02
de març
del
2024
Actualitzat
a les
10:44h
La llei d'amnistia és "qüestió d'hores o de dies". Així ho ha anunciat el matí d'aquest dissabte un dels principals artífexs de la iniciativa i figura clau de les negociacions, Jaume Asens, en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio. Asens ha assegurat que el PSOE acceptarà esmenes de Junts i que totes les parts "s'han flexibilitzat" respecte a les posicions inicials, pel qual ha celebrat la "responsabilitat" dels diversos partits implicats. "Vull enviar un missatge de tranquil·litat a la població i a les persones que se'n veuran beneficiades", ha dit.
Al seu torn, però, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha rebaixat l'optimisme d'Asens i ha reblat en una publicació a la xarxa social X que seran els representants del partit i no terceres persones qui informaran sobre l'estat de les negociacions. En aquest sentit, ha deixat clar que la formació no es fa responsable "del que diguin o especulin tercers sobre acords hipotètics".
El termini per portar la llei a votació al Congrés acaba el 7 de març i, si abans no es vota a la comissió de Justícia, la iniciativa caurà. Tant Ferraz i Moncloa com Junts confiaven en l'entesa final, però uns i altres han tibat la corda i s'han acusat mútuament de no voler abandonar postures absolutes. Ara, segons les paraules d'Asens, els socialistes acceptaran finalment les esmenes presentades pels juntaires, tot i que consideren que la norma, tal com està redactada, ja inclou tots els implicats en els fets vinculats al procés i, a banda, és constitucional.
Serà, així, en la darrera oportunitat que la llei d'amnistia arribarà a la cambra baixa espanyola, després que la proposició de llei d'amnistia fos retornada a la comissió de Justícia pel vot en contra de la formació de Carles Puigdemont, que reclamava més garanties que tots els implicats en el procés es veuran beneficiats per la norma. Temien que les darreres actuacions dels jutges que porten les causes judicials derivades dels moments àlgids de l'independentisme puguin soscavar els efectes de l'amnistia, com és el cas del magistrat de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, que instrueix la causa de Tsunami Democràtic, o Joaquín Aguirre que investiga l'anomenada trama russa del procés.
Tot, l'endemà que la Comissió de Venècia hagi emès el seu dictamen sobre la llei d'amnistia. Ho ha fet en un informe fet públic aquest mateix divendres al vespre en el qual ha avalat per complet la mesura de gràcia i ha sentenciat que, sota cap mena de circumstància, l'oblit penal influeix en la separació de poders. Això, després d'haver recollit informació d'una cinquantena d'estats i visitar Espanya els dies 8 i 9 de febrer per reunir-se amb grups parlamentaris del Congrés i el Senat, el govern espanyol, experts constitucionals i associacions judicials, entre d'altres.
Al seu torn, però, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha rebaixat l'optimisme d'Asens i ha reblat en una publicació a la xarxa social X que seran els representants del partit i no terceres persones qui informaran sobre l'estat de les negociacions. En aquest sentit, ha deixat clar que la formació no es fa responsable "del que diguin o especulin tercers sobre acords hipotètics".
El termini per portar la llei a votació al Congrés acaba el 7 de març i, si abans no es vota a la comissió de Justícia, la iniciativa caurà. Tant Ferraz i Moncloa com Junts confiaven en l'entesa final, però uns i altres han tibat la corda i s'han acusat mútuament de no voler abandonar postures absolutes. Ara, segons les paraules d'Asens, els socialistes acceptaran finalment les esmenes presentades pels juntaires, tot i que consideren que la norma, tal com està redactada, ja inclou tots els implicats en els fets vinculats al procés i, a banda, és constitucional.
Serà, així, en la darrera oportunitat que la llei d'amnistia arribarà a la cambra baixa espanyola, després que la proposició de llei d'amnistia fos retornada a la comissió de Justícia pel vot en contra de la formació de Carles Puigdemont, que reclamava més garanties que tots els implicats en el procés es veuran beneficiats per la norma. Temien que les darreres actuacions dels jutges que porten les causes judicials derivades dels moments àlgids de l'independentisme puguin soscavar els efectes de l'amnistia, com és el cas del magistrat de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, que instrueix la causa de Tsunami Democràtic, o Joaquín Aguirre que investiga l'anomenada trama russa del procés.
Tot, l'endemà que la Comissió de Venècia hagi emès el seu dictamen sobre la llei d'amnistia. Ho ha fet en un informe fet públic aquest mateix divendres al vespre en el qual ha avalat per complet la mesura de gràcia i ha sentenciat que, sota cap mena de circumstància, l'oblit penal influeix en la separació de poders. Això, després d'haver recollit informació d'una cinquantena d'estats i visitar Espanya els dies 8 i 9 de febrer per reunir-se amb grups parlamentaris del Congrés i el Senat, el govern espanyol, experts constitucionals i associacions judicials, entre d'altres.