11
de maig
de
2017, 20:35
Actualitzat:
12
de maig,
14:42h
D'aquí a unes setmanes, el president Carles Puigdemont es dirigirà cap a Madrid amb les signatures del Pacte Nacional pel Referèndum i les resolucions parlamentàries aprovades a favor del dret a decidir sota el braç. Un cop a la Moncloa -sempre i quan Mariano Rajoy accepti la trobada, com li va prometre en persona i telefònicament fa uns mesos-, Puigdemont plantejarà al seu homòleg estatal una proposta "flexible" per tal de fer el referèndum acordat. Serà la primera fase d'un pla dissenyat a Palau que ha de comportar que els catalans votin sobre la independència en els propers mesos.
El dirigent nacionalista l'ha començat a desgranar aquest dimecres en un dinar organitzat per Sobirania i Justícia en què ha aportat detalls -no tots: la discreció que s'imposa el sobiranisme en la fase decisiva és absoluta perquè "la tàctica s'aplica i no s'explica", com ha dit el mateix Puigdemont- sobre el full de ruta. El camí comença amb un viatge a Madrid i acaba amb la negociació de la independència, en cas que s'imposi el "sí". Aquestes són les fases que ha situat Puigdemont, que també ha parlat del seu futur polític i de la negativa a presentar-se com a candidat del PDECat a la Generalitat.
- Una (última) oferta formal
El Pacte Nacional pel Referèndum farà un gran acte el 19 de maig per exposar la feina feta i els suports recollits a favor de la iniciativa, que eren 400.000 sense tenir en compte els aconseguits per Sant Jordi. "Cal aconseguir que a l'Estat no li sigui fàcil dir que no", ha reflexionat el president de la Generalitat, que podria anar a Madrid amb altres membres del Govern. "Que es moguin del despatx, que s'esforcin més a dir si podem o no podem votar", els ha instat Puigdemont. En la reunió que van mantenir l'11 de gener amb Rajoy ja va quedar clar que les distàncies són irreparables, per ara.
Què està disposat a negociar el president? Les grans qüestions ja les va plantejar en una conferència a Madrid a l'octubre: data, pregunta, quòrum i el marge temporal per fer un nou referèndum. Això vol dir, en essència, que l'únic escenari en el qual no es votaria al setembre és un acord amb l'Estat que allargui l'horitzó de la votació. Aquest escenari, de moment, no està damunt la taula perquè no hi ha cap via de negociació oberta amb l'Estat. En cas que hi fos en un futur, Puigdemont ha volgut clarificar que hi hauria reunions "secretes" i que no només inclourien actors polítics.
- Inici de la via unilateral
Puigdemont no es desplaçarà a Madrid amb la data i la pregunta del referèndum ja fixades -com li exigeix la CUP des de fa setmanes- per escenificar que la voluntat de diàleg és real. El Govern, que ja treballa amb la maquinària de la votació fins i tot en el "pitjor dels escenaris possible", posarà en marxa els mecanismes de "garanties" necessaris per homologar internacionalment la consulta vinculant quan rebi la negativa definitiva de Rajoy. El president confia que el referèndum, "com l'aigua", no es pugui "aturar", ni tan sols en cas que l'Estat apliqui mesures coercitives com suggeria ahir José Manuel García Margallo. Sobre l'amenaça de la Fiscalia sobre la compra d'urnes, el president ha volgut mostrar tranquil·litat perquè el decret és clavat al d'Andalusia.
Són moltes les preguntes que envolten el referèndum unilateral, com ara el paper dels Mossos d'Esquadra. "Faran complir la llei", ha dit Puigdemont, referint-se implícitament a la legalitat catalana que farà de paraigua legal de la votació. "No són una policia política", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha ironitzat amb el fet que no són els Mossos els encarregats de l'arquitectura de la consulta. Pel que fa a un acostament cap a l'espai polític dels "comuns", cobejats pel sobiranisme, la idea és dirgir-se més als "votants" que no pas als dirigents del nou partit d'esquerres.
- Aplicació del resultat
Si guanya el no, la decisió és evident: convocatòria immediata d'eleccions autonòmiques. En cas de victòria del sí, però, l'escenari és més complex perquè cal encetar negociacions amb Espanya i la comunitat internacional per implementar el resultat. Fins ara, l'acció exterior de la Generalitat ha versat més sobre el coneixement que no pas sobre el "reconeixement", però Puigdemont vol ser "exigent" -especialment amb la Unió Europea (UE)- un cop passat el referèndum. "Europa sempre s'ha adaptat a la realitat. No farà de noi dels encàrrecs d'Espanya", ha manifestat.
