La notícia va enxampar bona part dels periodistes als autobusos de campanya. Era el 21 de juny del 2016 i les gravacions de la conversa entre Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior, i Daniel de Alfonso, director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), relevades pel diari Público, dinamitaven la recta final cap als comicis del 26-J. Cap dels dos és avui al càrrec. Cap dels dos ha reconegut que van conspirar per trobar casos de corrupció a Catalunya vinculats al sobiranisme. I cap dels dos ha vist que la justícia hagi fet alguna cosa per investigar el fons de la qüestió. Potser és perquè De Alfonso, un jutge conservador de tota la vida, es considera un "espanyol per davant de tot". 

En les converses hi ha un detall deliciós: De Alfonso presumeix de patriotisme, però pateix per si se l'identifica com a agent clau en tota l'operació. Perquè la història del magistrat és també la història d'un camaleó. Va arribar a l'OAC el 2011, després de la mort prematura de Daniel Martínez Madero. CiU no era favorable a crear l'organisme, posat en marxa durant l'etapa del tripartit, i va escollir De Alfonso després que Manuel Silva, estret col·laborador de Josep A. Duran i Lleida, en suggerís el nom. També era ben vist per Germà Gordó, en aquell moment secretari del Govern. 

[blockquote]De Alfonso va adoptar una actitud desafiant a l'hora de donar explicacions al Parlament, que el va fulminar després de fer-se públiques les converses amb Fernández Día al despatx del ministre[/blockquote]
Les revelacions van provocar un terratrèmol a Catalunya. De Alfonso va haver de comparèixer d'urgència al Parlament per donar explicacions als diputats. Però l'exdirector de l'OAC va adoptar una actitud desafiant -semblant a la de Jordi Pujol i Marta Ferrusola- i va optar per esbroncar els parlamentaris. De fet, es va mostrar com una víctima de les filtracions i va recriminar als diputats que preferissin "donar per bones" unes converses "obtingudes de manera delictiva". La compareixença de De Alfonso no va ser prou convincent i el Parlament el va destituir de manera fulminant. Ara ha tornat a Santander, on s'ha allunyat del focus mediàtic.

De Alfonso es va formar a la Universitat San Pablo CEU de Madrid, un centre acadèmic format per l'Associació Catòlica de Propagandistes, d'orientació conservadora. Un cop va ser jutge, es va afiliar a l'Associació Professional de la Magistratura (APM), la principal organització dels jutges espanyols i també la més alineada en posicions conservadores i amb vincles amb la dreta política, és a dir, amb el PP. Es considera "amic" de José Ángel Fuentes Gago, excap de gabinet de qui era número dos de la policia, Eugenio Pino. Un dels membres del cos de seguretat considerat proper als conservadors.

"Jo estimo Catalunya"

Aquesta és una de les revelacions que va fer De Alfonso quan va comparèixer al Congrés dels Diputats. També va assenyalar que "estimava" Catalunya i els catalans, just després de deixar clar que no era independentista -per si algú en tenia algun dubte-. "Ningú s'ha preguntat pels autors intel·lectuals de tot això", va considerar davant la cambra baixa espanyola, i el seu histrionisme el va dir a jurar pels seus fills que no va ser ell qui va gravar la conversa al despatx de l'exministre de l'Interior.

De Alfonso segurament estima Catalunya, però algunes de les seves actuacions encobertes -confessades per ell mateix- el posen en contradicció. "No sóc de la Generalitat, l’oficina no pertany a la Generalitat, som independents. Els hem fet una bona plantofada amb Ramon Bagó, els hem destrossat el sistema sanitari, els hem acusat, estem fotent-los el CTTI [Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació]. En fi, jo sóc espanyol, ho tinc clar, però estic en una situació que haig de ballar allà", sostenia. Bagó va ser president del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i alguns dels contractes signats per l'entitat van ser investigats.

[blockquote]Es va vantar d'haver "destrossat" el sistema sanitari de Catalunya i, histriònicament, va jurar pels seus fills que no sabia qui havia gravat la conversa amb l'exministre[/blockquote]
En el seu moment, De Alfonso va nomenar Maite Masià com a adjunta dins l'OAC, i va aixecar controvèrsia. Masià havia estat directora de l'Institut Català de l’Energia (Icaen) de la Generalitat i havia atorgat contractes a empreses vinculades a la família Sumarroca, entre elles Entorn SL Enginyeria i Serveis, successora d'Entorn SL, que havia estat propietat de Carles Sumarroca i Pere Pujol, un dels fills de l'expresident de la Generalitat. En la nova etapa de l'OAC, comandada pel magistrat Miguel Ángel Gimeno, s'ha intentat tancar amb el passat. De Alfonso i Masià ja són només un record.

Un record que perdura, això sí. L'estil fanfarró, les ulleres penjades del coll que es divideixen per la meitat amb un imant, les camises amb botons al puny, els vestits de qualitat, la manera de dirigir-se a l'exministre al seu despatx. Artur Mas assegurava que no coneixia personalment De Alfonso, que el seu equip li havia recomanat i que finalment l'havia considerat el candidat idoni. Molt possiblement sense saber-ho, va obrir les portes d'Antifrau a un personatge d'aquells que els agrada jugar a dues o tres bandes i a sortir-se'n sempre amb la seva. Unes gravacions el van posar davant del mirall i, de passada, van confirmar l'operació Catalunya.