Aquest dissabte hi ha una manifestació però, ves per on, encara no tenim ni idea de què volem reclamar. Deu ser l'únic cas al món en què es pressuposa una assistència massiva a una convocatòria sense que se sàpiga, cinc dies abans, què exigiran els manifestants. Més o menys, la cosa està entre "independència ja i ara" i "ens sap una mica de greu que ens falti un tros petitet de l'Estatut". Bé, ja ens diran en què queda la cosa. "Be water, my friend", que diu Bruce Lee als anuncis.

El cas és que el PSC vol col·locar una senyera al capdavant de la marxa perquè, segons Miquel Iceta, no és imaginable "una manifestació unitària a Catalunya en què la senyera no vagi al capdavant". I, home, això no és veritat. La convocatòria contra l'assassinat d'Ernest Lluch, unitària però organitzada pel PSC, va portar una pancarta amb el lema "Catalunya per la pau, ETA no". I -amb tota valentia i justícia, que consti- els socialistes catalans es van encarregar de fer-li saber a José María Aznar el que pensaven de la situació, per boca de Gemma Nierga. "Ustedes que pueden, dialoguen por favor", li va etzibar davant del bigoti, segur que ho recorden. O sigui que, al capdavall, unitari vol dir el que digui el PSC.

Així que hi ha possibilitats que l'any 2010 ens passem un dissabte reivindicant la senyera de Guifré el Pilós. Com quan anàvem a Perpinyà per veure "L'últim Tango a París". En fi, veurem si hi ha lema o no. I a qui li cal la mantega.