Dones indignades i pensionistes angoixats: Espanya flirteja amb un nou 15-M

És l'inici d'un canvi d'era o una etapa més de malestar que està condemnat a no tenir traducció política? Aconseguirà Mariano Rajoy sortir-se'n un cop més? Hem preguntat a cinc observadors de l'actualitat (Javier Aroca, Eva Gajardo, Toni Mollà, Esther Vivas i José Antonio Zarzalejos) com ho veuen i que ho expliquin a NacióDigital.

1. Les protestes dels pensionistes i les dones són un indici d'un canvi de cicle o fenòmens passatgers?

J. A. Zarzalejos: "Ni un nou 15-M ni protesta fugaç"

El periodista José Antonio Zarzalejos creu que "no estem ni davant d'un nou 15-M ni d'una protesta fugaç. La millora dels índexs macroeconòmics no arriba a les butxaques dels ciutadans i no ha revertit la devaluació dels salaris. Estem sortint del túnel, però molts ciutadans encara estan dins". Segons ell, la indignació és evident en els sectors més afeblits per la crisi: "Els pensionistes, que són els qui més han fet perquè les famílies resistissin la crisi, i les dones, víctimes d'una disrupció laboral encara no resolta en el moment de la maternitat". En l'horitzó, " el futur del sistema de pensions per unes cotitzacions i uns sous baixos".  

Javier Aroca: "Frustració i esgotament de tot una societat"

L'antropòleg i analista Javier Aroca creu que la protesta dels pensionistes i de les feministes "són molt diferents però coincideixen en la reacció contra la política d'hivernació que practica el govern del PP". Les protestes i manifestacions mostren la sensació d'esgotament i frustració de tot una societat".

Eva Gajardo: "Estem davant un canvi històric"

La sindicalista Eva Gajardo, responsable d'Igualtat d'UGT Catalunya, considera que "les mobilitzacions que s'han produït no són un moviment. Visualitzen que les dones ja estan cansades d'una igualtat purament formal i que la volen fer efectiva. Estem davant d'un canvi històric". Segons ella, "la protesta dels pensionistes és diferent, però és un altre indicador que la gent està farta de viure malament".   

Toni Mollà: "Torna a brollar un malestar de fons"

El periodista i escriptor del País Valencià Toni Mollà es mostra convençut que les protestes que s'han viscut "són fruit d'una tendència de fons, d'un malestar que emergeix de manera periòdica i que es va reconduint, i que ara torna a brollar. El que no està clar és si tindrà traducció política. El 15-M va ser reconduït i banalitzat des dels platós de televisió".   

Esther Vivas: "Les mobilitzacions són un canvi de tendència"

"Encara és aviat per veure l'impacte polític i social que tenen a mig termini aquestes mobilitzacions, però sí que han significat un canvi de tendència respecte al període d'estancament de lluites que s'ha viscut a escala estatal, al marge de les protestes a Catalunya. El 8 de març ha estat una jornada sense precedents, que ha combinat mobilització al carrer amb una vaga no promoguda pel món sindical, i ara caldrà veure quina en serà la continuïtat. Sí que des del 15-M no hi havia hagut cap iniciativa amb aquesta energia, i fins alguns han parlat ara d'un 15-M feminista. Pel que fa a les protestes de pensionistes, són un símptoma de l'impacte de la crisi en la gent gran i el seu malestar, i són importants perquè vivim en una societat envellida, on aquests tenen un pes demogràfic central, i el tema de les pensions és, a més, una qüestió sensible pels partits a nivell electoral".

2. Amb el bloqueig polític a Catalunya i la dificultat per aprovar els pressupostos com queda la legislatura?
 
Zarzalejos: "La legislatura està compromesa"

"Rajoy afronta una doble complicació, encara més greu després de les protestes: el bloqueig polític a Catalunya s'allarga i la negociació amb el PNB s'ha posat molt costeruda. La legislatura es troba en una situació compromesa".

Aroca: "Estan en perill els pilars de la democràcia"

Javier Aroca està convençut que "la legislatura evolucionarà malament, però el que està en perill no és la legislatura, són els pilars de la democràcia". Segons l'analista, "a Catalunya, Rajoy s'ha negat a fer política i jo dubto molt que el PNB li aprovi els comptes. Perquè, a més dels interessos econòmics, el PNB es juga l'hegemonia al País Basc i té difícil explicar que dona suport a un govern com el del PP".

Gajardo: "Els polítics han de donar respostes"

Sobre el futur de la legislatura, Gajardo creu que "el que importa són les polítiques socials i la necessitat de posar els problemes de les persones al centre de les prioritats governamentals. Els polítics han de donar respostes a les demandes socials".  

Mollà: "No estic segur que el PNB mantingui el rebuig als pressupostos"

Toni Mollà assegura que "m'agradaria que el PNB mantingués la seva posició de rebuig als comptes públics mentre es mantingui el 155. Però no n'estic segur. L'actual PNB és diferent del dels anys d'Ibarretxe. L'actual prima l'estabilitat política perquè ells d'independència econòmica ja en tenen. L'economia basca rutlla i tenen uns índexs d'atur similars als d'Alemanya. Urkullu és bàsicament un tecnòcrata".  

Vivas:"La tensió amb Catalunya afavoreix Ciutadans"

"Mariano Rajoy, penso, aconseguirà tirar endavant d'una manera o altra la legislatura, almenys fins les eleccions europees i municipals del 2019. La qüestió és com arriba a aquesta propera cita electoral. El principal risc que té és que la situació de tensió amb Catalunya es mantingui, cosa que afavoreix Ciutadans, i que es consolidi el renaixement de la protesta social".

