El debat sobre la investidura de Pedro Sánchez gira al voltant de l'amnistia. El PSOE s'ha obert a parlar-ne, Sumar ja treballa en un encaix constitucional i ERC i Junts, partits clau per als socialistes per retenir la Moncloa, mantenen el silenci. La proposta, ara viable perquè el PSOE està necessitat si vol fer president Sánchez, encara es troba a les beceroles i ningú és capaç de dir si s'arribarà a concretar, però és al centre d'una futura negociació. Fa dos anys, el govern espanyol s'hi negava, i el diàleg es va centrar en la concessió dels indults als presos polítics, fruit de la negociació d'ERC i la pressió europea. Ara, el plantejament seria més ampli, a l'espera de precisar-ne l'abast i els supòsits, és a dir, què s'amnistiaria i què no. Quines diferències hi ha entre els indults i una possible amnistia?
 

Què diu la Constitució?

No hi ha dubtes sobre la constitucionalitat de l'indult, però sobre l'amnistia hi ha més debat. La Constitució no la prohibeix, però tampoc hi fa referència. La democràcia espanyola després de la mort de Franco neix amb una llei d'amnistia, l'any 1977, que no va ser declarada inconstitucional. La llei d'enjudiciament criminal hi fa referència a l'article 666.4, i tampoc ha estat impugnada. Els defensors d'aquesta via per avançar en la resolució del conflicte polític, entre els quals l'advocat Jaume Asens, un dels artífexs de l'exili i els indults, sostenen que si la Constitució no prohibeix una amnistia és que és constitucional. Juristes de prestigi com l'exmagistrat del TC Juan Antonio Xiol o l'exmagistrat del Suprem José Antonio Martín Pallín sostenen que l'amnistia és constitucional.
 

L'amnistia és un indult general?

Els crítics amb l'amnistia sostenen que es tracta d'un indult general, que permetria perdonar el procés d'independència. Això no és així, perquè els indults generals sí que estan prohibits per la Constitució. De fet, un indult general i una amnistia són coses diferents. Un indult és competència del govern espanyol, que els aprova a través d'un reial decret, de manera justificada i a través d'una sèrie de passos establerts en la llei de l'indult, i sense necessitar l'aval del Congrés. És el que es va utilitzar per alliberar els presos independentistes el juny de l'any 2021. Aquesta maniobra no es pot fer de manera general, perquè està prohibit explícitament a la Constitució, a l'article 62. Una altra cosa és una amnistia, que si bé pot tenir efectes similars, és de naturalesa diferent.
 

L'amnistia necessita una sentència prèvia?

L'indult és el perdó total o parcial d'una pena individual i l'amnistia és una mesura col·lectiva. En el cas dels presos de l'1-O, el perdó va ser parcial: es va perdonar la presó, però no la inhabilitació, que impedeix a dirigents com Oriol Junqueras o Jordi Turull presentar-se a les eleccions. L'amnistia, en canvi, és l'"oblit legal de delictes, que extingeix la responsabilitat dels seus autors". Per tal que hi hagi un indult cal que l'afectat hagi estat condemnat amb sentència ferma. La mesura de gràcia perdona la pena, però no oblida el delicte i manté els antecedents. L'amnistia, en canvi, no necessita que hi hagi una sentència, acostuma a ser una mesura extraordinària i elimina els antecedents. Podria afectar, doncs, dirigents o activistes independentistes que encara no han estat jutjats, i també eliminaria les inhabilitacions.
 

Qui aprova l'amnistia?

L'indult l'aprova el govern a través d'un decret, és una mesura de gràcia que concedeix el consell de ministres després d'una sèrie de tràmits i amb objectius d'utilitat pública, equitat o justícia. L'amnistia, en canvi, l'aprova el Congrés, seu de la sobirania popular, a través d'una llei orgànica, que necessita una majoria absoluta, i amb la finalitat de resoldre un conflicte -la llei d'amnistia de 1977 volia tancar el capítol de la Guerra Civil i la dictadura- o de recuperar l'estabilitat i la normalitat política. La darrera amnistia aprovada a Espanya la va fer el PP l'any 2012, amb el ministre Cristóbal Montoro, i va ser una amnistia fiscal, que va permetre a més de 30.000 persones regularitzar la seva situació amb Hisenda. L'any 2019, el TC va tombar aquella norma, però va avalar les regularitzacions.
 

Qui tindrà l'última paraula?

Mentre les primeres converses es desenvolupen amb discreció, Alberto Núñez Feijóo intentarà una investidura a la desesperada, amb pràcticament cap possibilitat d'èxit. El candidat, que tindrà els focus a sobre, mirarà d'exhibir una imatge institucional amb el missatge que cal "obrir un nou cicle" que no depengui dels independentistes, i tot apunta que aprofitarà per carregar contra Sánchez i el PSOE per les cessions a ERC i Junts, primer en forma d'indults i ara, si finalment es concreta, en forma d'una amnistia o, si més no, d'aprofundir en la desjudicialització del procés a canvi de mantenir la presidència del govern espanyol. En cas que hi hagi una llei d'amnistia, és previsible que acabi al Tribunal Constitucional, ara controlat per una majoria progressista.