Aquest dies de trànsit fins el 9-N han permès al Parlament rebaixar l’activitat de manera espectacular. Amb prou feines s’hi celebra una comissió. És la prova que, malgrat tot, estem en campanya. De fet, l’única activitat amb un mínim de contingut polític parlamentari ha estat la creació, una cosa ràpida, de les comissions d’Investigació d’Spanair i de la Corrupció i Frau, per entendre’ns la del cas Pujol.

La curiositat en aquestes dues comissions rau en el fet dels seus presidents i que han agafat amb força les seves funcions. En el cas de la companyia aèria, la presidència l’exerceix Matías Alonso, el marcial diputat de Ciutadans i home de tracte fàcil i iniciat en afers parlamentaris.

Pel que fa la comissió del frau, la presidència li correspon a David Fernàndez, de la CUP per elecció de tots els grups llevat el PP i l’abstenció de Ciutadans. Fernàndez va prendre possessió del càrrec dilluns en la comissió fidel al seu estil dialèctic i estètic. Ara bé, es va fer estrany –en la concepció més amable del terme- escoltar els portaveus dels grups unionistes o separatistes dirigint-se a ell com a “president”.

Ara bé, no només va sorprendre la formalitat del nom i el càrrec sinó les lloances que va rebre de tot, tot l’arc parlamentari. El portaveu del PSC, Maurici Lucena, el va qualificar de "molt bon diputat". Enric Millo, del PP, va voler "deixar constancia" clar que els motius populars per no votar-lo no eren de "manca de capacitat" sinó per qüestions polítiques com ara que la CUP fa costat en el procés al Govern de CiU. Carlos Carrizosa, de C's, també va voler aixecar acta de "tot el respecte personal i confiança en la seva persona". Oriol Amorós, d'ERC, va sentenciar que al seu grup li "semblava molt bé la presidencia de Fernández". I Mertitxell Borràs, de CiU, i Marc Vidal, d'ICV-EUiA, van desitjar-li "sort i encert".