3. L'ascens de Ciutadans és un factor consolidat?

Zarzalejos: "La pèrdua de por a Podem facilita ajuda que la dreta abandoni el PP"

El periodista assenyala un fet que és per ell crucial en aquests moments: "Podem ha baixat i ja es troba per sota del 20% en els sondejos. A Podem se li perd la por i això facilita que un sector de la dreta espanyola consideri que ja no corre cap risc abandonat el PP i donant la confiança a una marca nova com és Ciutadans. Molts electors creuen que es poden permetre una nit de farra". Per Zarzalejos, les eleccions del 21-D han donat un impuls decisiu a Ciutadans, "però caldrà veure la seva capacitat de resistència d'aquí a les properes eleccions. Pot ser que al final el seu ascens sigui important i estigui en una situació de poder guanyar, però potser no pugi tant com ara indiquen els sondejos".    
 
Aroca: "El poder invisible ja té substitut del PP"

Per Aroca, "els poders econòmics i el que podem dir el poder invisible ja ha beneït Ciutadans com el substitut d'un PP que s'ha esgotat. El partit de Rivera no té cap base ideològica, pe`ro sí estratègica. Per mi, el pitjor és que fins i tot una part de les dones que es van manifestar el 8-M poden tenir la temptació de votar-los".

Gajardo: "Ciutadans ha volgut deslegitimar el 8-M"

"L'ascens de Ciutadans em preocupa molt. L'actitud de Cs davant les mobilitzacions ha estat un intent de desacreditar-les. Ha volgut deslegitimar el 8-M amb acusacions d'anticapitalisme. Les polítiques d'Albert Rivera no són una solució a les demandes socials. No són ni tan sols un recanvi a les que ha fet el PP, sinó que es retroalimenten. És la dreta tonejada, emmascarada amb un to de joventut i suposada modernitat".

Mollà: "Ciutadans presenta trets postfeixistes"

Toni Mollà assegura que "Ciutadans és un fenomen que durarà i, a més, el trobo perillós". El seu criteri és molt crític amb la formació de Rivera: "No diré que és neofalangista, però sí que presenta trets del que Enzo Traverso anomena postfeixisme: una concepció ètnica d'Espanya, el rebuig de la diversitat i un culte a l'autoritat".
 
Vivas: "No crec que Cs mantingui el vot del 21-D"

Segons la periodista i acitivista social, "Ciutadans no és un fenomen passatger. Hi ha  una base social i unes condicions polítiques que fan que es pugui estabilitzar". Però és més escèptica sobre el que dibuixen les enquestes: "No crec és que pugui mantenir l'elevat vot que va aconseguir a Catalunya el 21D, i caldrà veure si podran consolidar aquest ascens tan ràpid al que apunten les enquestes. Hi ha una disputa amb el Partit Popular per l'hegemonia de la dreta, però veurem si realment Ciutadans pot fer-li el "sorpasso". Les enquestes són les enquestes i Ciutadans és el partit preferit de l'establishment econòmic i mediàtic espanyol".

4. Sobreviurà políticament Rajoy?

Zarzalejos: "Rajoy és un llast pel PP, i ell ho sap"

"En funció de com evolucioni la legislatura, mariano Rajoy decidirà el seu futur. Però crec que aquest cop ell ja és conscient que és un llast per al seu partit. Ha deixat de ser un actiu pel PP, i ell ho sap".

Aroca: "L'alternativa a Rajoy dins de la dreta no es diu Soraya ni Feijoo, es diu Rivera"

Javier Aroca considera que Rajoy ja ha demostrat moltes vegades capacitat de resistència i de sobreviure als embats. Però aquest cop pot ser diferent: "No hi ha alternativa a Rajoy dins del PP. L'alternativa dins de la dreta no és Soraya ni Cospedal, ni tampoc Feijóo, que cada dia s'està postulant. Es diu Rivera. Rajoy ha fracassat: ha estat incapaç de gestionar el problema de Catalunya, no ha pogut afrontar l'allau d'escàndols de corrupció i ara topa de nou amb les protestes socials, que assenyalen les febleses del seu discurs de recuperació".  

Gajardo: "L'important és si sobreviuen les seves polítiques"

Gajardo afirma que "no sóc endevinaire. No sé què passarà amb Rajoy, però l'important no és si ell sobreviurà, sinó si sobreviuran les seves polítiques. El que sí que diria és que la gent cada cop és més conscient dels seus drets i aquest esforç de la ciutadania serà recompensat".

Mollà: "De tots els president espanyols, Rajoy és qui mana més amb menys suport"

Mollà adverteix: "M'equivoco molt quan faig previsions. Però és curiós com Rajoy és el dirigent espanyol que presentant menys suport demoscòpic, pot actuar amb més marge de maniobra per governar des dels inicis de la Transició i és qui mana més. Es manté malgrat que l'oposició té majoria. El que indica que els altres partits primen els seus interessos per damunt de tot. Potser si Pedro Sánchez fos diputat ja haurien presentat una moció de censura".  

Vivas: "Rajoy és un supervivent, però la tensió permanent a Catalunya ja no el beneficia"

Mariano Rajoy ha demostrat ser un supervivent polític, ni que sigui amb una política de resistir i aguantar. És cert que malgrat haver pogut frenar l'ofensiva independentista, el context català ha generat un escenari de tensió permanent que ja no el benefica i que, en canvi, dóna ales a Ciutadans.