24
d'abril
de
2019, 19:33
Actualitzat:
19:46h
Un dels testimonis més esperats en aquesta onzena setmana de judici era el de l'exdirector dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle. Les acusacions, començant per Vox, que és qui l'ha citat amb dificultats a l'hora d'escriure correctament el seu cognom, esperaven que Batlle, que va dimitir poc després de l'arribada de Joaquim Forn al Govern, revelés alguna directriu política o instrucció per part del nou conseller cap al cos de cara a l'1-O. No ha estat així: l'exdirector de la policia catalana ha seguit la línia traçada fa unes setmanes pel major Josep Lluís Trapero i el seu número dos, l'inspector Ferran López, i ha negat ingerències polítiques als Mossos.
Tant Trapero com López, així com el comissari Joan Carles Molinero, van apuntalar un relat que desvinculava els Mossos de l'acció política del Govern que liderava Carles Puigdemont. La cúpula policial va assegurar que en reunions prèvies a l'1-O van avisar Puigdemont, Oriol Junqueras i Quim Forn que els Mossos complirien la legalitat i els van aconsellar no tirar endavant el referèndum perquè es produirien escenaris de tensió. De fet, Trapero va revelar que els Mossos tenien un pla per detenir el president si així ho ordenava el jutge.
Batlle ja havia dimitit quan es van produir aquestes reunions -va deixar el càrrec el 17 de juliol-, però ha explicat que mai va tenir dubtes de quina seria l'actuació dels Mossos en relació a les ordres de la justícia i en la seva tasca com a policia judicial. De fet, l'exdirector del cos ha recordat que l'any 2014, quan va ser nomenat en el càrrec, ja va dir que els Mossos havien de complir la llei, una idea que va reiterar amb intenció en la carta de dimissió que va entregar a Forn pocs mesos abans de l'1-O. En aquell document, Batlle deixava clar que "en els temps que vindrien", la policia catalana seguiria al costat de la legalitat i la justícia.
"Trapero no hauria permès ingerències polítiques"
L'exdirector dels Mossos també ha reivindicat la figura de Josep Lluís Trapero. El major, convertit en heroi durant uns mesos per una part de l'independentisme, va ser molt dur en el seu testimoni al Suprem ja fa unes setmanes. Va atribuir "irresponsabilitat" a Forn en alguna de les seves declaracions sobre el paper dels Mossos davant del referèndum, i va ressaltar que en tot moment la policia catalana va tenir clar que obeiria el mandat judicial d'impedir l'1-O. De tota manera, com ha fet avui Batlle, Trapero va negar cap indicació o ordre per part del Govern en relació a l'actuació policial l'1-O. "Puigdemont ens va dir que féssim el que havíem de fer", va relatar el major al Suprem.
Potser no amb tanta vehemència com ho va fer Trapero en el seu dia, Batlle també ha deslligat la direcció política dels Mossos dels comandaments policials, que són els qui dissenyen els operatius i defineixen les actuacions del cos. En aquest sentit, s'ha curat en salut. "Jo era molt respectuós amb les decisions que prenien els professionals", ha assegurat, deixant clar que la seva tasca com a càrrec polític era només la "supervisió i avaluació" dels operatius policials a posteriori. Batlle, això sí, ha dit que algunes de les actuacions dels Mossos es comentaven amb els responsables polítics, especialment si tenien "transcendència política".
Una de les qüestions en què la Fiscalia ha mostrat més interès ha estat el paper dels Mossos a l'hora de complir les resolucions judicials. Batlle ha deixat clar que ell no hauria tolerat "reticències" a l'hora d'obeir les ordres de la justícia. L'exdirector, que va ser qui va nomenar Trapero com ha major dels Mossos, ha ressaltat la seva professionalitat i ha dit que Trapero era "molt gelós" i no hauria acceptat mai "ingerències polítiques" en la tasca dels Mossos com a policia judicial, és a dir, per exemple, a l'hora d'impedir el referèndum.
En aquest sentit, el relat de Batlle, alineat amb la cúpula dels Mossos, desmunta part del relat acusatori, el que sosté que existia una coordinació entre la policia i el Govern per fer el referèndum i implementar la declaració d'independència. Segons la Fiscalia, això ha de ser castigat com a rebel·lió.
Una dimissió instantània que no té relació amb Jané
Un dels elements centrals de la declaració de Batlle han estat els motius que el van portar a dimitir. Batlle, que va renunciar al càrrec de director general dels Mossos només quatre dies després del nomenament de Quim Forn com a conseller d'Interior, ha assegurat que va dimitir per un "cúmul de factors", que incloïen raons "polítiques i personals". D'una banda, ha ressaltat que Forn tenia "dret" a formar el seu propi equip al Departament d'Interior, però també ha admès que no se sentia còmode amb l'horitzó de l'1-O i ha afirmat a preguntes de la Fiscalia que temia rebre "pressions" per part del Govern de cara a la celebració del referèndum. Així mateix, ha dit que un altre dels motius que el van portar a dimitir va ser la pressió de la CUP, que en aquell moment sostenia el Govern de JxSí, que feia mesos que discutia el seu nom.
A preguntes de les acusacions, Batlle ha desvinculat la seva dimissió del cessament de Jordi Jané al capdavant l'Interior. Jané, que també ha passat pel Suprem aquesta setmana, va deslligar la seva destitució dels dubtes que podia tenir en relació a l'1-O i va defensar que el posicionament del Govern fins que ell va plegar va ser sempre acordar un referèndum amb l'Estat. Amb tot, tal com ja havia transcendit i el mateix Batlle ha recordat aquest matí, l'exdirector dels Mossos va traslladar en alguna ocasió la seva "inquietud" davant la situació política, una sensació que -sempre segons Batlle- Jané "compartia". Quan Jané va dimitir, va tornar al seu lloc com a funcionari d'Interior. Un any i mig després de la seva dimissió, Batlle, exsocialista reconegut, es presentarà com a número tres del PSC a la llista de Jaume Collboni a l'Ajuntament de Barcelona el 26 de maig.
