11
de desembre
de
2023, 16:20
Actualitzat:
19:27h
La carpeta de l'oficialitat del català a Europa continua verda i tot apunta, segons fonts dels governs català i espanyol consultades per Nació, que no es resoldrà en la reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea d'aquest dimarts. De fet, ja és clar que no se sotmetrà a votació. Pedro Sánchez s'acomiadarà de la presidència de torn del Consell de la Unió Europea sense haver tancat aquesta qüestió, que neix de l'acord entre el PSOE i Junts per a la mesa del Congrés. La proposta, això sí, continuarà viva. En la trobada dels Vint-i-Set no es preveu que hi hagi cap veto -un extrem que frenaria el procediment- però tampoc s'adoptarà cap decisió definitiva per incloure el català, el basc i el gallec en la llista de llengües oficials a la UE.
És la quarta vegada, des de l'agost, que el Consell ho discuteix i malgrat els esforços diplomàtics i pedagògics dels governs català i espanyol ara com ara no es preveu cap canvi "substancial", a l'espera de resoldre tots els dubtes dels socis comunitaris. En la darrera trobada es van encarregar diversos informes jurídics i financers a la Comissió Europea que encara no han arribat. Aquest cap de setmana ha transcendit un esborrany sobre l'impacte financer de la proposta espanyola, que estima en 132 milions d'euros el cost d'incloure el català, el basc i el gallec com a llengües oficials. "No té sentit fer passes endavant sense tenir els informes que s'han encarregat", assenyalen fonts de la Moncloa.
Més enllà de la qüestió econòmica, que el govern espanyol s'ha compromès a fer-se'n càrrec, hi ha també incerteses jurídiques entre els estats i s'està a l'espera dels informes encarregats al govern comunitari. Tant el govern espanyol com el català no tenen dubtes en aquest sentit, mentre que Plataforma per la Llengua, que lidera la pressió de la societat civil per aconseguir l'oficialitat, insisteix que la proposta és "plenament legal". De fet, preveient que alguns països podrien utilitzar l'argument jurídic per mirar de frenar el procediment, van encarregar un informe a dos acadèmics europeus, que conclouen que no hi ha "cap impediment legal" perquè el català sigui oficial.
En tot cas, la proposta espanyola no genera un rebuig explícit, però diversos estats no la consideren una prioritat o bé temen que provoqui un efecte dominó, que altres llengües minoritàries de la Unió Europea intentin demanar també l'oficialitat. És per això que un dels arguments més utilitzats pel ministre José Manuel Albares és que el català és un cas "únic" i que incloure'l com a llengua oficial no serviria de porta d'entrada a altres llengües. El català té més de 10 milions de parlants, és oficial en aquells territoris on és propi i també s'utilitza al Congrés i al Senat, característiques que l'allunyen d'altres idiomes que puguin intentar utilitzar el precedent català per esdevenir oficials.
Precisament per això, i amb l'expectativa que no hi hagi canvis abans d'acabar l'any, el Govern fa setmanes que prepara el terreny amb Bèlgica, amb qui hi ha una bona interlocució, per intentar que l'oficialitat s'acordi durant la primera meitat de l'any 2024. Des de la Moncloa treuen pit d'haver posat les bases perquè pugui tirar endavant. "Ho hem activat i no hi ha vetos, els informes s'han encarregat i la Comissió Europea els ha de fer", assenyalen fonts consultades. La presidència de Sánchez sí que ha permès donar prioritat a l'oficialitat, malgrat que des de Plataforma per la Llengua ja fa temps que sostenen que el govern espanyol "no està fent la feina".
Un cop ha transcendit que la mesura no s'aprovarà aquest dimarts, la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, ha ressaltat que "no es poden fiar totes les cartes" a Espanya per aconseguir que el català sigui oficial. El Govern mantindrà "l'exigència" cap al govern espanyol perquè no decaigui el tema de l'agenda de la UE.
Amb la legislatura espanyola en marxa, l'oficialitat ha deixat de ser una urgència i totes les parts han acceptat els tempos comunitaris. A la sortida de l'última reunió, el govern espanyol va situar l'aprovació de cara a 2024, precisament perquè els informes encarregats no estarien llestos al desembre. La Moncloa sosté que s'estan complint els acords amb Junts, i els de Carles Puigdemont, abonats ara a la via del diàleg, eviten també parlar d'incompliments i carreguen les culpes a les "campanyes de desinformació i boicot" del PP. Des del Govern ressalten que el procés avança i mantenen que la proposta per l'oficialitat té perspectives d'èxit, però no serà a curt termini. Europa no té pressa.
