Sechi, exalcalde d'Alguer, diputat del Parlament autonòmic de Sardenya i director de l'Obra Cultural de l'Alguer, es mostra optimista pel futur de la cultura catalana a la ciutat. Assegura que ara ho tenen "més fàcil" que mai, tot i haver de lluitar contra un turisme abusiu i un estat italià "hipòcrita", que assegura no tenir "res en contra de l'alguerès, però no dona el pressupost per ensenyar el català a les aules".
- Encara es parla català a l'Alguer?
- I tant! La massa de catalanoparlants s'anava reduint, però, a partir dels anys setanta, va néixer un moviment que va posar en valor la llengua i la cultura catalana. Es van fundar corals i entitats culturals, grups de cantautors, poetes, etc. En diem la resistència.
- La resistència? Contra qui lluiteu?
- A principis dels anys seixanta, l'Alguer es comença a convertir en una ciutat molt turística i, sobretot, venen anglesos. És l'inici de la substitució lingüística. Vam passar de cop de ser una illa tancada a obrir-nos al món. Això va fer que la transmissió del català de pares a fills anés disminuint. La gent trobava més útil aprendre anglès.
- I vostè forma part d'aquest moviment reivindicatiu.
- Sardenya i Llibertat sorgeix als anys setanta, és l'inici del turisme i de l'especulació hotelera. Defensem una lluita molt important contra els partits que estan més a prop dels empresaris per defensar la nostra cultura i la nostra terra. Pensem que per mantenir una llengua, s'ha de tenir un territori de referència.
- Va arribar a l'alcaldia amb Sardenya i Llibertat?
- Vaig ser alcalde amb una coalició del 1994 fins al 1998. Abans havia estat regidor de cultura, i ara sóc diputat al Parlament autonòmic de Sardenya i director de l'Obra Cultural de l'Alguer.
[blockquote]"Pensem que per mantenir una llengua, s'ha de tenir un territori de referència"[/blockquote]
- L'estat italià no us ajuda a mantenir la cultura catalana?
- El govern italià té una actitud hipòcrita. Et diuen que no tenen res en contra de l'alguerès o del sard, però després no donen pressupost per ensenyar el català a les escoles i no delegen les competències al govern autonòmic de Sardenya. Ara bé, no és hostil i no té l'arrogància que té l'estat espanyol cap a la llengua catalana.
- I el govern autonòmic de Sardenya us respecta?
- S'han solidaritzat amb la nostra lluita. De fet, han aprovat una llei al Parlament de Sardenya perquè s'ensenyi el català i el sard a les aules, però no tenen les competències.
- Quina relació hi ha entre el poble sard i l'alguerès?
- Ens sentim catalans però políticament ens integrem com a part de la nació sarda. No ens imaginem formant part d'un estat dels Països Catalans. A més, nosaltres estem al costat dels sards pel que fa a la lluita contra l'ocupació militar de l'estat italià i de tots els pobles que vulguin autodeterminar-se en llibertat.
- Quin és el futur de l'alguerès?
- Actualment, les normes són més sensibles i democràtiques amb la nostra llengua, i l'opinió pública en general ens té més consideració. El futur de la nostra cultura està en mans dels algueresos. El català sobreviurà.
[blockquote]"El govern italià té una actitud hipòcrita. Et diuen que no tenen res en contra de l'alguerès però després no ens donen pressupost per ensenyar el català"[/blockquote]
- Com és que n'està tan segur?
- Quan el 1385 Pere el Cerimoniós expulsa la població sarda que vivia a l'Alguer, repobla la ciutat amb gent de les terres catalanes, i per encoratjar-los els ofereix moltes concessions i avantatges econòmics. Degut a aquest tracte, neix un sentit identitari català que perdura fins avui.
- Però d'això fa molt de temps. Va ser a finals del segle XIV.
- Cert, però mai hi ha hagut cap interrupció de la cultura catalana a la nostra ciutat. Per protegir-se van construir una ciutat fortalesa i es va convertir en una ciutat molt tancada. I, tot i que més endavant els reis catòlics perden l'interès amb l'Alguer i la ciutat s'obrea i rep ciutadania d'arreu, els nouvinguts s'integren lingüísticament. Per sort, és un fenomen que encara es produeix.
- No hi ha hagut cap interrupció de la cultura catalana a l'Alguer?
- No, però els algueresos no sabien que hi havia altres llocs del Mediterrani que parlaven com ells, i els catalans també desconeixen la cultura algueresa. En el marc de la Renaixença es produeix la redescoberta.
- La redescoberta?
- A finals del segle XIX, un arqueòleg que va venir a la nostra ciutat va sentir parlar català, i a partir d'aquí, es va reprendre el contacte amb Catalunya. L'Alguer va estar convidat al Congrés Internacional de la Llengua Catalana i, fins i tot, es van celebrar uns Jocs Florals a la nostra ciutat.
[blockquote]"El futur de la nostra cultura està en mans dels algueresos. El català sobreviurà"[/blockquote]
- I a partir de llavors s'ha mantingut el contacte?
- Bé, tot i que sempre es va mantenir el contacte epistemològic en la clandestinitat, va haver-hi moments de pausa en les relacions institucionals. Com ara en les dues guerres mundials, durant el feixisme italià i el franquisme, o en els tres anys de la Guerra Civil.
- Realment, els catalans desconeixem força la cultura i la història algueresa...
- Sí! És per això que tenim ganes de sortir als mitjans de comunicació; per explicar-nos i fer-nos veure. També intentem trepitjar sovint Catalunya per suscitar l'interès cap a l'Alguer.
Carlo Sechi, en un acte a la Universitat Catalana d'Estiu. Foto: Josep M. Montaner
