10
de febrer
de
2019
Actualitzat:
19
de febrer,
9:30h
Precedida per Eduardo Torres-Dulce i succeïda per José Manuel Maza. Durant dos anys, Consuelo Madrigal (Segòvia, 1956) va convertir-se en la fiscal més poderosa de l'Estat. Va ser del 2014 al 2016, quan va entomar el càrrec de fiscal general, després que Torres-Dulce presentés la dimissió per discrepàncies amb el govern espanyol. Amb aquest sobtat canvi de cadires, Madrigal es convertia en la segona fiscal general de Mariano Rajoy i en la primera dona que ostentava aquest càrrec.
Les circumstàncies que la van portar al lloc més alt de l'estament fiscal, però, van ser tèrboles. Ja en tràmit la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau sobre la consulta del 9 de novembre del 2014, ni Torres-Dulce ni tampoc el fiscal superior de Catalunya, Romero de Tejada, veien clar el moviment. Davant d'aquest escenari i amb el suport de la Junta de Fiscals, diverses veus van considerar que calia amorosir els lligams entre l'executiu de Rajoy i la Fiscalia.
Madrigal, de tarannà contundent i conservador -tot i que menys que Maza- complia els requisits que se n'esperaven. Amb una extensa trajectòria professional -va ingressar a la carrera fiscal el 1980-, té un ampli coneixement de les normes i la seva aplicació, fins i tot en aspectes tan controvertits com en la gestió dels menors. De fet, després de passar per les fiscalies de Santa Cruz de Tenerife, Palència i Madrid, així com també la del Tribunal de Comptes, va coordinar la Fiscalia de Menors fins el 2014.
Rerefons catòlic i ultraconservador
L'actual fiscal del Suprem que jutja els líders sobiranistes és una persona de fortes conviccions catòliques, amb tics ultraconservadors. Una creença que es remunta als anys d'infantesa, ja de la seva formació al Col·legi de Jesuïtes de Segòvia, que va seguir nodrint anys després com a catòlica practicant. I de fet, Madrigal no se n'amaga.
Malgrat que discreta en les seves aficions, va deixar-ho ben clar el 13 de gener del 2015 durant la presa de possessió del càrrec de fiscal superior: "No pertanyo a cap moviment religiós. Sóc catòlica, ho dic sense vergonya i amb orgull, com tants altres espanyols, i sense tenir l'obligació de dir-ho perquè la Constitució m'empara. Els diré que practico la meva religió a la parròquia més propera".
Les fortes conviccions religioses, però, li han fet protagonitzar episodis polèmics, sobretot quan va firmar, ja com a fiscal del Tribunal Suprem, el manifest Dones contra l'avortament. Un document que recollia la "indignació" de diverses dones pels "fets que ocorren en les clíniques acreditades d'Espanya per a la pràctica de l'avortament". El manifest proposava una sèrie de mesures per "superar aquesta forma de violència contra la dona" i considerava que hi havia una "percepció errònia de l'avortament com un dret garantit pels poders públics", i no com un "il·lícit penal". També es comparava l'avortament amb les guerres, la violència i la fam.
Contrària al dret a l'autodeterminació
Madrigal tampoc pertany a cap associació de fiscals. No obstant això, ha mostrat sempre una actitud contundent i contrària al dret a l'autodeterminació de Catalunya. Vella coneguda dels dirigents sobiranistes, es va mostrar favorable al processament de l'expresident Artur Mas, Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega en la causa contra la Generalitat pel 9-N.
Un punt de vista que ja va quedar clar en el discurs d'obertura de l'any judicial el 2016, quan va prometre combatre el "desafiament a l'estat de dret" de l'independentisme. En el seu parlament, va advertir que els independentistes invocaven "la democràcia i la llibertat" per "proposar l'incompliment de les lleis i la desatenció a les llibertats de tots". Una lectura del dret a l'autodeterminació que, durant el judici de l'1-O, l'equip de fiscals en la qual ella s'inclou torna a posar sobre la taula.
