Cuixart i Sànchez, segon aniversari a la presó sota l'influx del veredicte

Portaven la motxilla preparada per si no tornaven a casa. Havien gravat un vídeo pensant en la possibilitat que Carmen Lamela, magistrada de l'Audiència Nacional, els enviés directament a Soto del Real. Els pitjors pronòstics es van complir i, durant la tarda del 16 d'octubre del 2017, només quinze dies després del referèndum, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van estrenar el comptador de les nits privats de llibertat dels presos polítics. Dos anys després, els Jordis compleixen el segon aniversari entre reixes amb la condemna de nou anys per un delicte de sedició que encara ressona.

El president d'Òmnium Cultural i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), ara un dels principals dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) i líder de la Crida Nacional per la República, van entrar a la presó per la manifestació massiva del 20 de setembre del 2017 a les portes de la conselleria d'Economia, un dels punts d'interès de la sentència. Segons el veredicte de Manuel Marchena, tant Sànchez com Cuixart van aprofitar la seva "capacitat de lideratge" per convocar la ciutadania i impedir el correcte funcionament de l'escorcoll judicial, que aquella jornada va derivar en 15 detencions.

"No es va establir el perímetre de seguretat que la comissió judicial va reclamar", apunta la sentència, que posa de manifest que "no hi havia cap altre accés que un estret passadís" controlat per voluntaris de l'Assemblea. Ni la Guàrdia Civil va poder introduir els detinguts correctament a l'edifici, ni la secretària judicial -Montserrat del Toro, que al Suprem va descriure un "setge" a Economia- va poder sortir-ne. Els polèmics vehicles policials, a més, van acabar amb "importants destrosses". Són els elements que els situen al centre del delicte de sedició, penat amb nou anys.

A partir del gener de l'any vinent es podran acollir al règim de permisos penitenciaris per començar a passar etapes en llibertat, malgrat que Cuixart ha deixat clar que no es volia acollir a cap benefici i ha indicat que la seva "prioritat" no és sortir de Lledoners. Convertits en icones de l'independentisme civil, amb el pas dels mesos han seguit trajectòries diferenciades: el president d'Òmnium ha amplificat el perfil transversal sota el lema Ho tornarem a fer, mentre que Sànchez s'ha convertit en una de les veus principals de JxCat i és a la cuina de les decisions de la Crida.

Entre la reincidència i el diàleg

L'ANC i Òmnium segueixen compartint escenari en les grans ocasions del procés -l'última, ahir al vespre davant la delegació del govern espanyol a Barcelona-, tot i que el discurs dels dos dirigents té matisos. No deixen de ser visions compatibles sobre què fer ara que ja ha arribat la sentència, però sí que els tons són diferents.  Mentre Cuixart fa una defensa encesa de la "reincidència" -la plasmació pràctica del lema Ho tornarem a fer, assumit pel president Quim Torra-, Sànchez ha adoptat sovint posicions pragmàtiques des de Lledoners, reclamant una sortida política a l'Estat.

Al contrari que alguns dels representants de JxCat, l'exdiputat al Congrés va evitar posar línies vermelles a la investidura de Pedro Sánchez, ni tampoc va posar data al referèndum acordat que defensa negociar amb l'Estat. Tot i assumir l'acta com a representant a la cambra baixa, la mesa va decidir suspendre'l juntament amb Oriol Junqueras, Josep Rull i Jordi Turull. El seu processament per rebel·lió i el manteniment de la presó preventiva li van impedir presentar-se dues vegades a la investidura com a president de la Generalitat, que mai es van arribar a celebrar.

Als dos dirigents sobiranistes els espera un horitzó marcat no només per la presó, sinó també per la inhabilitació. Cap dels dos podrà exercir càrrecs públics durant els propers nous anys. La privació de llibertat, en tot cas, no els impedirà fer política. No ho han deixat de fer des que Lamela va ordenar el seu ingrés a Soto del Real.