L’accident de tren d’Urda, un dels sinistres ferroviaris més mortífers dels darrers anys a Europa, ha posat de cap per avall la campanya electoral. L’impacte humà i emocional hi ha obligat. La crisi ferroviària ha fet que responsables polítics, mitjans de comunicació i ciutadania comencin a intentar resoldre els interrogants de la tragèdia (de les tragèdies, si hi afegim la d’Ademús, ocorreguda fa nou mesos). Quines han estat les causes? Es podria haver evitat? Mentre aquestes preguntes sobrevolen, el fet que s'hagi produït a només un mes de les eleccions generals ha connectat inevitablement tots els elements i el dit ha assenyalat ràpidament a alguns decisors polítics. Es considerin o no responsables a ulls de la ciutadania, pot una tragèdia d'aquestes característiques afectar el resultat d'unes eleccions?
L’atribució de responsabilitats
Bona part de l'atenció política i mediàtica s'ha centrat en el govern central i el Ministeri de Transports i Adif. Diverses veus han demanat la dimissió del seu responsable, el ministre Óscar Puente. Ara bé, una cosa és saber (si es pot saber) qui és efectivament el responsable d'un accident; i, una altra, és a qui la ciutadania atribueix aquesta responsabilitat. En un món polític dominat pel soroll, la ciutadania no disposa sovint de tota la informació necessària per a determinar-ne les causes o identificar-ne els responsables.
Aquesta dificultat es pot veure incrementada quan les responsabilitats es reparteixen entre diferents organismes i administracions, com passa en la gestió del sistema ferroviari. Per això, a l'hora de formar-se una opinió, recorren a dreceres informatives, com ara els missatges dels partits polítics o la informació provinent dels mitjans de comunicació. A més, les mateixes preferències polítiques també poden condicionar la manera en què interpretem aquesta informació i a qui acabem atribuint les responsabilitats.
Els partits intenten definir aquestes responsabilitats, i competeixen per a convèncer la ciutadania de les seves interpretacions. Mentre el govern pot intentar desvincular-se de les causes de l'accident i destacar la seva gestió de l'emergència, l'oposició pot intentar presentar l'accident com una conseqüència de la mala gestió o de decisions polítiques anteriors. Ara bé, aquesta competició no implica, però, que totes les interpretacions estiguin igual de fonamentades o que acabin dominant l’opinió pública. Exigir responsabilitats polítiques és essencial en una democràcia i no vol dir necessàriament estar instrumentalitzant la tragèdia; el problema pot aparèixer quan les acusacions es passen de frenada, o si la discussió es converteix exclusivament en una competició per obtenir rèdits electorals.
Les conseqüències electorals d’una tragèdia
La recerca mostra que les conseqüències electorals d'una tragèdia no només depenen de qui es considera responsable de l'accident, sinó també de com es gestiona la crisi posteriorment. Gasper i Reeves mostren, en un estudi del 2011 sobre desastres naturals als Estats Units, que els ciutadans no només penalitzen els governants, sinó que també tenen en compte la resposta que aquests han donat davant l'emergència. Per tant, sabem que les conseqüències electorals d'un accident no depenen només de qui se'n pot considerar responsable, sinó també de com es gestiona l’endemà.
Però, fins a quin punt una tragèdia ens pot fer canviar d'opinió? I fins a quin punt simplement reforça allò que ja pensàvem? Els esdeveniments no ocorren en un buit, en el qual els ciutadans formen les seves opinions de zero. La majoria de nosaltres tenim unes preferències i opinions prèvies, a partir de les quals formem les nostres interpretacions. Una persona que sigui crítica amb el govern pot interpretar un accident com aquest com una nova mostra d'incompetència, que reforci la seva mala opinió sobre els responsables. En canvi, una persona que sigui més propera o favorable al govern pot posar més èmfasi en la manera en què s'ha gestionat l'accident, la manca d'informació sobre les causes o fins i tot les acusacions de l'oposició. Si, a més, ens trobem en un context de polarització com l'actual, les mateixes informacions poden reforçar interpretacions polítiques oposades. Per tant, veiem com l'accident pot estar alhora reforçant les opinions d'alguns votants, i fent reconsiderar les d'altres.
Canviar les eleccions vol dir canviar el vot?
