El català encara no és oficial a la Unió Europea, malgrat el pacte entre el PSOE i Junts per a la mesa del Congrés. Ja sense la presidència de torn del Consell de la Unió Europea -que permetia a Espanya definir l'ordre del dia de les reunions-, haurà de ser Bèlgica qui decideixi si la carpeta continua o no a l'agenda europea, mentre els governs català i espanyol, així com entitats com Plataforma per la Llengua, continuen fent pedagogia entre els estats membres per aconseguir l'oficialitat plena. De moment, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha exhibit el compromís amb aquesta qüestió i ha animat el cos diplomàtic espanyol a continuar treballant pel reconeixement del català, el basc i el gallec.
"La riquesa lingüística d'Espanya mereix ser acollida i reconeguda, perquè és la nostra identitat i interès nacional", ha afirmat durant la inauguració de la Conferència d'Ambaixadors. Ara com ara, els socis comunitaris no veuen clara aquesta oficialitat. S'hi barregen qüestions jurídiques i econòmiques, malgrat que Espanya ha garantit que es farà càrrec del cost que suposi incloure les tres llengües en el règim d'oficialitat. Alhora, alguns països temen que permetre l'entrada del català, el basc i el gallec en aquesta categoria suposi un efecte dominó per a altres llengües europees, que podrien intentar emparar-se en el precedent català per aconseguir el rang d'oficials. Espanya ha mirat de fer entendre en els darrers mesos que el català és un cas "únic".
El govern espanyol va demanar l'agost passat a la Unió Europea fer les reformes pertinents per convertir les tres llengües en oficials. Des d'aleshores, s'ha portat la qüestió a diverses reunions del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, on s'ha constatat que no hi ha vetos, però tampoc un consens prou fort per a tirar-ho endavant. Els Vint-i-Set estan a l'espera de diversos informes tècnics i jurídics per saber les conseqüències que pot tenir aquest canvi. En la trobada amb el cos diplomàtic espanyol, Albares ha defensat la "diversitat i riquesa lingüística" d'Espanya i ha demanat als ambaixadors que la "la passegin amb orgull pel món". També que reforcin les accions de difusió del castellà i les altres llengües oficials.
En les darreres setmanes, des que va quedar clar que l'oficialitat del català aniria per llarg i no s'aprovaria sota la presidència espanyola, el govern espanyol ha rebut crítiques més o menys dures per part del govern català i dels partits que han donat suport a la investidura de Pedro Sánchez. Junts, que va acceptar la presidència de Francina Armengol a canvi, entre d'altres, de l'oficialitat de la llengua, va reconèixer l'incompliment, però va mantenir el crèdit a Sánchez i li va demanar avenços concrets. El Govern i ERC van exigir continuar treballant. Albares, amb el missatge als ambaixadors, mira de mostrar que el compromís amb l'oficialitat es manté.
De tota manera, sense la presidència, la cosa es complica, perquè cal fer un pas més i convèncer l'estat que té la presidència de torn perquè inclogui la qüestió a l'ordre del dia de les reunions. Bèlgica ha dit que mantindrà la carpeta del català a l'agenda, però caldrà convèncer la resta d'estats perquè hi donin suport. Plataforma per la Llengua, que ha liderat la pressió civil per aconseguir aquest objectiu, lamenta que el govern espanyol no hagi aprofitat l'oportunitat i que hagi permès que la discussió passi a mans dels serveis jurídics. "Es perd el control de la pilota", deia fa unes setmanes Pol Cruz, responsable de la campanya per l'oficialitat del català, en una entrevista a Nació.