12
de gener
de
2022, 17:20
Actualitzat:
20:41h
"He comès errors, però no delictes, cony!". La frase, pronunciada l'any 2016 Manuel Bustos durant una entrevista pel llibre Cas Mercuri, la Galaxia Bustos (Edicions Saldonar), resumeix el caràcter vehement d'un dirigent que va ser un alcalde omnipresent a Sabadell i un factòtum del PSC que ara entra a la presó per les pràctiques caciquils retratades extensament en un sumari amb peces clau encara per resoldre judicialment. Sobre ell recau una pena de tres anys de privació de llibertat i 16 d'inhabilitació per tràfic d'influències per ordenar la retirada de multes a familiars, una segona condemna -la primera va ser d'un any i quatre mesos per la modificació d'un concurs públic a Montcada i Reixac- que podria no ser l'última.
Amb l'entrada de Bustos a la presó de Lledoners, avançada per NacióDigital i on ha estat rebut per la directora del centre penitenciari, s'enfila la recta final d'una macrocausa que va trasbalsar Sabadell i que va arrencar amb una dotzena de detinguts, entre ells el mític alcalde, el 27 de novembre del 2012. Va ser el principi de la fi de la trajectòria política de qui durant 13 anys va governar amb mà de ferro la capital vallesana. Mercuri, que aplega més d'una trentena de peces, investiga una trama de pagament de comissions il·legals per part d'empresaris a canvi d'adjudicació d'obra pública; però també deixa al descobert com Bustos feia i desfeia a conveniència tot exercint la seva màxima "o amb mi o contra mi".
Supressió de multes, modificacions de concursos a ajuntaments, col·locacions de familiars, amics i afins a dit, concessions pactades a mida i pagament de viatges privats amb recursos públics són algunes de les accions atribuïdes a Bustos i per les quals començarà a partir d'ara a complir condemna. Més enllà dels tres anys que afronta ara per haver exigit al cap de la policia municipal que retirés multes de trànsit a la seva dona i als seus dos fills, ja va ser sentenciat a 16 mesos de presó per ordenar la modificació d'un concurs públic i fer entrar un ex-alt càrrec del tripartit a l'Ajuntament de Montcada Reixac, pena que finalment van ser suspesos a canvi de fer un curset de bones pràctiques. Per aquest afer va caure també l'exsecretari d'Organització del PSC Daniel Fernández, dirigent que estava cridat a ser clau a la direcció de Pere Navarro, i l'exalcaldessa de Montcada Maria Elena Pérez.
Però l'exalcalde encara podria encaixar més penes en els pròxims dos anys, quan està previst que es conclogui la causa després de nou anys de canvis de jutges i fiscals, de recursos, de noves peces i nous investigats i d'una pandèmia que encara ho ha alentit més tot. Bustos no està investigat a la peça 1, la de cobrament de comissions i que té Jordi Soriano, exregidor del PP i dirigent clau per a l'estabilitat durant el mandat en el qual va funcionar la trama, com a principal acusat. Però a partir de les punxades telefòniques per aquesta xarxa neixen les derivades per les quals Bustos ha acabat a la presó.
A l'espera de tres possibles condemnes més
A més de la peça 1, està ja pendent de judici la peça 28, la que fa referència a l'adjudicació del contracte de residus i neteja viària de Sabadell a Smatsa. Bustos, així com el seu germà, funcionaris, assessors i la cúpula de la concessionària estan acusats de prevaricació, tràfic d'influències, suborn, falsedat documental, infidelitat en la custòdia de documents i revelació de secrets, blanqueig de capitals i delicte electoral. Es tracta d'un contracte per valor de 18 milions d'euros anuals, el més elevat del pressupost del consistori, que es va renovar l'any 2012 per 15 anys, motiu pel qual continua vigent.