Un accident com el d'Urda pot tenir conseqüències electorals sense que necessàriament faci canviar d'opinió els ciutadans. Tot i que les diferents interpretacions dels fets poden persuadir alguns votants i fer-los reconsiderar les seves preferències polítiques, les preferències electorals no es limiten a la persuasió. Una tragèdia com aquesta també pot tenir un efecte mobilitzador i que ciutadans que en altres circumstàncies no haurien anat a votar acudeixin a les urnes.
Ara bé, aquest efecte també pot produir-se en sentit contrari. Si l'accident s'interpreta com a una fallida dels partits polítics de donar resposta als problemes de la ciutadania, o alimenta la desconfiança en les institucions polítiques, això pot desmobilitzar alguns electors. Per tant, les conseqüències electorals d'una tragèdia no depenen només de si els ciutadans canvien el seu vot, sinó també de qui decideix anar a votar i qui prefereix quedar-se a casa.
Una altra distinció important a l'hora d'entendre les conseqüències electorals d'una tragèdia és la que hi ha entre preferències i prioritats. A l'hora de decidir el seu vot, els electors tenen en compte diversos factors: no només les seves preferències polítiques i ideològiques, sinó també els temes que centren el debat públic en aquell moment. Els partits, per la seva banda, acostumen a intentar fer campanya sobre els assumptes en què consideren que tenen més credibilitat o que els poden beneficiar electoralment. Però accidents com el d'Urda poden alterar sobtadament l'agenda política i situar al centre del debat qüestions que els partits no tenien previst adreçar. Aquest canvi de prioritats també pot modificar els criteris amb què la ciutadania avalua els partits i decideix el seu vot.
Rodalies i la reactivació de debats existents
A Catalunya, el funcionament de la xarxa de Rodalies, la inversió ferroviària i la distribució de competències entre els diferents nivells de l'administració són qüestions que ja formen part del debat polític. Els retards constants, les cancel·lacions i accidents com el de la línia R4 a Gelida, el gener d'aquest any, han contribuït a mantenir aquestes qüestions a l'agenda pública. Per tant, l'accident d'Urda no introdueix necessàriament un tema nou en el debat polític català, però sí que pot reforçar-ne la rellevància i fer que la gestió de les infraestructures ferroviàries tingui un pes més gran a l'hora de decidir el vot dels catalans.
Aquest protagonisme, però, no té per què beneficiar un partit concret. Mentre que alguns actors polítics poden emmarcar els problemes ferroviaris com una manca d'inversió per part de l'estat, altres poden posar l'èmfasi en la gestió del servei o el repartiment de competències. La conseqüència de tot plegat és que les responsabilitats es difuminin, sensació a cavall de les diferents interpretacions mediàtiques que es realitzen (certes o no).
Què podem esperar a les eleccions?
L'impacte emocional i l'atenció mediàtica de l’accident d’Urba són considerables. Si fem cas a la recerca sobre accidents ferroviaris, centrats en els accidents de Tempi (Grècia) del 2023 o el del metro de Mèxic el 2021, o en casos semblants, com el de la inundació del ferri de Seül l’any 2014, el sinistre no és un fet positiu pel PSOE i Pedro Sánchez. En tots aquests casos estudiats el partit governamental va perdre vots i ho va fer després d’un accident que va tenir lloc força temps abans que se celebressin les votacions. A l’estat espanyol encara queden setmanes per a les eleccions, però, si no passa res, és complicat que la temàtica desaparegui de l’agenda mediàtica. Sens dubte, altres qüestions recuperaran protagonisme, però és difícil que el govern se’n deslliuri totalment i, per tant, els votants comencin a perdre la memòria sobre la qüestió.
Amb tot, cal tenir en compte que, a hores d’ara, molts ciutadans arriben a les eleccions amb unes preferències polítiques ja formades i consolidades, excepte en l’àmbit de l’esquerra, on la indecisió és encara important. En aquest àmbit ideològic, es tracta d’una indecisió de doble naturalesa: de si votar o no i de quina papereta triar. L'impacte d'un accident com aquest, doncs, no el podem mesurar només en els vots que canvia, sinó també en allò que canvia després. I heus aquí la clau per saber si l’accident acabarà tenint més efecte mobilitzant o fragmentant l’esquerra, que no pas en motivar unes dretes altament mobilitzades des de fa temps.
