Carlo Sechi: «Ens sentim catalans, però som part de la nació sarda»

Carlo Sechi (Alguer, 1946) va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la seva lluita per l'alguerès. Com cada any, torna a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada amb l'afany de difondre la història i el sentit identitari català de la seva ciutat. Explica a NacióDigital, sense equivocar-se en cap data ni deixant-se cap moment determinant, el naixement de la cultura algueresa. Des del seus inicis, quan Pere el Cerimoniós expulsa els sards de la ciutat i la repobla amb catalans, fins a l'actualitat. 

Sechi, exalcalde d'Alguer, diputat del Parlament autonòmic de Sardenya i director de l'Obra Cultural de l'Alguer, es mostra optimista pel futur de la cultura catalana a la ciutat. Assegura que ara ho tenen "més fàcil" que mai, tot i haver de lluitar contra un turisme abusiu i un estat italià "hipòcrita", que assegura no tenir "res en contra de l'alguerès, però no dona el pressupost per ensenyar el català a les aules". 

- Encara es parla català a l'Alguer?

- I tant! La massa de catalanoparlants s'anava reduint, però, a partir dels anys setanta, va néixer un moviment que va posar en valor la llengua i la cultura catalana. Es van fundar corals i entitats culturals, grups de cantautors, poetes, etc. En diem la resistència.

- La resistència? Contra qui lluiteu?

- A principis dels anys seixanta, l'Alguer es comença a convertir en una ciutat molt turística i, sobretot, venen anglesos. És l'inici de la substitució lingüística. Vam passar de cop de ser una illa tancada a obrir-nos al món. Això va fer que la transmissió del català de pares a fills anés disminuint. La gent trobava més útil aprendre anglès.

- I vostè forma part d'aquest moviment reivindicatiu.

- Sardenya i Llibertat sorgeix als anys setanta, és l'inici del turisme i de l'especulació hotelera. Defensem una lluita molt important contra els partits que estan més a prop dels empresaris per defensar la nostra cultura i la nostra terra. Pensem que per mantenir una llengua, s'ha de tenir un territori de referència.

- Va arribar a l'alcaldia amb Sardenya i Llibertat?

- Vaig ser alcalde amb una coalició del 1994 fins al 1998. Abans havia estat regidor de cultura, i ara sóc diputat al Parlament autonòmic de Sardenya i director de l'Obra Cultural de l'Alguer.

"Pensem que per mantenir una llengua, s'ha de tenir un territori de referència"

- L'estat italià no us ajuda a mantenir la cultura catalana?

- El govern italià té una actitud hipòcrita. Et diuen que no tenen res en contra de l'alguerès o del sard, però després no donen pressupost per ensenyar el català a les escoles i no delegen les competències al govern autonòmic de Sardenya. Ara bé, no és hostil i no té l'arrogància que té l'estat espanyol cap a la llengua catalana.

- I el govern autonòmic de Sardenya us respecta?

- S'han solidaritzat amb la nostra lluita. De fet, han aprovat una llei al Parlament de Sardenya perquè s'ensenyi el català i el sard a les aules, però no tenen les competències.

- Quina relació hi ha entre el poble sard i l'alguerès?

- Ens sentim catalans però políticament ens integrem com a part de la nació sarda. No ens imaginem formant part d'un estat dels Països Catalans. A més, nosaltres estem al costat dels sards pel que fa a la lluita contra l'ocupació militar de l'estat italià i de tots els pobles que vulguin autodeterminar-se en llibertat.

- Quin és el futur de l'alguerès?

- Actualment, les normes són més sensibles i democràtiques amb la nostra llengua, i l'opinió pública en general ens té més consideració. El futur de la nostra cultura està en mans dels algueresos. El català sobreviurà.

"El govern italià té una actitud hipòcrita. Et diuen que no tenen res en contra de l'alguerès però després no ens donen pressupost per ensenyar el català"

- Com és que n'està tan segur?

- Quan el 1385 Pere el Cerimoniós expulsa la població sarda que vivia a l'Alguer, repobla la ciutat amb gent de les terres catalanes, i per encoratjar-los els ofereix moltes concessions i avantatges econòmics. Degut a aquest tracte, neix un sentit identitari català que perdura fins avui.

- Però d'això fa molt de temps. Va ser a finals del segle XIV.

- Cert, però mai hi ha hagut cap interrupció de la cultura catalana a la nostra ciutat. Per protegir-se van construir una ciutat fortalesa i es va convertir en una ciutat molt tancada. I, tot i que més endavant els reis catòlics perden l'interès amb l'Alguer i la ciutat s'obrea i rep ciutadania d'arreu, els nouvinguts s'integren lingüísticament. Per sort, és un fenomen que encara es produeix.

- No hi ha hagut cap interrupció de la cultura catalana a l'Alguer?

- No, però els algueresos no sabien que hi havia altres llocs del Mediterrani que parlaven com ells, i els catalans també desconeixen la cultura algueresa. En el marc de la Renaixença es produeix la redescoberta.

- La redescoberta?

- A finals del segle XIX, un arqueòleg que va venir a la nostra ciutat va sentir parlar català, i a partir d'aquí, es va reprendre el contacte amb Catalunya. L'Alguer va estar convidat al Congrés Internacional de la Llengua Catalana i, fins i tot, es van celebrar uns Jocs Florals a la nostra ciutat.

"El futur de la nostra cultura està en mans dels algueresos. El català sobreviurà"

- I a partir de llavors s'ha mantingut el contacte?

- Bé, tot i que sempre es va mantenir el contacte epistemològic en la clandestinitat, va haver-hi moments de pausa en les relacions institucionals. Com ara en les dues guerres mundials, durant el feixisme italià i el franquisme, o en els tres anys de la Guerra Civil.

- Realment, els catalans desconeixem força la cultura i la història algueresa...

- Sí! És per això que tenim ganes de sortir als mitjans de comunicació; per explicar-nos i fer-nos veure. També intentem trepitjar sovint Catalunya per suscitar l'interès cap a l'Alguer.