Aquesta peça és, quan falta un any i mig per a les municipals, una bomba de rellotgeria per a l'actual equip de govern de l'alcaldessa socialista Marta Farrés, ja que entre els presumptes delictes que es dirimeixen hi ha el finançament irregular de la campanya del PSC de l'any 2011 i pagament de viatges a dirigents socialistes. De fet, Farrés va declarar com a testimoni en aquesta peça a finals del 2019. El seu govern s'ha inhibit en els darrers mesos a l'hora de reclamar l'entrada a presó de Bustos malgrat que està a la causa com a acusació particular i sí que ho va demanar la Fiscalia Anticorrupció i l'acusació popular que exerceix la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció.
Encara hi ha una altre episodi que podria sumar més anys entre reixes per a l'exalcalde i que queda recollit en la peça 31, la que fa referència a contractacions a dit al Consorci de Residus del Vallès Occidental i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La Fiscalia ha demanat vuit anys de presó per a Manuel Bustos: cinc pels presumptes delictes de falsedat documental, prevaricació i malversació de cabals públics, i tres més pel suposat delicte continuat de tràfic d’influències. Resta per veure també què passarà amb la peça 25, la que afecta a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) sota la presidència de Bustos. Inicialment tancada, l'Audiència de Barcelona l'ha reobert per investigar si es va produir malversació de cabals públics. El cas afecta també l'alcalde socialista de Pineda de Mar, Xavier Amor, aleshores assessor a la FMC.
Definit com "el capo" en les converses intervingudes policialment, el lideratge que va ostentar Manuel Bustos és considerat, fins i tot entre bambolines per dirigents socialistes, com la hipèrbole d'una manera d'exercir el poder "autoritària i arbitrària". No en va l'oposició sabadellenca va combatre durant molts anys l'anomenat "estil Bustos", que incloïa el seu germà Paco Bustos, la seva dona i cap de gabinet, Montse Costa, i el seu tiet Melquíades Garrido, tots ells esquitxats per la trama Mercuri.
Un factòtum que ara ningú reivindica
Però abans que el cas esclatés i mentre guanyava eleccions, Manuel Bustos va ser un dels polítics amb més poder del Vallès Occidental, un dels alcaldes més mediàtics de Catalunya i una veu amb ascendència dins del PSC i del PSOE. Fins al punt que va sonar com a ministrable del govern de José Luis Rodríguez Zapatero -finalment va ser José Montilla l'escollit- i va ser sondejat per Alfredo Pérez Rubalcaba per recuperar la federació catalana del PSOE.
Catapultat dins del PSC de la mà de Josep Maria Sala -que va complir condemna pel cas Filesa-, Bustos va passar de ser conserge de l'Institut Paleontològic de Sabadell, a ser alcalde per sorpresa l'any 1999. Va assolir la majoria absoluta al 2003, quan es va produir el punt d'inflexió per apuntalar la seva supremacia. El seu govern va ser protagonista de capítols convulsos per a Sabadell com el de les càrregues policials del Bemba o la detenció d'un menor per denunciar amb una enganxina l'"estil Bustos". El polèmic exalcalde va arribar a oferir Sabadell per acollir el zoo terrestre de Barcelona, va reclamar una estació de l'AVE i va projectar un parc empresarial aeronàutic a la Fira de Sabadell, finalment colonitzada per grans cadenes comercials.
Va perdre la majoria absoluta l'any 2007, però, hàbil a l'hora de teixir complicitats, la dividida oposició de Sabadell no va ser capaç mai de fer-li ombra. Tampoc l'any 2011, any en què guanya les seves darreres eleccions abans que els tentacles de Mercuri, nascuts perquè un empresari implicat en la trama va aixecar la catifa, acabessin amb el seu regnat. Amb l'esclat del cas, que va coincidir amb el daltabaix electoral del partit comandat per Navarro, encara va intentar resistir uns mesos al càrrec. Fins que la situació, insostenible per a l'Ajuntament però també per al PSC, va acabar en una compareixença el 21 de febrer del 2013 en la qual va deixar caure que "algun dia se sabrà la veritat".