És la quarta vegada, des de l'agost, que el Consell ho discuteix i malgrat els esforços diplomàtics i pedagògics dels governs català i espanyol ara com ara no es preveu cap canvi "substancial", a l'espera de resoldre tots els dubtes dels socis comunitaris. En la darrera trobada es van encarregar diversos informes jurídics i financers a la Comissió Europea que encara no han arribat. Aquest cap de setmana ha transcendit un esborrany sobre l'impacte financer de la proposta espanyola, que estima en 132 milions d'euros el cost d'incloure el català, el basc i el gallec com a llengües oficials. "No té sentit fer passes endavant sense tenir els informes que s'han encarregat", assenyalen fonts de la Moncloa.
Més enllà de la qüestió econòmica, que el govern espanyol s'ha compromès a fer-se'n càrrec, hi ha també incerteses jurídiques entre els estats i s'està a l'espera dels informes encarregats al govern comunitari. Tant el govern espanyol com el català no tenen dubtes en aquest sentit, mentre que Plataforma per la Llengua, que lidera la pressió de la societat civil per aconseguir l'oficialitat, insisteix que la proposta és "plenament legal". De fet, preveient que alguns països podrien utilitzar l'argument jurídic per mirar de frenar el procediment, van encarregar un informe a dos acadèmics europeus, que conclouen que no hi ha "cap impediment legal" perquè el català sigui oficial.
En tot cas, la proposta espanyola no genera un rebuig explícit, però diversos estats no la consideren una prioritat o bé temen que provoqui un efecte dominó, que altres llengües minoritàries de la Unió Europea intentin demanar també l'oficialitat. És per això que un dels arguments més utilitzats pel ministre José Manuel Albares és que el català és un cas "únic" i que incloure'l com a llengua oficial no serviria de porta d'entrada a altres llengües. El català té més de 10 milions de parlants, és oficial en aquells territoris on és propi i també s'utilitza al Congrés i al Senat, característiques que l'allunyen d'altres idiomes que puguin intentar utilitzar el precedent català per esdevenir oficials.
El Govern ja prepara el terreny amb Bèlgica
El Govern, que també ha mirat de fer força diplomàtica amb reunions amb els socis comunitaris per esvair dubtes, espera que la reunió d'aquest dimarts serveixi per fer passos endavant en l'oficialitat després del fiasco de la reunió del novembre. La Moncloa, però, refreda expectatives i fonts consultades apunten que serà "una reunió més" i que el procés continuarà endavant. En tot cas, Sánchez acabarà aquest desembre la presidència de torn de la Unió Europea i el càrrec l'ocuparà Bèlgica durant el proper semestre. Entre d'altres, això vol dir que Espanya deixarà de tenir poder per incloure els temes que li interessin a l'ordre del dia de les reunions del Consell.Precisament per això, i amb l'expectativa que no hi hagi canvis abans d'acabar l'any, el Govern fa setmanes que prepara el terreny amb Bèlgica, amb qui hi ha una bona interlocució, per intentar que l'oficialitat s'acordi durant la primera meitat de l'any 2024. Des de la Moncloa treuen pit d'haver posat les bases perquè pugui tirar endavant. "Ho hem activat i no hi ha vetos, els informes s'han encarregat i la Comissió Europea els ha de fer", assenyalen fonts consultades. La presidència de Sánchez sí que ha permès donar prioritat a l'oficialitat, malgrat que des de Plataforma per la Llengua ja fa temps que sostenen que el govern espanyol "no està fent la feina".
Un cop ha transcendit que la mesura no s'aprovarà aquest dimarts, la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, ha ressaltat que "no es poden fiar totes les cartes" a Espanya per aconseguir que el català sigui oficial. El Govern mantindrà "l'exigència" cap al govern espanyol perquè no decaigui el tema de l'agenda de la UE.
Ja no és tan urgent
L'oficialitat del català és una demanda històrica del catalanisme, però s'ha concretat a partir de l'acord entre el PSOE i Junts per a la mesa del Congrés, subscrit a l'agost. Els independentistes van votar a favor de la presidència de Francina Armengol i, a canvi, el govern espanyol va activar el procediment perquè el català es converteixi en una llengua de ple dret a Europa. Han passat quatre mesos i res no fa pensar que hi hagi d'haver una decisió imminent.Els ritmes europeus no casen amb les urgències domèstiques i les presses del PSOE per tancar-ho abans de la investidura no van reeixir. Tampoc les proclames de Junts per "cobrar per avançat", que ha rebaixat la pressió cap als socialistes.Amb la legislatura espanyola en marxa, l'oficialitat ha deixat de ser una urgència i totes les parts han acceptat els tempos comunitaris. A la sortida de l'última reunió, el govern espanyol va situar l'aprovació de cara a 2024, precisament perquè els informes encarregats no estarien llestos al desembre. La Moncloa sosté que s'estan complint els acords amb Junts, i els de Carles Puigdemont, abonats ara a la via del diàleg, eviten també parlar d'incompliments i carreguen les culpes a les "campanyes de desinformació i boicot" del PP. Des del Govern ressalten que el procés avança i mantenen que la proposta per l'oficialitat té perspectives d'èxit, però no serà a curt termini. Europa no té pressa.