Una de les claus de l'èxit, en tot cas, passa per la gent. Així ho ha destacat el president en el sentit que el referèndum serà "vàlid" en la mesura que la ciutadania "se'l faci seu". Això vol dir, en essència, que una votació unilateral amb una alta participació serà més homologable que no pas una d'acordada "amb un 15% de participació", segons ha fixat el dirigent nacionalista. Qui té el "botó vermell" de la independència, doncs, són els votants. "Li demanem a la gent que es prepari", ha avisat Puigdemont en la línia de la "mobilització permanent" que pregona el sobiranisme en la fase final del procés.
- Negociacions i viabilitat econòmica
Una de les preguntes del públic ha tractat sobre les obligacions econòmiques de l'Estat envers Catalunya i com el procés de transició afectaria les finances catalanes. Segons Puigdemont, el govern espanyol té unes "obligacions" contretes que ha de complir amb tots els escenaris, i que actuar en sentit contrari podria afectar les relacions internacionals de l'Estat. Els costos de la transició, això sí, poden ser inesperats. "Caldran sacrificis", ha advertit el president de la Generalitat.
En paral·lel a aquestes negociacions, una de les tasques del Parlament serà la d'impulsar el procés constituent. Puigdemont se n'ha desmarcat com a Govern, tot i que el departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència liderat per Raül Romeva té atribucions en aquest àmbit perquè d'ell en depèn Participació. "Per poder fer un procés constituent amb potència, primer hem de decidir si som independents", ha volgut deixar clar el president de la Generalitat. I per decidir sobre la independència, ha dit, hi haurà la consulta vinculant i en cap cas unes eleccions autonòmiques anticipades.
- El futur del PDECat
Per què Puigdemont no és candidat? Ha rebut diverses preguntes en aquest sentit, i les respostes han estat variades: des del fet que "ja té una edat" per anar cada dia de Girona a Barcelona fins al compromís que va adquirir amb Artur Mas de no presentar-se quan va decidir acceptar la presidència. "He estat molt clar sobre la meva negativa a ser candidat, i només vull recordar que vaig agafar l'encàrrec de ser president amb condicions. Crec que és bo que sigui així", ha considerat Puigdemont.
El president ha indicat que la nova etapa ha d'estar liderada per noves persones, i ha ressaltat que ell no era el candidat de Junts pel Sí a la presidència de la Generalitat, de manera que va acceptar el càrrec exclusivament perquè es tractava d'una situació límit que amenaçava amb finiquitar la legislatura poc després de començar-la. "No s'ha d'agafar amb dramatisme que no em presenti", ha resumit poc després. Segons ell, el PDECat té l'oportunitat de triar amb les "mans lliures" i a través de primàries un cap de llista que, possiblement, surti del seu Govern.
El dirigent nacionalista l'ha començat a desgranar aquest dimecres en un dinar organitzat per Sobirania i Justícia en què ha aportat detalls -no tots: la discreció que s'imposa el sobiranisme en la fase decisiva és absoluta perquè "la tàctica s'aplica i no s'explica", com ha dit el mateix Puigdemont- sobre el full de ruta. El camí comença amb un viatge a Madrid i acaba amb la negociació de la independència, en cas que s'imposi el "sí". Aquestes són les fases que ha situat Puigdemont, que també ha parlat del seu futur polític i de la negativa a presentar-se com a candidat del PDECat a la Generalitat.
- Una (última) oferta formal
El Pacte Nacional pel Referèndum farà un gran acte el 19 de maig per exposar la feina feta i els suports recollits a favor de la iniciativa, que eren 400.000 sense tenir en compte els aconseguits per Sant Jordi. "Cal aconseguir que a l'Estat no li sigui fàcil dir que no", ha reflexionat el president de la Generalitat, que podria anar a Madrid amb altres membres del Govern. "Que es moguin del despatx, que s'esforcin més a dir si podem o no podem votar", els ha instat Puigdemont. En la reunió que van mantenir l'11 de gener amb Rajoy ja va quedar clar que les distàncies són irreparables, per ara.
Què està disposat a negociar el president? Les grans qüestions ja les va plantejar en una conferència a Madrid a l'octubre: data, pregunta, quòrum i el marge temporal per fer un nou referèndum. Això vol dir, en essència, que l'únic escenari en el qual no es votaria al setembre és un acord amb l'Estat que allargui l'horitzó de la votació. Aquest escenari, de moment, no està damunt la taula perquè no hi ha cap via de negociació oberta amb l'Estat. En cas que hi fos en un futur, Puigdemont ha volgut clarificar que hi hauria reunions "secretes" i que no només inclourien actors polítics.