Bustos, que encara va continuar com a regidor sense cartera per continuar cobrant els 83.000 euros anuals pel seu càrrec a la Diputació, ha mantingut sempre que tot plegat és una "conxorxa" contra ell orquestrada pels seus rivals polítics. I defensant aquesta versió, entra a la presó sense que ningú el reivindiqui. Ni els que el van aplaudir políticament i el deixaven fer perquè guanyava eleccions ni els beneficiats de la seva xarxa de favors que s'han escapat del sumari.
Amb l'entrada de Bustos a la presó de Lledoners, avançada per NacióDigital i on ha estat rebut per la directora del centre penitenciari, s'enfila la recta final d'una macrocausa que va trasbalsar Sabadell i que va arrencar amb una dotzena de detinguts, entre ells el mític alcalde, el 27 de novembre del 2012. Va ser el principi de la fi de la trajectòria política de qui durant 13 anys va governar amb mà de ferro la capital vallesana. Mercuri, que aplega més d'una trentena de peces, investiga una trama de pagament de comissions il·legals per part d'empresaris a canvi d'adjudicació d'obra pública; però també deixa al descobert com Bustos feia i desfeia a conveniència tot exercint la seva màxima "o amb mi o contra mi".
Supressió de multes, modificacions de concursos a ajuntaments, col·locacions de familiars, amics i afins a dit, concessions pactades a mida i pagament de viatges privats amb recursos públics són algunes de les accions atribuïdes a Bustos i per les quals començarà a partir d'ara a complir condemna. Més enllà dels tres anys que afronta ara per haver exigit al cap de la policia municipal que retirés multes de trànsit a la seva dona i als seus dos fills, ja va ser sentenciat a 16 mesos de presó per ordenar la modificació d'un concurs públic i fer entrar un ex-alt càrrec del tripartit a l'Ajuntament de Montcada Reixac, pena que finalment van ser suspesos a canvi de fer un curset de bones pràctiques. Per aquest afer va caure també l'exsecretari d'Organització del PSC Daniel Fernández, dirigent que estava cridat a ser clau a la direcció de Pere Navarro, i l'exalcaldessa de Montcada Maria Elena Pérez.
Però l'exalcalde encara podria encaixar més penes en els pròxims dos anys, quan està previst que es conclogui la causa després de nou anys de canvis de jutges i fiscals, de recursos, de noves peces i nous investigats i d'una pandèmia que encara ho ha alentit més tot. Bustos no està investigat a la peça 1, la de cobrament de comissions i que té Jordi Soriano, exregidor del PP i dirigent clau per a l'estabilitat durant el mandat en el qual va funcionar la trama, com a principal acusat. Però a partir de les punxades telefòniques per aquesta xarxa neixen les derivades per les quals Bustos ha acabat a la presó.
A l'espera de tres possibles condemnes més
A més de la peça 1, està ja pendent de judici la peça 28, la que fa referència a l'adjudicació del contracte de residus i neteja viària de Sabadell a Smatsa. Bustos, així com el seu germà, funcionaris, assessors i la cúpula de la concessionària estan acusats de prevaricació, tràfic d'influències, suborn, falsedat documental, infidelitat en la custòdia de documents i revelació de secrets, blanqueig de capitals i delicte electoral. Es tracta d'un contracte per valor de 18 milions d'euros anuals, el més elevat del pressupost del consistori, que es va renovar l'any 2012 per 15 anys, motiu pel qual continua vigent.
Aquesta peça és, quan falta un any i mig per a les municipals, una bomba de rellotgeria per a l'actual equip de govern de l'alcaldessa socialista Marta Farrés, ja que entre els presumptes delictes que es dirimeixen hi ha el finançament irregular de la campanya del PSC de l'any 2011 i pagament de viatges a dirigents socialistes. De fet, Farrés va declarar com a testimoni en aquesta peça a finals del 2019. El seu govern s'ha inhibit en els darrers mesos a l'hora de reclamar l'entrada a presó de Bustos malgrat que està a la causa com a acusació particular i sí que ho va demanar la Fiscalia Anticorrupció i l'acusació popular que exerceix la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció.
