys. També ha assenyalat les inversions en salut, educació i habitatge i ha assegurat que tot plegat permetrà avançar cap a una economia "més verda, innovadora i equilibrada". "Aquest Govern va per feina", ha reblat.
Els comptes encara no tenen garantida la seva tramitació, ni tampoc l'aprovació. Els comuns, que han fet costat -amb vots a favor o abstencions- tots els pressupostos validats per la cambra catalana a partir del 2017, no volen que els seus vots es donin per descomptats. És per això que aquesta vegada, més que mai, han marcat una línia vermella infranquejable: que Aragonès descarti el pla director urbanístic (PDU) que faria possible el Hard Rock. Sense això, diuen, no hi haurà comptes. La bandera climàtica contra models relacionats amb l'oci i el turisme en un context d'emergència per sequera és l'argument que fan servir.
"El pressupost és una oportunitat per fer realitat demandes àmpliament compartides. Es posen tots els recursos per millorar la vida de la ciutadania", ha apuntat el president, que ha remarcat la necessitat de "fer un pas endavant". "Cada any hem destinat molts esforços perquè els comptes fossin realitat. Són la millor eina per aprofitar al màxim els recursos que tenim", ha apuntat el dirigent d'ERC, que ha reivindicat haver "deixat enrere" les retallades. "S'han mobilitzat més recursos que mai per fer escoles, construir hospitals i fer infraestructures", ha indicat Aragonès, que ha definit els comptes com els "millors possibles" tot i el dèficit fiscal.
El pressupost, de 43.700 milions, és el més alt de la història. Són 2.400 milions més que l'any passat, amb prioritat social però també "emprenedora". Ha situat com a prioritats contractar professionals de la salut, reduir les llistes d'espera, comptar amb més docents -especialment en l'àmbit de l'escola inclusiva- i impulsar millores educatives a través del comitè d'experts. El projecte també ha de servir per a la reindustrialització i per la recerca. Quim Nadal, conseller de Recerca i Universitats, ha estat present a la Galeria Gòtica, assegut al costat de Natàlia Mas, la titular d'Economia que ha treballat els pressupostos i que els tenia llestos des de feia setmanes.
El 52% ja és cosa del passat
La negociació entre ERC i Junts per formar Govern després de les últimes eleccions, tortuosa i al límit del calendari, ja va servir com a avís que el 52% obtingut a les urnes per part del bloc independentista no tindria una traducció gaire operativa. Els primers pressupostos ja es van aprovar amb els comuns -la CUP, tot i investir Aragonès, se'n va desmarcar- i la sortida voluntària de Junts de l'executiu va obrir un nou mapa d'aliances fruit de l'enterrament de les dinàmiques que havia cronificat el procés. Ara, per segon any consecutiu, és el PSC qui apareix com a aliat del Govern en uns comptes que, a diferència d'anys com el 2017, ja no contenen cap annex polític sobre horitzons nacionals o grans projectes com un referèndum. El canvi d'etapa, a cavall de Barcelona i Madrid, s'ha solidificat a l'espera que s'aterri l'amnistia.Mas també pressiona els comuns
De fet, la consellera Mas, en una compareixença un cop aprovats els pressupostos i presentats al Parlament, ha lamentat que en els últims anys la situació complexa que vivia Catalunya hagi repercutit sobre els pressupostos. "Venim d'uns anys de molta complexitat política a Catalunya, i això ha impactat en els acords pressupostaris i no hauria de ser així", ha dit des del Parlament. I com ha fet Aragonès, la consellera també ha pressionat els comuns perquè aprovin els comptes: "No és legítim bloquejar una arribada de recursos per voluntats polítiques". S'ha compromès a negociar "tant com faci falta" i ha confiat que arribaran a un acord amb els comuns. Ara bé, ha demanat "responsabilitat" a tots els grups.Abans d'atendre a la premsa, la titular d'Economia ha fet una presentació del projecte a representants del món econòmic i social, reivindicant que són uns comptes "expansius però responsables". Mas ha emfatitzat els 3.064 milions d'euros d'inversió, que representen un augment del 52% en comparació amb l'inici de la legislatura i el doble respecte fa deu anys. També ha assenyalat les inversions en salut, educació i habitatge i ha assegurat que tot plegat permetrà avançar cap a una economia "més verda, innovadora i equilibrada". "Aquest Govern va per feina", ha reblat.