El dilema de Quim Torra

Quim Torra és un president de la Generalitat plenament conscient del que suposa ocupar el càrrec. A nivell de responsabilitat, d'atribucions i de petjada en la història. Va arribar a Palau en unes circumstàncies extraordinàries que no s'han dissipat -presó, exili, judicialització- i que seguiran marcant els propers mesos. El calendari situarà Torra, més d'hora que tard, en un dilema: què fer quan arribi la sentència del Tribunal Suprem contra els dotze líders independentistes encausats. Hi ha tantes propostes com actors, pràcticament, però Torra, per raó de càrrec, tindrà la clau de la legislatura a les seves mans. I haurà de decidir enmig d'un mar de condicionants.

El president, possiblement l'independent més independent de Junts per Catalunya (JxCat), sempre ha defensat les quatre vies d'acció republicana: els presos i preses, l'exili, les institucions catalanes i la societat civil mobilitzada. Són les potes a través de les quals vol vehicular la resposta al Suprem, que té a les seves mans no només el futur dels acusats -nou d'ells privats de llibertat-, sinó també la definició del terreny de joc polític a l'Estat. Conjugar tots els elements no serà senzill per a Torra, perquè a la desunió estratègica de l'independentisme, vigent des de la nit mateixa de l'1-O però ara evident, implicarà bastir un mínim full de ruta en un termini relativament curt. 

Són molts els condicionants que han influït en el president -designat per Carles Puigdemont el maig del 2018- des que va aterrar a Palau. Només arribar va topar amb la moció de censura contra Mariano Rajoy, i a cada passa que feia per adequar-se al càrrec topava amb l'excepcionalitat. Primer van ser els escrits d'acusació de Fiscalia, després l'inici del judici -barrejat amb els pressupostos generals de l'Estat- i després un cicle electoral que ha distanciat JxCat i ERC, socis a la Generalitat. Torra, un home que "es creu de debò la independència" -com detallen alts dirigents que hi tenen contacte habitual-, manté la vigència de l'1-O però, al mateix temps, ha de governar.

I, per governar, un executiu necessita pressupostos. Uns pressupostos que la Generalitat no aprova des del 2017, encara amb Puigdemont i Oriol Junqueras al capdavant. En les últimes setmanes ha rebut dues ofertes per pactar-los, la de Miquel Iceta i la d'Ada Colau. Les discrepàncies de fons, especialment pel que fa la resposta a la sentència, són substancials amb tots dos dirigents. Iceta, reincorporat a la política de pactes al Parlament després dels acords als municipis i a la Diputació amb l'independentisme, exigeix una renúncia explícita a la unilateralitat. Colau insisteix que la resposta al carrer ha d'estar liderada per les entitats i en cap cas pels dirigents polítics, que haurien d'estar centrats en "trobar solucions".

Torra vol aprovar els comptes -no hi ha cap president que pugui vendre obra de govern sense haver validat uns pressupostos en el seu mandat-, però al mateix temps ha deixat clar que l'independentisme "ho tornarà a fer" -sense concretar- i que totes les vies no-violentes són legítimes per exercir el dret a l'autodeterminació. En aquest sentit, el president navega en mar remoguda, possiblement perquè ningú porta el mateix rumb incorporat a la nau. Cal convocar eleccions? S'ha d'esgotar la legislatura? Tindrà prou força el president per esgotar el mandat? La justícia l'inhabilitarà per la pancarta del llaç groc? "No ho tindrà fàcil. Gens fàcil", manté un alt dirigent consultat.

El diàleg i la confrontació

Els detractors de Torra -que hi són, i no sempre integrats a les files de l'oposició- asseguren que no s'ha "emancipat" de la figura de Puigdemont. L'expresident de la Generalitat ha estat el primer en teoritzar per escrit què ha de passar després de la sentència en un llibre en el qual aposta per mantenir la "confrontació" amb l'Estat. El dilema de Torra, més enllà de si opta per anar a eleccions o no -una opció que té descartada, sobre el paper, però que ni tan sols ERC aparca-, és quin ha de ser el futur del procés: diàleg amb l'Estat, sigui quin sigui el govern que surti del Congrés o d'una repetició electoral, o bé tornar a preparar un embat com el de l'1-O.

Si es fa un embat, reflexionava en una entrevista a NacióDigital el número dos de Jordi Sànchez a la Crida, Toni Morral, ha de ser "per guanyar-lo". Si bé els presos han aportat dosis de pragmatisme a les posicions de Torra -els discursos del qual no sempre han tingut acceptació unànime a Lledoners, com detallen alts responsables independentistes-, l'exili ha emprès aquesta setmana el relat segons el qual el conflicte és inevitable, i que el referèndum pactat és una "fantasia". Al mig de tot plegat s'hi troba el president, que ha vist com aquest cap de setmana el seu vicepresident, Pere Aragonès, posava damunt la taula entrevistat per EFE un Govern de concentració per gestionar la sentència, i com alertava del fi de la legislatura si no hi ha pressupostos.

Torra, que ja ha avisat que no pagarà les multes de la Junta Electoral per valor de 8.500 euros i que serà jutjat pel llaç groc a Palau en període electoral, també busca transmetre la imatge d'un executiu que governa, com va intentar al Parlament en el debat de la "Catalunya real" impulsat per Ciutadans. Tot i que hi ha alts càrrecs que -sempre en privat- donen la legislatura -i el president- per amortitzats, Torra serà president de la Generalitat quan arribi la sentència. I ell i la seva war room, integrada per col·laboradors i dirigents afins de JxCat, tindrà veu i vot en el nou context. Relligar exili, presos, carrer i institucions farà mutar el dilema en una cruïlla.