Encara hi ha una altre episodi que podria sumar més anys entre reixes per a l'exalcalde i que queda recollit en la peça 31, la que fa referència a contractacions a dit al Consorci de Residus del Vallès Occidental i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). La Fiscalia ha demanat vuit anys de presó per a Manuel Bustos: cinc pels presumptes delictes de falsedat documental, prevaricació i malversació de cabals públics, i tres més pel suposat delicte continuat de tràfic d’influències. Resta per veure també què passarà amb la peça 25, la que afecta a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) sota la presidència de Bustos. Inicialment tancada, l'Audiència de Barcelona l'ha reobert per investigar si es va produir malversació de cabals públics. El cas afecta també l'alcalde socialista de Pineda de Mar, Xavier Amor, aleshores assessor a la FMC.
Definit com "el capo" en les converses intervingudes policialment, el lideratge que va ostentar Manuel Bustos és considerat, fins i tot entre bambolines per dirigents socialistes, com la hipèrbole d'una manera d'exercir el poder "autoritària i arbitrària". No en va l'oposició sabadellenca va combatre durant molts anys l'anomenat "estil Bustos", que incloïa el seu germà Paco Bustos, la seva dona i cap de gabinet, Montse Costa, i el seu tiet Melquíades Garrido, tots ells esquitxats per la trama Mercuri.
Un factòtum que ara ningú reivindica
Però abans que el cas esclatés i mentre guanyava eleccions, Manuel Bustos va ser un dels polítics amb més poder del Vallès Occidental, un dels alcaldes més mediàtics de Catalunya i una veu amb ascendència dins del PSC i del PSOE. Fins al punt que va sonar com a ministrable del govern de José Luis Rodríguez Zapatero -finalment va ser José Montilla l'escollit- i va ser sondejat per Alfredo Pérez Rubalcaba per recuperar la federació catalana del PSOE.
Catapultat dins del PSC de la mà de Josep Maria Sala -que va complir condemna pel cas Filesa-, Bustos va passar de ser conserge de l'Institut Paleontològic de Sabadell, a ser alcalde per sorpresa l'any 1999. Va assolir la majoria absoluta al 2003, quan es va produir el punt d'inflexió per apuntalar la seva supremacia. El seu govern va ser protagonista de capítols convulsos per a Sabadell com el de les càrregues policials del Bemba o la detenció d'un menor per denunciar amb una enganxina l'"estil Bustos". El polèmic exalcalde va arribar a oferir Sabadell per acollir el zoo terrestre de Barcelona, va reclamar una estació de l'AVE i va projectar un parc empresarial aeronàutic a la Fira de Sabadell, finalment colonitzada per grans cadenes comercials.
Va perdre la majoria absoluta l'any 2007, però, hàbil a l'hora de teixir complicitats, la dividida oposició de Sabadell no va ser capaç mai de fer-li ombra. Tampoc l'any 2011, any en què guanya les seves darreres eleccions abans que els tentacles de Mercuri, nascuts perquè un empresari implicat en la trama va aixecar la catifa, acabessin amb el seu regnat. Amb l'esclat del cas, que va coincidir amb el daltabaix electoral del partit comandat per Navarro, encara va intentar resistir uns mesos al càrrec. Fins que la situació, insostenible per a l'Ajuntament però també per al PSC, va acabar en una compareixença el 21 de febrer del 2013 en la qual va deixar caure que "algun dia se sabrà la veritat".
Bustos, que encara va continuar com a regidor sense cartera per continuar cobrant els 83.000 euros anuals pel seu càrrec a la Diputació, ha mantingut sempre que tot plegat és una "conxorxa" contra ell orquestrada pels seus rivals polítics. I defensant aquesta versió, entra a la presó sense que ningú el reivindiqui. Ni els que el van aplaudir políticament i el deixaven fer perquè guanyava eleccions ni els beneficiats de la seva xarxa de favors que s'han escapat del sumari.