- Inici de la via unilateral
Puigdemont no es desplaçarà a Madrid amb la data i la pregunta del referèndum ja fixades -com li exigeix la CUP des de fa setmanes- per escenificar que la voluntat de diàleg és real. El Govern, que ja treballa amb la maquinària de la votació fins i tot en el "pitjor dels escenaris possible", posarà en marxa els mecanismes de "garanties" necessaris per homologar internacionalment la consulta vinculant quan rebi la negativa definitiva de Rajoy. El president confia que el referèndum, "com l'aigua", no es pugui "aturar", ni tan sols en cas que l'Estat apliqui mesures coercitives com suggeria ahir José Manuel García Margallo. Sobre l'amenaça de la Fiscalia sobre la compra d'urnes, el president ha volgut mostrar tranquil·litat perquè el decret és clavat al d'Andalusia.
EN PROCÉS «La independència, dins del marc espanyol, és il·legal», la videoanàlisi d'@OriMarchhttps://t.co/HDLz2LFp6Spic.twitter.com/1NrnrFOTiR
— NacióPolítica (@naciopolitica) 11 de maig de 2017
Són moltes les preguntes que envolten el referèndum unilateral, com ara el paper dels Mossos d'Esquadra. "Faran complir la llei", ha dit Puigdemont, referint-se implícitament a la legalitat catalana que farà de paraigua legal de la votació. "No són una policia política", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha ironitzat amb el fet que no són els Mossos els encarregats de l'arquitectura de la consulta. Pel que fa a un acostament cap a l'espai polític dels "comuns", cobejats pel sobiranisme, la idea és dirgir-se més als "votants" que no pas als dirigents del nou partit d'esquerres.
- Aplicació del resultat
Si guanya el no, la decisió és evident: convocatòria immediata d'eleccions autonòmiques. En cas de victòria del sí, però, l'escenari és més complex perquè cal encetar negociacions amb Espanya i la comunitat internacional per implementar el resultat. Fins ara, l'acció exterior de la Generalitat ha versat més sobre el coneixement que no pas sobre el "reconeixement", però Puigdemont vol ser "exigent" -especialment amb la Unió Europea (UE)- un cop passat el referèndum. "Europa sempre s'ha adaptat a la realitat. No farà de noi dels encàrrecs d'Espanya", ha manifestat.
Una de les claus de l'èxit, en tot cas, passa per la gent. Així ho ha destacat el president en el sentit que el referèndum serà "vàlid" en la mesura que la ciutadania "se'l faci seu". Això vol dir, en essència, que una votació unilateral amb una alta participació serà més homologable que no pas una d'acordada "amb un 15% de participació", segons ha fixat el dirigent nacionalista. Qui té el "botó vermell" de la independència, doncs, són els votants. "Li demanem a la gent que es prepari", ha avisat Puigdemont en la línia de la "mobilització permanent" que pregona el sobiranisme en la fase final del procés.
- Negociacions i viabilitat econòmica
Una de les preguntes del públic ha tractat sobre les obligacions econòmiques de l'Estat envers Catalunya i com el procés de transició afectaria les finances catalanes. Segons Puigdemont, el govern espanyol té unes "obligacions" contretes que ha de complir amb tots els escenaris, i que actuar en sentit contrari podria afectar les relacions internacionals de l'Estat. Els costos de la transició, això sí, poden ser inesperats. "Caldran sacrificis", ha advertit el president de la Generalitat.
Puigdemont amb la responsable de Sobirania i Justícia, Isabel Martí, i el periodista Quico Sallés Foto: Govern
En paral·lel a aquestes negociacions, una de les tasques del Parlament serà la d'impulsar el procés constituent. Puigdemont se n'ha desmarcat com a Govern, tot i que el departament d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència liderat per Raül Romeva té atribucions en aquest àmbit perquè d'ell en depèn Participació. "Per poder fer un procés constituent amb potència, primer hem de decidir si som independents", ha volgut deixar clar el president de la Generalitat. I per decidir sobre la independència, ha dit, hi haurà la consulta vinculant i en cap cas unes eleccions autonòmiques anticipades.
- El futur del PDECat
Per què Puigdemont no és candidat? Ha rebut diverses preguntes en aquest sentit, i les respostes han estat variades: des del fet que "ja té una edat" per anar cada dia de Girona a Barcelona fins al compromís que va adquirir amb Artur Mas de no presentar-se quan va decidir acceptar la presidència. "He estat molt clar sobre la meva negativa a ser candidat, i només vull recordar que vaig agafar l'encàrrec de ser president amb condicions. Crec que és bo que sigui així", ha considerat Puigdemont.
El president ha indicat que la nova etapa ha d'estar liderada per noves persones, i ha ressaltat que ell no era el candidat de Junts pel Sí a la presidència de la Generalitat, de manera que va acceptar el càrrec exclusivament perquè es tractava d'una situació límit que amenaçava amb finiquitar la legislatura poc després de començar-la. "No s'ha d'agafar amb dramatisme que no em presenti", ha resumit poc després. Segons ell, el PDECat té l'oportunitat de triar amb les "mans lliures" i a través de primàries un cap de llista que, possiblement, surti del seu Govern.