La crisi al Govern pot implicar la sortida de sis consellers de Junts: el partit tenia assignades set cadires al consell executiu, però ara en compta amb una de vacant per la destitució de Jordi Puigneró. Però no són els únics que es poden quedar sense responsabilitats públiques si la formació liderada per Laura Borràs i Jordi Turull acaba trencant amb ERC. Aproximadament uns 300 càrrecs de l'administració catalana podrien abandonar l'executiu.
Segons les últimes dades de la Generalitat, els departaments que més despesa en salari tenen són els de Vicepresidència i Polítiques Digitals, amb 3,5 milions d'euros, i el d'Acció Exterior, de Victòria Alsina, amb 3,4 milions d'euros. A aquests també caldria sumar-hi els sous dels alts càrrecs d'Economia i Hisenda, pilotada per Jaume Giró, Salut (Josep Maria Argimon), Recerca i Universitats (Gemma Geis), Justícia (Lourdes Ciuró) i Drets Socials (Violant Cervera).
[noticiadiari]2/240046[/noticiadiari]
En concret, l'executiu té més de 600 alts càrrecs, eventuals, directius del sector públic i altres càrrecs de confiança, amb uns salaris anuals que superen els 40 milions d'euros. Aproximadament, tenint en compte els resultats electorals, una mica més de la meitat són d'ERC i una mica menys de la meitat són de Junts. Per tant, uns 20 milions d'euros serien els que estarien en joc depenent de quina sigui la decisió dels juntaires.
El sector públic, però, disposa també de 180 directius, especialment en l'àmbit de la salut -directors i gerents d'hospitals, consorcis sanitaris o institucions similars- i de territori i sostenibilitat -al capdavant del transport públic i infraestructures però també d'organismes de gestió del territori o l'Incasòl-. Finalment, també es reconeixen 14 altres directius, que no són més que els delegats de la Generalitat a les delegacions a l'exterior, els quals no es nomenen a dit sinó a través de concursos públics, i, per tant, no poden perdre un lloc de feina per canvis al Govern.
[noticiadiari]2/220237[/noticiadiari]
Una vuitantena de càrrecs al país seran majoritàriament substituïts si Junts marxa del Govern. Es tracta dels responsables de les delegacions al territori de diversos departaments i àrees de la Generalitat, amb representants nomenats amb aval de les conselleries. Altres càrrecs no són nomenats directament per la Generalitat però sí que els proposa, i un dels més cobejats és de la presidència del Port de Barcelona, ara en mans de Damià Calvet, de Junts.
Amb tot això, cal tenir en compte que els 180 directius del sector públic poden contractar els seus assessors, els quals no apareixen en els informes de la Generalitat i depenen de cadascuna de les entitats o empreses públiques. Igualment, els consellers poden canviar els subdelegats generals de cada departament, càrrecs que poden ocupar també només funcionaris que reben un complement per la responsabilitat, però triats -o ratificats- per una decisió política.
Centenars de càrrecs, pendents de si Junts abandona el Govern
Política
L'executiu té més de 600 alts càrrecs, dels quals una mica menys de la meitat són o han estat designats per representants de la formació liderada per Borràs i Turull
ARA A PORTADA
-
Política El mapa electoral marca l'estratègia del Front Ampli: les claus a Catalunya i a Espanya David Cobo
-
Política Rufián i Junqueras fan pinya contra el PSC: «Qui sigui socialista i dubti, el vot útil és ERC» Àlvar Llobet i Sotelo
-
Política Illa i Hereu prometen a Sánchez derrotar l'amenaça de l'abstencionisme Bernat Surroca Albet
-
Política «A Badalona tampoc s'aplica la prioritat nacional»: Vox passa el rasclet al feu d'Albiol Pep Martí i Vallverdú
-
Publicat el
29 de setembre de 2022 a
les 17:00
Actualitzat el
29 de setembre de 2022 a les
17:57
Et pot interessar
-
Política
La porra de «La Caravana» de Nació per al 29-N
-
Política
29-N: així es desinforma en els debats electorals
-
Política
Eleccions al desert dels tàrtars
-
Política
Assaig d'autòpsia al sanchisme
-
Política
Concert econòmic, menys impostos i control migratori: així és el programa de Junts
-
Política
Feijóo obre la porta a derogar la llei d'eutanàsia si arriba a la Moncloa: «Quina alternativa hi ha?»
