Susana Díaz no podia imaginar, ni en els seus pitjors malsons, que hauria d'abandonar el Palau de San Telmo. Els seus rivals, tampoc. Ella és la gran derrotada del 2-D. Andalusia ha donat un gir brusc a la dreta i les tres sigles que competeixen per aquest espai canten victòria. Però en política, de la mateixa manera que hi ha derrotes dolces, existeixen també victòries amargues. És la que ha obtingut Albert Rivera. La direcció de Ciutadans s'ha trobat amb un escenari que no esperava i que, de fet, no esperava ningú. Un canvi de majoria en què l'única opció era integrar-se en un bloc de dretes si volia governar. I sense poder arrabassar el primer lloc de la dreta a un PP afeblit, que malgrat la reculada en vots i escons pot consolar-se amb la presidència de la Junta.

Per a Ciutadans, el resultat electoral -que ha de vendre com un èxit- li obre, paradoxalment, molts fronts de perill a pocs mesos d'unes eleccions, el mes de maig, en què es juguen moltes partides alhora: europees, municipals i autonòmiques. El partit taronja afrontava amb bones perspectives la batalla en alguna plaça forta, com Madrid. Aquests són cinc dels maldecaps que ara haurà de gestionar Rivera.  

1. La imatge de Rivera i del partit s'escora a la dreta

L'aliança de les tres dretes per elegir Juan Manuel Moreno Bonilla com a nou president de la Junta d'Andalusia soscava la imatge de partit liberal i centrista que Albert Rivera vol mostrar. Per això, el líder unionista se n'ha intentat desmarcar. El cartell d'un lideratge jove, desacomplexat, que vol encarnar una Espanya orgullosa i alhora moderna ja no es podrà mantenir per més temps tenint com a company de viatge una formació que fa dels components més rònecs de l'espanyolisme (defensa de la cacera i dels toros), amb apel·lacions a la família tradicional i un discurs clerical.