Com funcionarà la traducció simultània al Congrés?

Fa un any i escaig, el juny del 2022, tres diputats catalans eren expulsats de la tribuna del Congrés. Eren Montse Bassa (ERC), Míriam Nogueras (Junts) i Albert Botran (CUP). Havien comès un "error" -a parer de la vicepresidència del Congrés, en mans del socialista Alfonso Rodríguez- que mereixia amonestació: parlar en català durant el debat d'una proposició de llei que demanava que es pogués parlar en català a la cambra baixa, i que es va tombar. Un "error" que obligava el vicepresident socialista de la cambra baixa a retirar-los la paraula.

Però no era la primera vegada, i només cal recordar aquella tensa sessió del 2013 en què els republicans Joan Tardà i Alfred Bosch ja van ser expulsats. Des de les presidències de la cambra espanyola mai es va saber argumentar el motiu exacte pel qual estava prohibit parlar en català, i és que el motiu no estava recollit implícitament en tota la jurisdicció. A partir d'avui i fins que ningú ho canviï, mai més es podrà expulsar un parlamentari per parlar en qualsevol de les quatre llengües oficials: català, basc, gallec o castellà.
 

Sis intèrprets autònoms que no seran al Congrés

La proposta perquè la traducció simultània sigui efectiva l'ha proposat la secretaria general, i s'ha d'avalar aquest dimarts a la mesa, un tràmit que es preveu que tiri endavant sense problema atesa la majoria progressista que hi ha a l'òrgan rector. És una proposta provisional per als plens fins a finals d'any, i segons com funcionin les primeres sessions s'aniran perfilant o canviant algunes qüestions. I sobretot, un cop comenci l'any vinent, la previsió és convocar concursos públics per a les contractacions.

El sistema començarà a funcionar amb un equip de sis intèrprets homologats. Tots són autònoms, se'ls pagarà entre 80 i 100 euros l'hora, i no estaran físicament a la cambra, sinó al lloc des d'on decideixin treballar. La cambra contactarà amb ells en funció de les necessitats, però no podran sobrepassar els cobraments d'un contracte menor. 

També hi haurà un total de 650 auriculars a disposició tant dels diputats com dels assistents al ple. Inicialment, el Congrés només disposava de 200 aparells, però de moment fins a acabar l'any se n'han llogat 450. Així mateix, s'aprofitaran dues pantalles gegants que ja es trobaven a l'hemicicle en les quals es projectaran els subtítols, per aquells diputats que no vulguin portar orelleres. De moment, el preu del lloguer i manteniment de petaques i antenes de radiofreqüència serà de 45.900 euros amb IVA inclòs.

D'aquesta manera, tots els diputats tindran uns auriculars que oferiran traducció simultània -amb un decalatge màxim de 4 segons- de les intervencions en català, basc i gallec al castellà. Més enllà d'això, a la pàgina web i al Youtube del Congrés també hi haurà interpretació i traducció. Exactament, hi haurà tres maneres de seguir el ple: en versió original, en versió original amb interpretació simultània, i en versió original amb subtítols en castellà. 
 

Llengua asturiana i aragonès

La proposició de reforma va ser presentada pel PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB, i BNG. Però també es va negociar amb Junts. En l'exposició de motius recull que l'objectiu és avançar pel "camí de la pluralitat lingüística" amb l'ús d'aquestes llengües. La proposta modifica diversos articles i també incorpora el dret a utilitzar "en tots els àmbits de l'activitat parlamentària", qualsevol de les llengües oficials tant en les intervencions orals com en la presentació d'escrits.

A més, per garantir que aquestes llengües es puguin fer servir des d'avui mateix, la mesa del Congrés, en la seva reunió del dimecres 13 de setembre, ja va acordar que mentre no es desenvolupin els mecanismes previstos de la reforma del reglament, la presidència -Armengol- permetrà l'ús d'aquestes llengües en les sessions plenàries.

En aquest acord de la mesa també es va incloure el permís perquè es facin servir llengües i modalitats lingüístiques que en els estatuts d'autonomia de les comunitats tinguin regulat el seu ús o reconeguda la seva protecció, com és la llengua asturiana o l'aragonès. En aquest cas, haurà de ser el mateix diputat qui realitzi oralment la corresposta traducció al castellà.

Més enllà de tots els aspectes tècnics i formals, ara serà significatiu veure quin ús de la llengua fan els diferents partits polítics. El PP, per exemple, ja ha advertit que els seus diputats catalans no faran intervencions en català. Mentrestant, a ERC han decidit donar la directriu que tots els parlamentaris parlin exclusivament en català, una mesura que ha enfadat a un dels històrics que havia reclamat poder fer servir la llengua, Joan Tardà, que considera que seria un error no "fer independentisme" en castellà. Parlarà Gabriel Rufián en català? "El compromís d'ERC és que es parli en català", remarquen els republicans. El president d'ERC, Oriol Junqueras, no es vol perdre la jornada i assistirà presencialment al ple.

Armengol, compromesa amb el català malgrat les reticències

La fita històrica no arriba de la nit al dia. Han estat molt els dirigents polítics que han reivindicat poder parlar català al Congrés, però a l'altra banda topaven amb un mur. La complexa aritmètica que han dibuixat les eleccions del 23-J, que situen l'independentisme com a clau dins del bloc que vol presidir Pedro Sánchez, ha permès que l'anomalia es resolgués. ERC i Junts van fixar l'ús del català al Congrés com una condició imprescindible a canvi de donar suport a la presidenta del Congrés, la socialista Francina Armengol. El PSOE ho va acceptar, fonamentalment perquè no li'n quedava altra. Però la sorpresa va ser que, sense avisar ni a ERC ni a Junts, Armengol, el primer dia que va ocupar la cadira presidencial, ja es va estrenar amb versos en català i manifestant el seu compromís perquè les quatre llengües oficials de l'Estat es puguin fer servir.

De fet, el compromís d'Armengol, que durant la seva etapa com a presidenta del Govern de les Illes Balears va restaurar el model educatiu en català que havia eliminat el popular José Ramón Bauzá, l'ha portat a accelerar el procés. Una esmena a la totalitat a l'acció de la seva predecessora, la socialista catalana Meritxell Batet, sempre contrària a l'ús del català al Congrés. L'expresidenta balear s'ha fet seva aquesta fita i l'ha mantingut fins al final malgrat totes les reticències i oposicions amb les quals ha topat a la cambra baixa, on predominen lletrats i treballadors que s'han oposat des del primer dia a aquesta mesura, segons expliquen fonts socialistes a Nació. Estava previst que el català es pogués fer servir a partir de la setmana vinent, en el ple d'investidura -possiblement fallit- del candidat popular Alberto Núñez Feijóo, però finalment s'ha avançat a aquesta setmana, i es podrà parlar en aquestes llengües des del primer ple que se celebra més enllà del constitutiu. Com funcionarà la traducció simultània?

El ple començarà aquest dimarts a les 12 del migdia per debatre la presa en consideració de la reforma del reglament. Durant tota la jornada intervindran els grups del Congrés. Primer, prendran la paraula els grups que han presentat la iniciativa, és a dir, el PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu i BNG, que tindran 12 minuts cadascun. Després serà el torn de rèpliques i el torn dels grups que no hagin intervingut, amb un màxim de 7 minuts d'intervenció i un ordre de menor a major, acabant amb el PP. Un cop presa en consideració, el ple també debatrà si tramita la iniciativa en lectura única i, si així s'acorda, la reforma es veurà en sessió plenària el dijous 21.