Divisió entre espanyols: un terç recentralitzaria l'Estat, un terç el descentralitzaria i un terç no el tocaria

Els votants del PSOE són sobretot partidaris de l'actual model, però n'hi ha tants que reconeixerien l'autodeterminació com que suprimirien les autonomies, segons una enquesta del CIS

Una bandera republicana, una espanyola i una estelada, a un concentració.
Una bandera republicana, una espanyola i una estelada, a un concentració. | Martí Planas Pulido
21 de juny de 2023, 15:47
Actualitzat: 16:15h
Els espanyols estan clarament dividits sobre com s'hauria d'articular l'Estat, ja que la societat es divideix en tres grups pràcticament iguals: en un hi hauria els partidaris de recentralitzar, en l'altre es defensaria més descentralització i el darrer mantindria l'equilibri actual. Així ho assenyala l'estudi sobre identitats culturals, nacionals i europees del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), fet públic aquest dimecres.

Entre aquelles persones que defensen un canvi de model cap a un o altre cantó, a més, també hi ha divisió d'opinions. En el grup dels recentralitzadors, s'hi troba un 20% que simplement reduiria l'autonomia de les comunitats i un 13% que directament les eliminaria. I entre els descentralitzadors, hi ha un 18% dels enquestats que atorgaria més competències a les autonomies i un 14% que reconeixeria a aquestes el dret a esdevenir estats independents.

Pel que fa a electorats, els del PSOE tenen com a opció més citada el manteniment de l'actual model (46%), però també un 21% incrementaria l'autogovern de les autonomies i un 16% el retallaria. Escassament el 7% en reconeixeria el dret a l'autodeterminació, el mateix percentatge que les suprimiria. Els del PP, en canvi, sobretot volen recentralitzar una mica (35%) o prorrogar l'equilibri d'ara (33%), si bé un 19% també ho limitaria tot a un govern central.

Més decantats estan els votants de Vox, cap a la supressió de les autonomies (44%) o cap a la reducció del seu autogovern (34%). Al contrari que els de Podem -sense les seves confluències-, que optarien per descentralitzar més competències (31%), mantenir les actuals (29%) o reconèixer el dret a esdevenir estats independents (24%). Aquesta darrera opció és l'hegemònica entre els electors d'ERC (78%), Junts (88%) i la CUP (94%) i té molt de pes també entre els d'En Comú Podem (39%), entre els quals també un bon gruix incrementaria l'autogovern de les comunitats (43%).

Aquesta pregunta era habitual dels baròmetres del CIS, però va desaparèixer del qüestionari el febrer del 2020. Des d'aquell últim cop que es va demanar, han caigut onze punts els defensors de l'actual model i quatre punt els partidaris de suprimir les autonomies, però han augmentat en vuit punts els que en reduirien l'autogovern, en set punts els que els atorgarien més competències i en quatre punts els que els permetrien ser estats independents. Els indecisos també s'han reduït força aquests anys.

L'enquesta actual també demana per altres qüestions, com la valoració de l'organització de l'Estat en autonomies. Un 46% creu que ha funcionat regular, un 29% opina que ha anat bé o molt bé i un 23% en fa una valoració negativa -entre els quals, molts votants independentistes-. En tot cas, un 53% dels enquestats asseguren que se senten tan espanyols com de les respectives comunitats, mentre que un 22% se sent més o només espanyol i un quasi idèntic 21%, més o només de la seva autonomia.

Igualment, un 42% afirma que se sent molt orgullós de ser espanyol -més d'un 70% en el cas dels votants de PP i Vox- i un 37% se'n sent bastant orgullós. Són nivells d'orgull similars a aquells que s'expressen per pertànyer a cada comunitat autònoma -sense que els independentistes destaquin per damunt de la resta, en aquest cas-. Si es demana, en una escala del 0 al 10, el grau d'identificació de cada enquestat amb el seu poble o ciutat, la seva comunitat autònoma o amb Espanya, els nivells mitjans per als tres nivells són gairebé iguals, de 7,8.