Oriol Pujol (CiU) i Marta Rovira (ERC) enraonen als passadissos del Parlament. Foto: QS/ND

Res d'encantar-se ni entretenir-se. Aquesta és la conjura de CiU i ERC amb el leitmotiv del seu pacte de governabilitat: la consulta sobiranista. Per tant, convergents i republicans conscients del calendari imposat per celebrar-la, abans d'acabar el 2014, han posat fil a l'agulla a la llei de consultes, l'instrument jurídic per poder-la celebrar.

Segons fonts d'ambdós grups parlamentaris, presentaran la sol·licitud de reobertura de la ponència conjunta de la llei de consultes al registre del Parlament abans de dijous d'aquesta setmana per tal que sigui acceptada en la propera reunió de la Mesa, prevista per dimarts.

Truc per anar més ràpids

Amb aquest mecanisme la llei reprendria el debat allà on va quedar la passada legislatura. És a dir, amb el mateix text, sense esmenes a la totalitat d'ERC, PSC i ICV-EUiA i només amb les esmenes parcials dels grups per debatre en comissió. Així la tramitació se saltaria moltes  pantalles recuperant la negociació feta durant els darrers dos anys fet que permet guanyar molt temps al calendari. Amb aquest sistema s'estalvien com a mínim tres mesos de feina, el termini que tindria el Govern per presentar un nou projecte.

CiU i ERC asseguren que ja han mantingut reunions amb ICV-EUiA, PSC i la CUP perquè acabin signant la ponència i, encara que no ho facin, perquè se sumin a les feines de la comissió allà on es van quedar en la legislatura passada. Els ecosocialistes no s'han fet pregar, llevat de demanar que s'ampliï la veu a la ciutadania en qüestions com les retallades, però veuen bé la proposta de treball. Amb la CUP es reuniran aquest dimecres i els socialistes ho "estudiaran" perquè la ponent del PSC d'aquesta llei, Laia Bonet, ara com ara ja no és diputada.

L'eina bàsica

Un cop la Mesa accepti la reobertura de la ponència, els grups parlamentaris continuaran treballant per poder aprovar una llei de consultes pròpia abans que acabi el 2013. Un text legal que ha de ser l'eina amb què el Govern vol superar una eventual negativa de l'Estat a convocar un referèndum de sobirania a Catalunya.