El dit del PP i la lluna del poder real de Madrid

Els poders fàctics s'han cansat de Casado i dels seus errors en un moment en què s'intenta generar un clima d'opinió favorable a un govern format pels populars i Vox

Feijoo, Casado, Mañueco i Ayuso, en campanya.
Feijoo, Casado, Mañueco i Ayuso, en campanya. | Flickr PP
21 de febrer del 2022
Actualitzat a les 11:35h
Fa molts mesos que els poders fàctics fan enquestes setmanals. Moltes d'elles es publiquen per intentar generar un clima d'opinió favorable al canvi de govern de PSOE i Unides Podem, format amb el suport dels nacionalistes i independentistes, per un altre de PP amb Vox. Aquests poders fàctics creuen que els serà més favorable als seus interessos i que és més proper a la seva idea centralista d'Espanya. Com que després de molts mesos veuen que no està donant els seus fruits, i difícilment els pot donar amb Casado al capdavant del PP, premen el botó nuclear i volen fer saltar pels aires, metafòricament parlant, Casado i el seu secretari general Teodoro Garcia Egea.
 
I per què ho fan ara? Veure que Casado es nega o posa massa traves a l'acord a Castella i Lleó entre el seu partit i l'extrema dreta és la gota que els ha fet vessar el got. I els poders fàctics premen el botó nuclear amb la complicitat del director de gabinet d'Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, segurament el millor estrateg polític que hi ha o hi ha hagut mai a Espanya. Ja va ser ell qui va contribuir de forma molt evident a portar Aznar a la Moncloa i ara li agradaria poder repetir-ho amb a Ayuso.
 
Per què els poders fàctics volen fora Casado de la setena planta de Génova 13? En primer lloc, perquè no té tirada electoral, i perquè veuen que amb ell és molt probable que Sánchez continuï a la Moncloa com a mínim fins al 2028, per això ho troben inadmissible. Però també perquè l'estratègia del líder del PP d'atacar el govern espanyol a Europa ha aixecat polseguera a Brussel·les li han estirat les orelles els poders fàctics, que saben que es juguen molts diners amb els fons Next Generation.

Però no només això: l'error d'un diputat, Alberto Casero, que s'equivoca a l'hora de votar la reforma laboral que hauria pogut precipitar la caiguda del govern Sánchez, més el resultat a Castellà i Lleó, han cavat la fossa definitivament a Casado i al seu equip. Per tant, han decidit tirar pel dret fent una voladura controlada de la setena planta de Génova, carregar-se Casado i Egea, dos peces prescindibles, i col·locar algú que els doni garanties que podran acabar amb un govern on hi ha comunistes, separatistes i, segons ells, també etarres.
 
Ara, quins són els passos que seguiran? Casado i Egea estan tocats de mort (política), només queda pactar una sortida laboral digna fora de la política o, millor dit, ben remunerada. I, el més important, qui posen al seu lloc. Els més madrilenys i més joves aposten per Ayuso i els més allunyats de Madrid ciutat, i que al mateix temps tenen més experiència en la política i els jocs de poder, aposten per Feijóo. I aquí rau la mare dels ous: Feijóo està disposat a anar a Madrid? Segons les males llengües, ja no va optar ara fa quatre anys a presidir el PP perquè hi havia un dossier que el comprometia molt amb alguna amistat relacionada amb el narcotràfic, fet que de moment només ha passat de puntetes per alguns mitjans de la premsa espanyola, però, que en el cas que fes un pas endavant, podria sortir a la llum pública.

Feijóo no se la jugarà si no té la seguretat que arriba a la presidència aclamat per la militància, sense haver de fer primàries, és a dir,on només hi hagi una sola candidatura i sigui coronat sense haver-se de despentinar. Ayuso, que també podria tenir temptacions, malgrat que el seu director de gabinet la voldria veure ja ocupant la presidència del PP per poder fer l'assalt definitiu a la Moncloa el 2024, no vol córrer tant, tot i que està disposada si Feijóo no fa el pas.

Veurem què passa en els pròxims dies, però està clar que aquesta guerra a la dreta espanyola acabarà amb morts polítiques els pròxims dies i possiblement amb l'entronament d'un nou líder que pugui aglutinar el nombre més gran de vots de la dreta en un sol partit i que, en el cas que necessités suport d'un altre partit, no li fes un lleig a Vox. Si això acaba passant, veurem com el nou líder del PP és venut com la gran salvació d'Espanya i veurem com també els decibels favorables a l'extrema dreta en alguns mitjans de comunicació s'afluixen una mica. No del tot, no fos cas que haguessin de tornar-los a apujar si el nou líder també els surtis granota.