Tant Trapero com López, així com el comissari Joan Carles Molinero, van apuntalar un relat que desvinculava els Mossos de l'acció política del Govern que liderava Carles Puigdemont. La cúpula policial va assegurar que en reunions prèvies a l'1-O van avisar Puigdemont, Oriol Junqueras i Quim Forn que els Mossos complirien la legalitat i els van aconsellar no tirar endavant el referèndum perquè es produirien escenaris de tensió. De fet, Trapero va revelar que els Mossos tenien un pla per detenir el president si així ho ordenava el jutge.
Batlle ja havia dimitit quan es van produir aquestes reunions -va deixar el càrrec el 17 de juliol-, però ha explicat que mai va tenir dubtes de quina seria l'actuació dels Mossos en relació a les ordres de la justícia i en la seva tasca com a policia judicial. De fet, l'exdirector del cos ha recordat que l'any 2014, quan va ser nomenat en el càrrec, ja va dir que els Mossos havien de complir la llei, una idea que va reiterar amb intenció en la carta de dimissió que va entregar a Forn pocs mesos abans de l'1-O. En aquell document, Batlle deixava clar que "en els temps que vindrien", la policia catalana seguiria al costat de la legalitat i la justícia.
"Trapero no hauria permès ingerències polítiques"
L'exdirector dels Mossos també ha reivindicat la figura de Josep Lluís Trapero. El major, convertit en heroi durant uns mesos per una part de l'independentisme, va ser molt dur en el seu testimoni al Suprem ja fa unes setmanes. Va atribuir "irresponsabilitat" a Forn en alguna de les seves declaracions sobre el paper dels Mossos davant del referèndum, i va ressaltar que en tot moment la policia catalana va tenir clar que obeiria el mandat judicial d'impedir l'1-O. De tota manera, com ha fet avui Batlle, Trapero va negar cap indicació o ordre per part del Govern en relació a l'actuació policial l'1-O. "Puigdemont ens va dir que féssim el que havíem de fer", va relatar el major al Suprem.
Potser no amb tanta vehemència com ho va fer Trapero en el seu dia, Batlle també ha deslligat la direcció política dels Mossos dels comandaments policials, que són els qui dissenyen els operatius i defineixen les actuacions del cos. En aquest sentit, s'ha curat en salut. "Jo era molt respectuós amb les decisions que prenien els professionals", ha assegurat, deixant clar que la seva tasca com a càrrec polític era només la "supervisió i avaluació" dels operatius policials a posteriori. Batlle, això sí, ha dit que algunes de les actuacions dels Mossos es comentaven amb els responsables polítics, especialment si tenien "transcendència política".
El relat de Batlle desmunta part del relat acusatori, el que sosté que existia una coordinació entre els Mossos i el Govern per fer la independència
Una de les qüestions en què la Fiscalia ha mostrat més interès ha estat el paper dels Mossos a l'hora de complir les resolucions judicials. Batlle ha deixat clar que ell no hauria tolerat "reticències" a l'hora d'obeir les ordres de la justícia. L'exdirector, que va ser qui va nomenar Trapero com ha major dels Mossos, ha ressaltat la seva professionalitat i ha dit que Trapero era "molt gelós" i no hauria acceptat mai "ingerències polítiques" en la tasca dels Mossos com a policia judicial, és a dir, per exemple, a l'hora d'impedir el referèndum.
En aquest sentit, el relat de Batlle, alineat amb la cúpula dels Mossos, desmunta part del relat acusatori, el que sosté que existia una coordinació entre la policia i el Govern per fer el referèndum i implementar la declaració d'independència. Segons la Fiscalia, això ha de ser castigat com a rebel·lió.
Una dimissió instantània que no té relació amb Jané
Un dels elements centrals de la declaració de Batlle han estat els motius que el van portar a dimitir. Batlle, que va renunciar al càrrec de director general dels Mossos només quatre dies després del nomenament de Quim Forn com a conseller d'Interior, ha assegurat que va dimitir per un "cúmul de factors", que incloïen raons "polítiques i personals". D'una banda, ha ressaltat que Forn tenia "dret" a formar el seu propi equip al Departament d'Interior, però també ha admès que no se sentia còmode amb l'horitzó de l'1-O i ha afirmat a preguntes de la Fiscalia que temia rebre "pressions" per part del Govern de cara a la celebració del referèndum. Així mateix, ha dit que un altre dels motius que el van portar a dimitir va ser la pressió de la CUP, que en aquell moment sostenia el Govern de JxSí, que feia mesos que discutia el seu nom.
A preguntes de les acusacions, Batlle ha desvinculat la seva dimissió del cessament de Jordi Jané al capdavant l'Interior. Jané, que també ha passat pel Suprem aquesta setmana, va deslligar la seva destitució dels dubtes que podia tenir en relació a l'1-O i va defensar que el posicionament del Govern fins que ell va plegar va ser sempre acordar un referèndum amb l'Estat. Amb tot, tal com ja havia transcendit i el mateix Batlle ha recordat aquest matí, l'exdirector dels Mossos va traslladar en alguna ocasió la seva "inquietud" davant la situació política, una sensació que -sempre segons Batlle- Jané "compartia". Quan Jané va dimitir, va tornar al seu lloc com a funcionari d'Interior. Un any i mig després de la seva dimissió, Batlle, exsocialista reconegut, es presentarà com a número tres del PSC a la llista de Jaume Collboni a l'Ajuntament de Barcelona el 26 de maig.