La "terminologia de combat" que la Fiscalia va usar en l'obertura d'aquell any judicial va generar una directa resposta política per part del Govern. L'aleshores consellera Neus Munté va lamentar les paraules de la fiscal: "Sobta que es negui la politització de la justícia i es facin aquestes declaracions a l'inici del curs judicial". Madrigal sempre ha estat implacable amb els dirigents polítics catalans.
Les circumstàncies que la van portar al lloc més alt de l'estament fiscal, però, van ser tèrboles. Ja en tràmit la querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau sobre la consulta del 9 de novembre del 2014, ni Torres-Dulce ni tampoc el fiscal superior de Catalunya, Romero de Tejada, veien clar el moviment. Davant d'aquest escenari i amb el suport de la Junta de Fiscals, diverses veus van considerar que calia amorosir els lligams entre l'executiu de Rajoy i la Fiscalia.
Madrigal, de tarannà contundent i conservador -tot i que menys que Maza- complia els requisits que se n'esperaven. Amb una extensa trajectòria professional -va ingressar a la carrera fiscal el 1980-, té un ampli coneixement de les normes i la seva aplicació, fins i tot en aspectes tan controvertits com en la gestió dels menors. De fet, després de passar per les fiscalies de Santa Cruz de Tenerife, Palència i Madrid, així com també la del Tribunal de Comptes, va coordinar la Fiscalia de Menors fins el 2014.
Rerefons catòlic i ultraconservador
L'actual fiscal del Suprem que jutja els líders sobiranistes és una persona de fortes conviccions catòliques, amb tics ultraconservadors. Una creença que es remunta als anys d'infantesa, ja de la seva formació al Col·legi de Jesuïtes de Segòvia, que va seguir nodrint anys després com a catòlica practicant. I de fet, Madrigal no se n'amaga.
Malgrat que discreta en les seves aficions, va deixar-ho ben clar el 13 de gener del 2015 durant la presa de possessió del càrrec de fiscal superior: "No pertanyo a cap moviment religiós. Sóc catòlica, ho dic sense vergonya i amb orgull, com tants altres espanyols, i sense tenir l'obligació de dir-ho perquè la Constitució m'empara. Els diré que practico la meva religió a la parròquia més propera".
Les fortes conviccions religioses, però, li han fet protagonitzar episodis polèmics, sobretot quan va firmar, ja com a fiscal del Tribunal Suprem, el manifest Dones contra l'avortament. Un document que recollia la "indignació" de diverses dones pels "fets que ocorren en les clíniques acreditades d'Espanya per a la pràctica de l'avortament". El manifest proposava una sèrie de mesures per "superar aquesta forma de violència contra la dona" i considerava que hi havia una "percepció errònia de l'avortament com un dret garantit pels poders públics", i no com un "il·lícit penal". També es comparava l'avortament amb les guerres, la violència i la fam.
Contrària al dret a l'autodeterminació
Madrigal tampoc pertany a cap associació de fiscals. No obstant això, ha mostrat sempre una actitud contundent i contrària al dret a l'autodeterminació de Catalunya. Vella coneguda dels dirigents sobiranistes, es va mostrar favorable al processament de l'expresident Artur Mas, Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega en la causa contra la Generalitat pel 9-N.
Un punt de vista que ja va quedar clar en el discurs d'obertura de l'any judicial el 2016, quan va prometre combatre el "desafiament a l'estat de dret" de l'independentisme. En el seu parlament, va advertir que els independentistes invocaven "la democràcia i la llibertat" per "proposar l'incompliment de les lleis i la desatenció a les llibertats de tots". Una lectura del dret a l'autodeterminació que, durant el judici de l'1-O, l'equip de fiscals en la qual ella s'inclou torna a posar sobre la taula.
La "terminologia de combat" que la Fiscalia va usar en l'obertura d'aquell any judicial va generar una directa resposta política per part del Govern. L'aleshores consellera Neus Munté va lamentar les paraules de la fiscal: "Sobta que es negui la politització de la justícia i es facin aquestes declaracions a l'inici del curs judicial". Madrigal sempre ha estat implacable amb els dirigents polítics catalans.